Pla obert de l'escriptora Olga Xirinacs subjectant la darrera obra publicada 'Una bomba en un jardí'

Olga Xirinacs: «No sóc una escriptora de best-seller, però no he deixat cap llibre al tinter»

L'escriptora tarragonina publica el 85è llibre als 85 anys amb la vocació de seguir escrivint

Olga Xirinacs publicava 'Una bomba en un jardí' el passat 11 de maig, la darrera de les seves obres de poesia i la número 85, coincidint amb el seu 85è aniversari. Una coincidència volguda i «alegre» que descriu una escriptora amb una àmplia trajectòria. «No sóc una escriptora de best-seller, però no he deixat cap llibre al tinter», confessa l'autora a l'ACN.

Lluny de retirar-se, la tarragonina ja té en marxa nous projectes literaris, el primer d'ells veurà la llum la pròxima tardor. Lamenta que el sector cultural, especialment el literari, miri poc als autors del sud del país i que no s'hagi apostat més per traduir els escriptors catalans. Guardonada amb gairebé tots els premis, no ha rebut el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

Envoltada per uns 10.000 exemplars i amb vistes al balcó del Mediterrani, l'escriptora tarragonina segueix escrivint des de casa després de 85 obres publicades. L'última d'elles és 'Una bomba en un jardí', on parla de la seva infantesa i la maduresa a través de poemes.

Els versos narren els records i les sensacions viscudes durant les diferents etapes de la seva vida. «Refugiar-se en les coses viscudes, que cadascú en té moltes, ens dona una mica d'escalfor i empenta», detalla l'autora.

«La poesia no és una novel·la d'actualitat i la penetració costa més, és una reflexió i en el país culte que som ho hem d'entendre; la poesia ve a ser com el perfum en la literatura, la colònia gran és molt agradable, però després ve el perfum que s'ha de regular més», expressa l'escriptora.

Durant els mesos de pandèmia, Xirinacs també ha escrit un llibre en castellà 'Creación' que es publicarà a la tardor. «És un llibre molt potent», valora. A banda, té entre mans l'edició d'un volum dels contes que va publicar al dominical del diari Avui durant molts anys. Té editats 300 relats per a adults i infants.

A més, també li han demanat un altre encàrrec sobre poesia. «Diuen que mentre hi hagi projectes tens vida, si no s'acaba tot; així que endavant les atxes», exclama amb un somriure. Ella diu que s'ha preguntat moltes vegades com ha estat capaç d'escriure tants títols al llarg de la seva vida, ja que ha combinat l'escriptura amb accions de caràcter més social.

Va ser cap de l'Agrupament Escolta Mare de Déu del Claustre i més tard cap de la demarcació de les comarques tarragonines dels Minyons Escoltes i Guies de Sant Jordi. El 1975 va ser la presidenta de la delegació d'Òmnium Cultural al Tarragonès i més endavant membre de la junta directiva de l'entitat, entre d'altres.

«Les capelletes literàries»

Preguntada sobre la salut literària de Catalunya, Xirinacs considera que hi ha talent tant entre els més joves com entre els autors consagrats. Amb tot, lamenta que perduren les «baralles internes i les capelletes».

«Si ets de Tarragona no puja res cap amunt, en canvi, d'amunt sí que baixa; el màxim que podem aspirar aquí és arribar fins al Garraf. Aquí i a l'Ebre se'n fan moltes de coses, per exemple el Litterarum», indica. «També hi ha gent que diu que no hem après dels nostres clàssics, això és mentida perquè tothom s'ha basat en ells i en autors estrangers», afirma.

En aquest sentit, lamenta que els escriptors catalans s'hagin traduït poc a altres llengües. De fet, es queixa que tan sols té alguns títols publicats en castellà i únicament un en anglès: «I perquè me la vaig pagar jo!», recalca.

L'escriptora va guanyar el premi Sant Jordi amb 'Al meu cap una llosa' l'any 1984, que també va rebre el premi de la Crítica Serra d'Or dos anys més tard. «A Barcelona no em coneixien, per tant, no era de cap capella, van donar el premi a l'obra, em puc fiar que estava ben escrita», resumeix.

Ara bé, Xirinacs posa en dubte els premis atorgats recentment, sense especificar certàmens ni guanyadors. «Sóc jo qui no me'n fio dels premis que s'estan donant últimament, perquè no me n'agrada gairebé cap, hi ha coses molt discutibles», assevera.

La tarragonina ha obtingut els guardons més importants de la literatura catalana entre els quals destaca el Sant Jordi; Carles Riba; Premi de la Crítica, Sant Joan; Ciutat de Palma; Josep Pla; Sèrie Negra (de Planeta), etc.

També és Mestra en Gai Saber pels Jocs Florals de Barcelona, Creu de Sant Jordi, Medalla de Plata de la Ciutat de Tarragona. Tot i aquest reguitzell de guardons, des de fa cinc anys, periodistes i bloguers han fet campanya per demanar a Òmnium Cultural que li entregui el premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

«No l'he demanat, me'l van demanar per mi, que haig de dir jo? Em deu faltar honor per tenir aquest premi», bromeja l'escriptora. Després de la mort del seu marit i d'un any de restriccions, un dels seus desitjos més fervents és tornar a refugiar-se a la casa de Mont-ral o bé tornar a la Vall de Boí per gaudir de la muntanya.