El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha atès el recurs de l'informàtic Joel Muñoz i l'ha amnistiat pels fets de l'1-O que se li atribuïen, segons ha avançat El Nacional i ha confirmat el mateix TSJC a l'ACN, que ha tingut accés a l'escrit dels magistrats. D'aquesta manera, l'alt tribunal tomba la sentència emesa per l'Audiència Provincial de Tarragona amb data 23 d'octubre del 2024, que considerava que els delictes d'accés no autoritzat, descobriment i revelació de secrets i danys informàtics que li atribuïa la Fiscalia no entraven dins dels supòsits de la llei d'amnistia.

Ara, en canvi, el TSJC opina que aquests fets estan emmarcats dins del període que marca la mesura de gràcia i creu que sí que queden coberts per la norma. A la sentència de l'Audiència Provincial de Tarragona s'exposava que els fets atribuïts a l'encausat es referien a presumptes atacs no autoritzats als sistemes de pàgines web de diverses empreses públiques i privades i organismes públics, així com a difondre presumptament informació obtinguda a través de l'accés no consentit a les bases de dades de les mateixes pàgines web.

Aquestes conductes atribuïdes a l'acusat per la Fiscalia haurien tingut lloc entre el 17 de desembre del 2017 i el 27 de febrer del 2018. L'Audiència Provincial de Tarragona considerava, doncs, que aquest marc temporal estava comprès dins la llei d'amnistia, però coincidia amb el criteri de la Fiscalia i opinava que les accions no trobaven encaix dins l'àmbit objectiu de llei d'amnistia. Cal recordar que Fiscalia demanava 18 anys de presó per al jove informàtic.

La interlocutòria del TSJC

A la interlocutòria sobre el recurs presentat per l'investigat, el TSJC deixa "constància" de l'esforç argumentatiu "escassíssim" del tribunal previ per justificar la decisió, que simplement "coincideix amb el Ministeri Fiscal". El tribunal significa, a més, que l'escrit d'acusació és "un calc" de les referències de l'atestat, instruït per la Guàrdia Civil i formalitzat després d'un registre a casa de l'investigat. Un atestat i un registre que queden, a parer dels magistrats del TSJC, "clarament" vinculats amb la causa independentista.

Per tant, opinen que els fets imputats es desenvolupen en les dates acotades per la llei d'amnistia, i que la pericial informàtica de la Guàrdia Civil que identifica el recurrent el relaciona amb "activitats reivindicatives vinculades amb el 'procés'". D'aquesta manera, d'acord amb el que estableix la mesura de gràcia, "és procedent declarar l'extinció de la responsabilitat penal i de qualsevol responsabilitat civil que se n'hagués pogut derivar". La sentència no és ferma i es pot apel·lar amb recurs de cassació davant la Sala Segona del Tribunal Suprem.