Segons l’Idescat, l’institut d'estadística de Catalunya, a la comarca del Tarragonès hi havia l'any 2017 18.941 persones amb una discapacitat reconeguda, sigui física o intel·lectual. Són ben conegudes les diferents associacions de la zona que donen serveis i suport, a les persones que han de viure, dia a dia, amb aquesta mena de dificultats.
Però si la presència d’entitats que treballen en el tercer sector, en l’àmbit social, és habitual a la ciutat de Tarragona no ho és tant que aquests discapacitats facin un pas endavant en terrenys tan complicats com pot ser la política. Aquestes passades eleccions municipals dues formacions portaven, a les seves llistes, a dues persones amb seriosos problemes físics: Eli Flores, veïna del barri del Port de Tarragona, amb Junts per Tarragona, i Pau Palau, amb ERC Tarragona.
En Pau tĂ© una discapacitat reconeguda del 65%. TĂ© 24 anys i pateix una cardiopatia congènita: «em costen fer algunes fĂsiques però m’esforço. M’hauria d’esforçar molt mĂ©s, això sĂ!» Des de finals d’estiu de l’any passat, «començaments de tardor», en Pau s’ha afiliat a Esquerra Republicana de Catalunya. La seva passiĂł Ă©s la polĂtica, «i el periodisme, els periodistes em feu sentir enveja sana». És soci del NĂ stic, «el nou mil i escaig», i molt vinculat a entitats com Ă’mnium o l’Assemblea Nacional Catalana.
— Pau, tu ets una persona molt activa i molt coneguda a la ciutat, tot just has acabat ara el curs de l’Inserlab (curs d’orientació professional per a la inserció sociolaboral). Explica’ns què és?
— Es tracta d’un curs pioner gestionat per la Fundació Once amb el suport de fons europeus i que imparteix la Universitat Rovira i Virgili. És un curs per a persones amb discapacitat cognitiva, que ha durat sis mesos, i ens hem graduat aquest passat sis de juny. Animo a tothom a apuntar-se al curs.
— Què has après del teu pas per la universitat? T’agradaria continuar estudiant?
— Ens ensenyen per l’endemà , ens preparen perquè siguem millors persones i puguem tenir un futur.I pel que fa a seguir estudiant… Doncs a mi sempre m’ha cridat molt el periodisme, els periodistes sempre m’heu fet enveja sana, feu sentir còmode a la gent.
— El passat 15 de febrer d’enguany, l’Ajuntament de Tarragona va aprobar una mociĂł institucional de suport als afectats per la sĂndrome de Williams-Beuren, una malaltia genètica. Quina relaciĂł has tingut amb aquesta iniciativa?
— Vaig ser pioner, conjuntament amb la meva amiga, la Judith. La Judith, amb qui hem crescut junts, ens coneixem des de petits, pateix aquesta malaltia i volia que les institucions públiques li fessin més cas, en l'à mbit local. La Judith demanava més suport institucional i no el rebia. Va enviar una carta a Ballesteros qui, ara com ara, encara no li ha respost. És un gest molt lleig per part....
— SĂ© que t’agrada molt la polĂtica i ja hi arribarem, tranquil, però de moment continuem amb el tema de la mociĂł. Què cercĂ veu?
— Visibilitat. La Judith tĂ© un canal de Youtube on explica què Ă©s la seva malaltia però amb la mociĂł volĂem tambĂ© visibilitat institucional i ens va donar suport el grup municipal d’ERC del consistori tarragonĂ.
— Has sigut candidat a les municipals amb ERC. Per què has entrat en polĂtica i per què amb ERC?
— SĂ, he ocupat el nĂşmero 17. Suposo que com que sĂłc una persona activa dins la ciutat, m’agrada el mĂłn local, el mĂłn municipal i m’agrada Tarragona, doncs això va ser el detonant per entrar en polĂtica. Per concordar amb la meva manera de pensar, jo sĂłc independentista.
— Per què creus que no hi ha mĂ©s gent discapacitada fent polĂtica?
— No hi ha cap motiu perquè la gent discapacitada no faci polĂtica. A mi, d’aquest mĂłn, m’agrada el contacte humĂ amb la gent...
— M’has demanat abans si podies dir alguna cosa sobre el judici als polĂtics catalans. Endavant…
— És una vergonya. M’haig de treure el barret davant els presos perquè la seva fortalesa és brutal. A mi no m’agradaria estar al seu lloc, no seria una persona tan forta com ells. I vull dir, també, que no els jutjaven a ells només, ens jutjaven a dos milions de catalans i catalanes, un judici a la democrà cia...
— Moltes grà cies Pau…
— Espera, vull dir una cosa abans d’acabar. Vull donar les grĂ cies a tota la gent de Tarragona que ha votat canvi i tambĂ© vull donar les grĂ cies a les dones republicanes d’ERC, sense elles ERC no seria el mateix i s’ha de reconèixer la gran tasca que fa la dona en polĂtica.
MĂ©s notĂcies: