Tarragona Digital

Telegram : +34 639 048 422

E-Mail: info@tarragonadigital.com

BBVA, l'entitat que més diners ha prestat a l'Ajuntament de Tarragona: 52 MEUR en 19 anys

El consistori tarragoní acumula un deute viu de 179 milions, 1.353,24 euros per habitant | Entre 2008 i 2018, el govern de Ballesteros va demanar 60 MEUR en préstecs a llarg termini
L'Ajuntament de Tarragona deu 179 milions d'euros a entitats bancàries, un 29% a BBVA. | ACN

 

L'Ajuntament de Tarragona deu actualment uns 179 milions d'euros a diferents entitats bancàries. BBVA és la que més diners ha prestat al consistori: uns 52 milions d'euros entre 1999 i 2018, és a dir un 29% del total. Entre els deutes més grans es troben un de 19 milions signat el 31 de desembre de 2004 i dos més de 18 milions del març de 2009 i el setembre de 2016. De fet, durant els anys de govern de Josep Fèlix Ballesteros es van demanar uns 60 milions d'euros en préstecs a llarg termini. CaixaBank és la segona entitat amb més préstecs: 49 milions d'euros en nou anys. 

 

 

BBVA, l'entitat financera que més diners ha deixat a l'Ajuntament de Tarragona

BBVA és, a hores d'ara, l'entitat bancària que més diners ha prestat a l'Ajuntament de Tarragona. En els últims 20 anys ha donat el vistiplau a una dotzena d'operacions, quantificades en uns 52 milions d'euros. La majoria es van efectuar entre els anys 1999 i 2007, amb imports que van des dels 2,3 milions fins als 19,4, segons les dades que va facilitar aquest dimarts el regidor d'Hisenda, Jordi Fortuny (ERC), per valorar l'estat actual dels comptes del consistori. 

 

La segona entitat amb més préstecs és CaixaBank. L'Ajuntament acumula un deute amb la banca catalana d'uns 49 milions d'euros, un 27,37% del deute viu total. En el seu cas hi ha fins a 16 operacions, la majoria de l'empresa municipal SMHAUSA, que van des dels 30.000 euros fins als 18,04 milions. CaixaBank ha estat l'entitat amb qui més ha confiat el consistori en els últims anys, sobretot a partir de l'any 2010 i amb Josep Fèlix Ballesteros (PSC) com alcalde de la ciutat. 

 

El tercer ens que més diners ha deixat a l'Ajuntament és l'Institut de Crèdit Oficial, un organisme públic. L'ICO ha participat en dues operacions: una primera de 3 milions d'euros el 23 d'abril de 2008 i una altra l'any següent, per valor de 18,3 milions d'euros i signada el mes de març. Per darrere se situen Catalunya Caixa (i l'anterior Caixa Tarragona), amb 16,5 milions; Dexia, amb un únic crèdit de 15,9 milions que avala el pàrquing Jaume I; Sabadell, que acumula un préstec de 13 milions; Santander, amb més de 9 milions; Bankia i el Banco Popular, amb 2 milions; i, per últim, la Caixa d'Enginyers i Cajamar, amb préstecs inferiors al milió d'euros. 

 

Informació facilitada per l'equip de govern on es mostra, en detall, el nombre de crèdits en vigor de l'Ajuntament de Tarragona. | Ajuntament de Tarragona

 

Tres préstecs a llarg termini de gairebé 20 milions d'euros

Entre la gran quantitat de préstecs que ha de pagar l'Ajuntament de Tarragona, en destaquen tres. El primer, signat el 31 de desembre de 2004 per l'alcalde Joan Miquel Nadal. El segon, signat el 17 de març de 2009 per Josep Fèlix Ballesteros; i el tercer, amb el mateix nom al document, formalitzat el 22 de setembre de 2016

 

En el document aportat per ERC, el préstec signat abans d'acabar l'any 2004 és de 19,1 milions d'euros. Al Consell Plenari celebrat el 3 de desembre d'aquell any, però, el Secretari General de l'Ajuntament certifica que s'aprova un refinançament del deute acumulat —era d'uns 90 milions d'euros—. El préstec en concret es va formalitzar amb BBVA (concretament amb la seva filial, BCL) per una quantitat de 55,8 milions d'euros. L'objectiu d'aquest préstec era el de refinançar el deute existent per «disminuir la càrrega financera de l'Ajuntament» a partir de l'1 de gener de 2005. 

 

Dotze anys més tard, Ballesteros va fer un moviment semblant al de Nadal. El 22 de setembre de 2016, un dia abans de Santa Tecla, l'alcalde va signar un préstec de 20,6 milions —18,04 segons les dades facilitades pel consistori— amb CaixaBank. L'objectiu del mateix no era altre que refinançar deutes anteriors: un préstec de Dexia de 13 milions i un altre d'ICO d'11 milions. El plenari ho va aprovar per majoria, amb els únics vots en contra de la CUP i l'abstenció d'ICV. 

 

En la seva primera legislatura, però, Ballesteros ja havia demanat un altre crèdit milionari. Es tracta d'un préstec formalitzat amb ICO d'uns 18 milions d'euros, que també es va aprovar al plenari. En aquell cas, però, els diners van anar destinats a pagar les inversions previstes en el pressupost d'aquell exercici. 

 

Evolució del deute viu de l'Ajuntament de Tarragona entre els anys 2015 i 2018. | Ajuntament de Tarragona

 

El pàrquing Jaume I i el Mercat Central, avalats per l'Ajuntament amb crèdits milionaris

En el document facilitat per l'Ajuntament, també hi consten els avals de l'Ajuntament per dues construccions més que polèmiques a Tarragona. Es tracta del pàrquing Jaume I, inutilitzat, i de les reformes en l'edifici del Mercat Central, que es van allargar durant deu anys. El pàrquing Jaume I és finançat per un crèdit de 15,9 milions d'euros, signat per l'empresa d'Aparcaments Municipals i avalat pel consistori. L'operació es va formalitzar el 14 de gener de 2011 amb Dexia. 

 

Pel que fa al Mercat Central, hi ha tres crèdits d'ESPIMSA (empresa municipal gestora dels mercats) avalats pel consistori: tots tres amb data del 10 de setembre de 2010 i amb un preu d'uns 20 milions d'euros. Per últim, SMHAUSA (servei municipal de l'Habitatge) va ser avalada per l'Ajuntament per un crèdit de 3,08 milions d'euros, que es va destinar a les reformes de l'actual Escola Oficial d'Idiomes

 

«Tarragona mai ha fet els deures i no s'ha sanejat, aquest és el problema»

El cap del gabinet d'Estudis de la Confederació Empresarial de la Província de Tarragona, Juan Gallardo, assegura que els moviments de refinançament —canviar de crèdit per pagar-ne un altre— de l'Ajuntament de Tarragona són «poc habituals» dins l'àmbit de l'administració. «No és habitual, el problema es que mai s'han fet els deures. Tarragona mai s'ha sanejat», diu Gallardo, que té clar que l'estat dels comptes de l'Ajuntament és «molt dolent, de números vermells». 

 

El que sí considera «normal» és el fet de demanar un crèdit per invertir, però es qüestiona si la ciutat té prou capacitat per fer-ho. «Has de generar estalvis per poder estar tranquil. Tarragona gasta massa, hi ha un nivell de despesa que cap Ajuntament pot soportar i això provoca que, cada vegada que volen invertir, s'endeuten encara més», detalla. Tot i això, valora positivament la reducció de la ràtio d'endeutament, que ha baixat per sota del 100% l'any 2018. Per últim, recorda que la sortida de la Canonja del terme municipal de Tarragona va ser un «error» per la capital. «Quan acabi la compensació, Tarragona haurà de fer un pensament», manifesta.  

🍅 Ets un apassionat de la cuina? Subscriu-te gratis al butlletí per rebre la recepta de la setmana al teu correu!

📍 Fes clic aquí per rebre al teu mòbil les notícies de Tarragona. És gratis!

Comentaris