Tarragona Digital

Telegram : +34 639 048 422

E-Mail: info@tarragonadigital.com

ATENCIÓ

Atropellen una dona en cadira de rodes a Salou

Gilbert Frigola: «Fer la República és l'única manera de salvar els presos»

Entrevistem el coordinador local de l'Assemblea Nacional Catalana a Tarragona
Gilbert Frigola, en una mobilització anterior de la Diada Nacional. | Cedida

 

La setmana ha estat un autèntic anar i venir de gent al local de l'Assemblea Nacional Catalana del carrer d'Hernández Sanahuja de Tarragona. Obren de sis a vuit del vespre i ens citem amb Gilbert Frigola, el coordinador de l'ANC a la ciutat de Tarragona, cap a les cinc. Ja hi ha cua, ja hi ha gent que pregunta l'hora d'obertura. I dins, diversos voluntaris de l'ANC ja ordenen material per a la manifestació de la Diada Nacional: de samarretes a estelades, passant per clauers i merxandatge de tota mena. Frigola ens rep, doncs, en ple bullici previ al gran acte anual de l'Assemblea: la gran manifestació de la Diada.

 

—L'eslògan de la manifestació de dimarts vinent diu: «Fem la República Catalana». Això com es fa?

—Acceptant el resultat de la democràcia que vam obtenir l'1 d'octubre i que vam refermar el 21 de desembre. Es fa des del carrer, que és el lloc on les persones que no som a les institucions podem mostrar la nostra opinió i la nostra força. Es fa amb el principi d'efectivitat que les coses tirin endavant des del carrer, el punt més proper, fins al més elevat de les institucions que ens representen.

 

—Doncs el president Torra diu que 'bescanviaria' l'1-O per un referèndum pactat...

—La reflexió política de l'ANC pertoca a la decisió conjunta del Secretariat Nacional. Ara bé, tenint en compte que l'Estat no acceptarà mai la proposta del president Torra, perquè tenen fòbia a la democràcia, no cal ni valorar-la. D'altra banda, també és evident que nosaltres ja tenim un mandat, que és el de l'1 d'octubre. L'Estat va jugar-hi a cops de garrot i no de vot. Nosaltres sempre hem demanat comptar-nos amb democràcia, votant. Mai hem demanat atacar físicament, ni comunicativament, ni políticament, que és el que fa el bloc del 155, que malgrat que no estigui aplicat segueix funcionant.

 

—Portem mesos i mesos de mobilitzacions per part de tots els blocs, amb acusacions mútues de violència. Què en penseu?

—Fa anys que a cada Diada corren per les xarxes missatges que diuen que hi haurà infiltrats. Però les nostres manifestacions són pacífiques, són amenes i si algú se surt d'aquests paràmetres, l'assenyalem. De violència no n'hi ha hagut mai, a les manifestacions de l'ANC. Portem un bagatge, des de 2012 amb un seguit de manifestacions immenses, però immaculades. A la Via Catalana, la gent va netejar les carreteres i les vam deixar millor que com les vam trobar! Després de les manifestacions, pràcticament no hi ha ni brutícia a terra. La gent està conscienciada que quan fem les coses, les fem bé. Tots aquests missatges sobre violència només busquen atemorir i generar més crispació. Ja sabem qui ho porta i qui alimenta l'extrema dreta.

 

—Els darrers anys hem vist ANC i Òmnium de la mà, també a escala tarragonina. I amb els CDR?

—Amb Òmnium ens entenem molt bé i escala local, més. El CDR és nou i apareix amb la necessitat de ser més al carrer del que podia assumir l'ANC. Ens anem coneixent i entenent i tot allò que podem tirar endavant conjuntament, ho fem. Si els CDR fan accions que l'ANC no comparteix, cada soci de l'Assemblea és lliure de donar suport als CDR.

 

—Hi ha contactes amb els seus dirigents, però?

—Sí, tenim un mecanisme de coordinació i mobilització de la ciutat.

 

—A Tarragona, el vot independentista el 21-D es va quedar en el 37%. Què més pot fer l'independentisme a la ciutat per guanyar adeptes?

—Manca reflexió. No pas perquè no s'hagi fet a escala local, sinó perquè potser cal fer-ne a escala més nacional. Volem fer un país millor per tothom, també per al 63% dels tarragonins que no ens vota. Tirarem endavant el nostre projecte i se'ls escoltarà. Tarragona és molt complexa. 

 

—Però la realitat ara és que en comparació amb altres ciutats del país, el vot independentista a Tarragona queda molt curt.

—El 37% de vot sobiranista és utilitzat per molts partits com a exemple que Tarragona no és Catalunya. El que no volen veure és l'evolució del vot independentista des de les passades municipals o les anteriors autonòmiques. A més participació a Tarragona, més increment del vot independentista. Hi ha una tendència a l'alça que es veu perfectament. D'un 30% a les municipals, amb una participació força baixa, a un 37% el 21-D, amb una participació altíssima. Cal explicar a tothom que el projecte independentista és il·lusionant per tots.

 

—I això com es fa? L'ANC ha d'anar porta a porta dels barris, a convèncer gent?

—És complicat. A dia d'avui, hi ha dues parts en el posicionament del debat independentista: la sentimental, difícilment modificable, i la racional. S'ha d'anar amb cura. Fa anys que hem fet campanyes a tots els barris i, al final, la gent està cansada que els vagin a buscar només quan vénen eleccions. En canvi, el que nosaltres diem és que l'independentisme ha de plantejar projectes de ciutat que il·lusionin i polítiques socials per tothom. Són les polítiques de la República!

 

Per contra, l'Estat espanyol, quan governa el PP, recorre aquestes decisions i quan governa el PSOE, manté aquests recursos. Si volem conquerir més drets socials, i a Catalunya la majoria de gent aposta per això, ens hem d'adonar que tenim un fre des de fora. Nosaltres som els de la conquesta de drets socials. Però des d'allà on puguem, ho hem de demostrar amb fets. Estem farts dels discursos, en general. La gent vol veure accions i no creure's certs discursos per enredar.

 

—Desplegar la República, fer aquestes 'polítiques republicanes'... és compatible amb la contundent resposta judicial de l'Estat contra el procés?

—No és compatible, és necessari per aturar la repressió de l'Estat espanyol. L'Estat no s'aprofita només dels catalans, també s'aprofita d'altres territoris. Nosaltres aquí som suficients per plantar cara a l'Estat i l'Estat es defensa reprimint. Però aquesta repressió no frena la voluntat del poble, sinó que accelera la necessitat d'assolir la República.

 

—Tornem a Tarragona. L'ANC vol una llista independentista unitària a les municipals per competir de tu a tu amb un possible auge de Ciutadans?

—Pensar que l'Assemblea definirà la seva estratègia en base al que pugui fer Ciutadans és totalment erroni. Som propositius. L'ANC promourà unes primàries republicanes per buscar el millor candidat a l'alcaldia de Tarragona. Convidem els partits que s'hi sumin.

 

—Quan les endegareu, aquestes primàries?

—Els terminis vénen marcats. Ara tothom que vulgui ja es pot inscriure al cens de les primàries. Més endavant hi haurà més informació en funció de com avancin les trobades que fem amb entitats i partits. L'escenari pot ser molt canviant.

 

—I quan aneu a veure ERC, el PDECat o la CUP de Tarragona, què us diuen, al respecte?

—Hem fet les primeres trobades i cada partit té els seus pros i contres. El que tenim més clar i ens n'alegrem és que l'objectiu que tots tenim és fer una ciutat millor per a tots, on cap part de la ciutadania quedi exclosa, com fa fins a dia d'avui l'actual govern. Estem tranquils perquè els tres partits plantegen projectes de ciutat il·lusionants.

 

—Contempleu que ERC, PDECat i CUP puguin sumar majoria a les eleccions municipals de 2019?

—És tota una incògnita. Ara mateix, estem en un moment en què qualsevol cosa pot fer trontollar el sondeig més ben fet. Aquesta tardor mourà moltes coses, ja sabem que el govern va deixar escrites les sentències que veurem els propers mesos... veurem. Sabem que juguem amb desavantatge, però tot es pot moure tant, que qualsevol predicció de futur pot quedar sense validesa demà mateix.

 

—Què en penseu de la guerra de símbols oberta a Tarragona amb els llaços grocs?

—El carrer és de tots, s'hi expressa tothom que vol. Un sector de la població proposa una denúncia pública d'una determinada manera, i un altre sector, organitzat des de llocs que no cal comentar i de vegades vinculats amb grups realment perillosos, s'organitzen no per mostrar la seva opinió, sinó per destrossar el punt de vista dels altres.

 

—No ets tan lliure de posar un llaç groc a l'espai públic com de treure'l?

—No. Ets tan lliure d'expressar la teva opinió com l'altre. No ets lliure de suprimir l'opinió de l'altre: a això se li diu 'censura'. Jo tinc un veí amb una bandera espanyola al balcó. Jo hi tinc l'estelada. És un encant, en tot el que el pugui ajudar, ho faré, i en tot el que ell em pugui ajudar, ja ho ha fet. No em molesta. Ell respecta els meus símbols i jo, els seus. Insisteixo: el carrer és de tots i si expressem la nostra opinió i darrere algú ens l'esborra, no estem garantint la llibertat d'expressió. S'afavoreix el 'dret' de censura del grup que ja té un Estat a favor que li dona totes les ales que vol. El carrer ha de ser un paper en blanc on tothom pugui escriure totes les frases del món mentre hi hagi respecte.

 

—Per què cal anar dimarts a Barcelona?

—Pel que reclama el lema: fer la República. Ja és una necessitat per garantir els drets fonamentals. Com més hem avançat nosaltres, més han retrocedit els drets en aquest Estat i hem de seguir defensant allò que vam guanyar l'1 d'octubre.

 

—No hem parlat gaire de presos ni d'exiliats, en aquesta entrevista...

—La reflexió que hem fet des de l'ANC Tarragona és que cuidar els presos i els exiliats i les seves famílies i fer 'accions grogues' és molt important. Però estem centrant tants esforços en la seva llibertat, que oblidem que el desenllaç és la independència: fem la República, que és l'única manera de salvar els presos.

Comentaris