La Policia Nacional, els Mossos d'Esquadra i la Policia Judiciària portuguesa, en coordinació amb l'Europol i l'Oficina Sirene, han detingut 54 persones als qui se'ls atribueixen delictes de pertinença a grup criminal, delictes d'estafa, blanqueig de capitals i robatoris amb violència i intimidació. Segons la policia espanyola, hi ha 84 víctimes a les quals els arrestats haurien estafat 2,5 milions d'euros fent servir el mètode conegut com a 'vishing'. La investigació del cas ha estat coordinada pel Jujtat d'Instrucció número 3 de Reus i es van produir entrades i registres a Tarragona.
➡️Desmantelada en #Cataluña, #Andalucía y #Portugal, con el apoyo de @Europol, una organización criminal internacional que actuaba contra personas de edad,
— Policía Nacional (@policia) July 2, 2024
👉84 víctimas y más de 2’5 millones de € estafados
👉Se dedicaban a las #estafas telefónicas y #robos violentos
👉Los… pic.twitter.com/KcUdozITES
L'operatiu contra aquest grup criminal va tenir lloc el passat 4 de juny, amb 19 entrades i registres a Tarragona, Sevilla i Faro (Portugal), en les quals es van trobar joies, més de 20.000 euros en efectiu, equips informàtics i documentació que vincula directament els detinguts amb els fets investigats. En una de les entrades a Portugal es va localitzar un ordinador portàtil que tenia en pantalla informació bancària d'una nova víctima d'estafa consumada el dia anterior, a la qual li havien sostret joies i diners.
Els arrestats van passar a disposició judicial el dia 6 de juny i el jutjat va decretar presó provisional per a set d'ells i llibertat amb mesures cautelars per a la resta. El dispositiu policial continua obert, a l'espera de produir-se altres detencions relacionades amb la recepció de diners que tenen origen en aquestes estafes.
Estafes telefòniques i robatoris violents
La recerca es va iniciar a principis de l'any 2023, quan els investigadors van detectar un increment de fets delictius amb un mateix patró criminal: les víctimes, totes elles d'edat avançada, rebien una trucada per part d'un suposat empleat del departament de seguretat d'una entitat bancària. En aquest moment, les informaven que estaven sent observades per grups criminals que volien sostreure'ls els estalvis. Durant dies atemorien les víctimes amb aquesta afirmació i, una vegada captada la seva atenció, els estafadors es coordinaven amb altres membres del grup (denominats 'tècnics'), que es feien passar per treballadors del banc o policies i es presentaven en els domicilis de les víctimes.
A l'interior del pis, sota la premissa d'impedir que la suposada organització criminal els robés els diners, s'apropiaven de les seves targetes bancàries i el pin de seguretat, els robaven les joies, diners en efectiu o dispositius electrònics. En aquesta acció, els membres de l'organització exercien una gran intimidació que feia que les víctimes es veiessin forçades a lliurar les seves pertinences. En alguns casos, quan la víctima es va resistir a lliurar els seus efectes, els autors es van emportar el botí fent servir la violència.
A vegades, aquests 'tècnics' enganyaven les víctimes perquè les acompanyessin personalment en al banc, aconseguint així transferències dels seus diners cap a comptes corrents controlats per l'organització. Els investigadors van constatar que els detinguts havien visitat el domicili d'una mateixa víctima diferents vegades estafant més de 400.000 euros.
En una de les estafes, un dels detinguts es va fer passar per policia i es va quedar a dormir en el domicili de la víctima, fins que va poder obrir amb una radial la seva caixa forta, sota el pretext que volia emportar-se les seves joies a un lloc més segur dins del banc. Es tractava d'una dona de 74 anys que vivia sola.
Organització deslocalitzada que estafava i blanquejava
Els principals autors, i considerats cervells de la trama, residien a Portugal. Des d'allí, feien les trucades telefòniques, que acostumaven a ser a telèfons fixos. La hipòtesi policial és que aquestes trucades es feien de manera massiva sobre una localitat concreta i, a partir d'aquí, desplegaven el seu engany una vegada identificada un candidat 'apte' per als seus propòsits. Executaven l'engany amb una gran tenacitat i capacitat de persuasió. L'enorme volum de diners que obtenia l'organització, era repartit entre els seus membres, i començaven aquí diferents metodologies de blanqueig per a moure els beneficis que generaven.
D'aquesta manera, els diners en efectiu que obtenien de les víctimes eren transportats en vehicle cap a Portugal, o utilitzant agències d'enviament de diners, mentre que les transferències bancàries fraudulentes eren rebudes per 'mules' i reenviades novament cap a comptes corrents controlats per la cúpula del grup delictiu a Portugal.
Una altra manera de blanquejar els beneficis era la compra i posterior venda de productes electrònics d'alta gamma, com telèfons mòbils i ordinadors portàtils. També feien servir una metodologia bastant més elaborada d'inversió, comprant lingots d'or, un mètode que els permetia el seu fàcil transport i ocultació, alhora que es minimitzava una eventual pèrdua de valor amb el pas del temps.
Tenint en compte aquesta estructura criminal, la col·laboració de la Policia Judiciària portuguesa, sota la coordinació d'Europol i l'Oficina Sirene, ha estat fonamental a l'hora de localitzar els cervells de la trama al país lusità, amb l'objectiu de parar la mecànica delictiva. També de parar l'activitat criminal, ja que els líders del grup tenien capacitat de substitució dels tècnics en cas de necessitat.
Què és el 'vishing'?
El terme 'vishing', que combina les paraules angleses voice i phising, és una modalitat de frau que consisteix a contactar a la víctima per telèfon fent-se passar per un operador extern. Es tracta d'una modalitat d'estafa que pot tenir diferents variants, de tal forma que els criminals es poden fer passar per entitats bancàries, empreses de transport, de subministrament d'energia, de correus, o altres empreses de missatgeria. A vegades, l'única intenció del criminal pot ser la captació de dades personals, però en altres ocasions l'objectiu principal és obtenir les credencials d'accés a les dades bancàries per a realitzar seguidament transaccions fraudulentes.
En aquest sentit, també és freqüent la combinació del 'vishing' bancari amb el conegut com 'smishing', de tal forma que la víctima rep, en primer lloc, un SMS al seu telèfon que simula ser, per exemple, un banc, i, seguidament, el criminal truca per telèfon fent-se passar per un empleat de la mateixa entitat bancària.