Els únics treballs que s'han fet en 30 mesos han sigut el sanejament de la coberta i el reforç de les encavallades, just després de l'esfondrament

L'Arquebisbat comença, dos anys i mig després, la reparació de la coberta de l'església de Constantí

El temple, tancat al públic des del març del 2016, va patir un esfondrament parcial l'abrild el 2018

L'Església Parroquial de Sant Feliu de Constantí comença a veure la llum al final del túnel. Dos anys i mig han passat des que el 16 d’abril del 2018 s’esfondrés, de matinada, part de la teulada del temple. Una de les encavallades de fusta va cedir, provocant l’ensorrament d’una volta sencera. El resultat, un forat al sostre de grans dimensions que ha estat obert durant 30 mesos, deixant a la intempèrie el mobiliari interior del temple, incloses valuoses peces de l’arquitecte Josep Maria Jujol. La pols, la bruticia, la pluja i els excrements d’animals s’han apoderat en aquests mesos de l’interior del temple.

Aquesta situació, però, canviarà pròximament. L’Arquebisbat de Tarragona anunciava, a mitjans del passat mes de setembre, que començarien les obres de rehabilitació i reparació de la coberta de l’església. Unes setmanes després, a mitjans d’octubre, els operaris iniciaven els treballs previs a l’interior de l’església.

La reparació arriba 30 mesos després de l’esfondrament

Des que es va esfondrar parcialment una de les encavallades de fusta de la teulada, l’abril del 2018, s’han dut a terme dues actuacions, apunta Roser Martín, delegada diocesana per al patrimoni cultural de l’Arquebisbat de Tarragona. Per una banda, es van prendre les mesures d’emergència que van consistir en el sanejament de la zona afectada, retirada de la runa i tots aquells elements despresos que perillaven. Aquesta actuació es va dur a terme els dies posteriors a l’esfondrament. Posteriorment, es va actuar puntualment en el reforç de les encavallades mitjançant uns suports de ferro.

Imatge del forat al sostre de l'església de Constantí, després de patir un esfondrament l'abril del 2018
L'església ha tingut el sostre obert durant tot aquest temps | Judit Sabaté

Un cop fetes aquestes intervencions prèvies «es van valorar les diferents solucions constructives per cobrir l’edifici i es va redactar un projecte, que és el que ara s’inicia i que té com a objectiu col·locar les encavallades que van caure per poder reconstruir la part de la coberta que es va ensorrar i garantir així l’estabilitat de l’edifici», explica Roser Martín.

Les actuacions per rehabilitar i reconstruir la coberta no s’han iniciat fins ara perquè hi havia un seguit de «qüestions tècniques que s’havien d’estudiar per a dur a terme l’execució de les obres amb garanties», apunta Martín, tenint en compte que es tracta d’una actuació d’una gran envergadura

Així doncs, a mitjans d’octubre van començar els primers treballs previs i els operaris han començat a dur a terme l’acopi de material dins l’edifici. Els treballs previs que es duran a terme aquestes setmanes i abans de col·locar les encavallades consisteixen en «la col·locació d’una línia de vida per a la realització dels treballs amb seguretat» i la construcció d’una «passarel·la de seguretat, damunt les voltes, que permetrà prendre les mides exactes de les encavallades que seran fabricades, transportades i col·locades amb una plataforma elevadora des de la plaça del Castell», detalla Martín. 

Segons el projecte tècnic, es col·locaran les encavallades que van caure per poder reconstruir la part de la coberta que es va ensorrar i garantir així l’estanqueïtat de l’edifici. Aquestes noves encavallades aniran recolzades en els suports que en l’actuació prèvia es van col·locar en el mur de maçoneria del temple. Es reconstruirà la part de la coberta que es va ensorrar, amb corretges d’acer laminat recolzades sobre les encavallades i plaques rígides ondulants de fibrociment sobre les corretges. Finalment, es col·locaran les teules àrabs que passaran per un tractament per ser envellides, per tal que es noti al mínim possible la diferència amb la resta de la teulada.

Està previst que les obres de rehabilitació i reconstrucció de la coberta de l’església s’allarguin entre tres i quatre mesos, i tenen un pressupost, de moment, que ronda els 60.000 euros.

Imatge de l'interior de l'església de Constantí, amb una lona de plàstic que recull l'aigua de la pluja
L'església ha estat oberta a l'aigua de la pluja i als ocells, que l'han omplert d'excrements i brutícia | Judit Sabaté

La reobertura de l’església al públic, encara una incògnita

I quan aquestes obres acabin, què? L’església continuarà tancada. Una de les qüestions que més latent està entre els ciutadans i feligresos és si l’església es podrà reobrir al públic o no, i quan. De moment, però, la reobertura de l’església no està sobre la taula de l’Arquebisbat i, en tot cas, ho contemplaran un cop finalitzades aquestes obres. «Ara mateix l’objectiu és cobrir el tram de la volta que es va ensorrar», explica Martín, que detalla que la resta de treballs es concretaran un cop estigui aquesta actuació finalitzada. «No podem planificar una actuació posterior fins que no acabem la que tenim ara, poden sorgir molts aspectes», apunta la delegada de diocesana per al patrimoni cultural.

Així doncs, encara no hi ha cap data fixada ni cap calendari per reobrir l’església al públic, que ja fa quatre anys i mig —des del març del 2016— que està tancada després que es detectessin greus problemes d’esquerdes i de moviments en la seva estructura. De fet, és aquest el gran problema que s'ha de solucionar, l'origen del qual es troba al subsòl sobre el qual està construït gran part del municipi de Constantí.

L'església i molts altres edificis estan aixecats sobre argiles expansives, que es dilaten o es contrauen en funció de la humitat i que a conseqüència provoquen moviments en les estructures dels edificis. En aquesta equació hi entren diversos factors que a dia d'avui encara no estan del tot resolts. Des de l'arquitecte de l'Arquebisbat apunten que la construcció de l'autovia A-27 i la línia d'alta velocitat van alterar el comportament hídric del subsòl i que, a més, hi ha canonades del sistema de clavegueram que estan en mal estat i que ajuden a variar la humitat del subsòl. Per tant, l'Arquebisbat argumenta que és un problema municipal i no només de l'Església, la propietària del temple.

Així doncs, d'aquí a quatre mesos es tancarà un important capítol, quedarà resolt el problema de la coberta i l’església tornarà a tenir sostre, però se n'obrirà un altre d'encara més rellevant i sobre el qual hi ha opinions, interessos i voluntats molt dispars.


Comentaris