El foc es va escampar molt de pressa a causa del vent, la poca humitat i les altes temperatures

Un any de l'incendi de la Ribera d'Ebre: dues setmanes de lluita contra les flames

El 26 de juny del 2019 es va declarar l'incendi més virulent del passat recent, que va calcinar més de 6.000 hectàrees

Avui fa un any es va declarar l'incendi més virulent del passat de Catalunya. Amb la Torre de l'Espanyol com a punt d'origen, la Ribera d'Ebre va veure com més de 6.000 hectàrees quedaven calcinades entre bosc i explotacions ramaderes i agrícoles. Una situació que, a poc a poc i amb perseverança, comença a rebrotar.

Joan Juncà, alcalde de la Torre de l'Espanyol, reflexiona que «som una terra que de tant en tant ens passa, si no li toca al teu poble, li toca al del costat, però és evident que un incendi d'aquesta mida, amb l'afectació a finques va fer mal». Admet, de fet, que «aquest gran incendi ens marcarà, va començar al nostre poble, i tot i no ser ni molt menys el poble més afectat, sempre portarà el nostre nom, i això marca».

La primera preocupació va ser assegurar-se que no quedava ningú en masos solitaris o nuclis disseminats que pogués quedar atrapat pel foc. De fet, des del món local es valora especialment haver aconseguit que no s'haguessin de lamentar ferits o situacions pitjors.

Primer objectiu: frenar el flanc dret de l'incendi

El cap de Bombers de la regió de Terres de l'Ebre, Ricard Expósito, recorda que bufava molt de vent, fet que «va ajudar que l'incendi saltés ràpidament i en poques hores va recórrer vuit quilòmetres». De fet, al cos tot just s'estaven incorporant els recursos materials i humans de cara a l'estiu, un procés progressiu que no havia acabat quan es va encendre el femer que va donar origen a l'incendi.

«A Terres de l'Ebre ja fa un parell o tres d'anys que intentem que s'incorporin els recursos humans abans d'hora, i enguany la major part del personal que dona suport a l'extinció s'ha incorporat entre l'1 i el 8 de juny», matisa. Apunta, això sí, que «encara que haguéssim tingut els recursos de l'1 de juliol, l'incendi hauria fet pràcticament el mateix».

En comparació amb l'estiu passat, «enguany partim d'una situació millor; l'any passat partíem d'una situació de sequera en la qual la vegetació ja estava molt estressada hídricament, el contingut d'humitat que tenia era molt baix». «La previsió indicava que les temperatures pujarien molt els següents dies, l'endemà de l'incendi es va arribar, en alguns punts, als 50 graus, i això també dificulta el treball de la gent que està a peu de perímetre», detalla.

Operatius de Bombers remullant un voral calcinat
Els operatius de Bombers i la resta de cossos van treballar, primer, per evitar que el foc s'estengués pel flanc dret | Bombers

Quan es va declarar el foc, des del cos de Bombers es va treballar per evitar que s'estengués cap al Priorat, on hauria sigut encara més complicat de controlar. «Es va intentar evitar que s'obrís el flanc dret, que donaria obertura cap al Priorat i es va deixar una mica més el flanc esquerre perquè sabíem que el gir del vent que havia de fer l'endemà podia fer que es propagués el flanc dret».

Recorda que «hi havia el risc que l'incendi pogués arribar a l'interior del Priorat, a la zona de la vall del riu Montsant, on s'hagués complicat molt més l'extinció perquè la massa forestal és molt més gran i l'orografia i l'accessibilitat encara ens ho hagués complicat molt perquè les pistes que hi ha allà són escasses».

A la Ribera d'Ebre van comptar amb basses d'aigua i recursos hídrics de les comunitats de regants. A més, algunes Agrupacions de Defensa Forestal també van col·laborar amb les tasques, igual que ho van fer Protecció Civil i els Mossos d'Esquadra en l'àmbit logístic i de trànsit.

Entre les col·laboracions externes es va comptar amb la Unitat Militar d'Emergències durant el segon dia, i també amb la participació de mitjans aeris de Castella-La Manxa, l'Aragó i el País Valencià. En total es van arribar a fer servir, a la punta més alta, 153 vehicles de manera simultània, 27 operatius aeris i més de 500 professionals.

Imatge d'un turó calcinat per l'incendi
Es van cremar més de 6.000 hectàrees | Judit Sabaté

Els Ajuntaments, la primera línia de reacció

La ràpida reacció dels Bombers va anar acompanyada de la també ràpida reacció dels Ajuntaments. Feia deu dies que els equips de govern havien pres possessió del càrrec després de les eleccions municipals i, en alguns casos, amb canvi de govern inclòs. Alguns apunten que la situació no va facilitar la feina, però Joan Juncà, alcalde de la Torre de l'Espanyol, assegura que «qui marxa pensa en aquestes coses fins a l'últim moment i qui entra ho fa des del primer moment».

Així com hi va haver qui no preveia que el foc pogués agafar les dimensions que va prendre, ell ho va témer des del primer moment. «L'any passat va ser el primer estiu que no participo en tasques d'extinció, m'he passat dotze anys col·laborant amb el cos de Bombers com a forestal i he vist molts incendis forestals».

Amb aquesta experiència, explica, «vaig tenir molt clar que això se n'anava de mare per tot arreu, hi havia unes condicions terribles, un vent brutal, baixa humitat, una calor espectacular, tot estava molt sec...». «Aquell dia es van alinear tots els factors perquè passés el que va passar, era difícil d'aturar i fàcil de preveure, crec que amb les condicions que teníem tothom, tant els Ajuntaments com el cos de Bombers estava pendent d'on pogués sortir alguna cosa perquè podia ser grossa, i ens va tocar a nosaltres».

Ell estava tornant al poble quan el van avisar que hi havia una columna de fum; «hi vaig anar i quan vaig arribar i baixar del cotxe havia començat a prendre fort». «Teníem clar que sense equips i recursos era impossible aturar-ho, vaig agafar el cotxe i vaig fer mitja volta a buscar el primer camió que ja venia per indicar cap on podien tirar i cap al poble a coordinar les tasques perquè faria falta avituallament i qualsevol ajuda al cos de Bombers».

En una situació similar es va trobar Gemma Carim, alcaldessa de Vinebre. «Em van trucar per telèfon uns companys que venien de Móra d'Ebre, de Garcia, dient que veien fum, i l'alcalde de la Torre i una regidora de Vinebre també venien d'aquesta reunió». Ella també es va desplaçar a la zona inicial del foc, fins que es va organitzar el centre logístic i de comandament a Vinebre.

Els regidors municipals es van distribuir per coordinar diferents grups de treball, i a més, recorda Carim, «la reacció va ser molt bona, de seguida van començar a sorgir molts grups de voluntaris, tant la població com la resta d'alcaldes vam treballar molt conjuntament».

Imatge de la zona calcinada, amb vegetació verda en primer pla
El foc va cremar àrees forestals i agrícoles | Judit Sabaté

Els masos i nuclis disseminats es van convertir en la principal preocupació

Un altre dels municipis afectats —un dels que va ser-ho més— va ser Flix. El seu alcalde, Francesc Barbero, recorda que «vam evacuar gairebé 40 quilòmetres quadrats de terme; és el principal record d'aquells dies, el d'evacuar persones sense que hi hagués ferits, i teníem molts números perquè no fos així».

«Des del principi, quan es va veure com evolucionava, tothom va prendre consciència que es podia convertir en un gran incendi, i tot i això no t'arribes a fer una idea de fins on arribarà», reflexiona. Quan va arribar al centre de comandament situat a Vinebre «ja vam veure que la situació s'havia desbordat, que no era possible aturar aquest incendi immediatament i vam centrar els esforços a evacuar».

En el seu cas, com en el de la majoria de municipis de la zona, els plans de protecció per risc nuclear o químic els van facilitar la feina. «Teníem un cens de tots els masos habitats amb números de telèfon i contactes alternatius per avisar tothom, i en el nostre cas també Ràdio Flix, que va ser una eina indispensable per poder fer l'evacuació amb seguretat quan encara no hi havia gaires mitjans tècnics sobre el terreny».

De la mateixa manera es va actuar a la Palma d'Ebre. La seva alcaldessa, Marina Rojals, estava treballant a Barcelona quan li van trucar per dir-li que s'havia declarat un incendi. «No em pensava que seria el que va acabar sent; tan aviat com vaig poder vaig marxar de la feina i vaig anar cap al centre de control a Vinebre».

«Nosaltres encara ho teníem lluny, però per precaució els vam evacuar a tots, i com que teníem poques parelles que no tinguessin casa al poble, es van estar a la fonda mentre va durar l'incendi», afegeix Rojals. Una situació diferent de la de Flix, on sí que hi havia més perill pel foc.

Francesc Barbero recorda que «la decisió d'evacuació del terme de Flix la prenc com a alcalde abans de les indicacions de Bombers i tot». De fet, es va arribar a plantejar si no era millor confinar els veïns perquè amb la ràpida evolució del foc, «amb un incendi que fa salts i desborda qualsevol línia de contenció que es munti, hi havia el risc que hi hagués gent que movent-se pels camins quedés encerclada».

«Fins a la matinada del primer dia, quan vam tenir la certesa que havíem aconseguit evacuar tothom i tothom estava sa i estalvi, no vam poder passar-nos a preocupar per saber fins on arribaria el foc i què arribaria a cremar», explica. En el cas de la Palma d'Ebre, detalla Rojals, «la feina que vam fer, com que l'incendi ens quedava lluny del poble, va ser tallar carreteres; les dues carreteres nostres les fèiem servir per al pas de combois de bombers i anar controlant que la gent no anés als masos, quan algú tenia alguna urgència, preguntàvem als Mossos si podien baixar per alguna carretera».

Imatge d'una zona calcinada, encara amb fumeres en alguns punts
Les tasques d'extinció es van allargar gairebé dues setmanes | Bombers

Dues setmanes de lluita contra el foc

«Sabíem que els dos dies següents al primer dia tindríem problemes a partir de migdia, que és quan escalfa més la temperatura i bufa més el vent, i així va ser», recorda Expósito. «Van passar tretze dies des que va començar l'incendi fins que el vam donar per extingit, i la feina principal es va fer durant els cinc primers, entre el segon i tercer dia vam poder controlar l'incendi de manera definitiva, i després vam estar vuit dies fent tasques de vigilància d'algunes fumeroles».

Quan es parla amb aquells que van tenir alguna incidència en les tasques d'extinció, o que van passar pel centre de control, el que queda clar és que el foc avançava molt de pressa. «Si ens fixem en la zona on es va produir l'incendi, el perfil és com el d'una dent de serra; cada vegada que l'incendi agafava una rampa d'aquestes dents, el que feia era llençar partícules cremant per davant seu, i això va fer que s'accelerés i ens va dificultar el control de l'incendi».

En paral·lel a les tasques d'extinció, també es va activar el protocol de rescat. «Vam activar els nostres helicòpters de rescat per si algú ho demanava amb la col·laboració dels Mossos d'Esquadra, que va tancar les vies principals, va afectar més de quatre carreteres, i una va ser l'eix de l'Ebre, la C-12».

L'aprenentatge de l'incendi de la Ribera d'Ebre

En situacions com la que es va viure ara fa un any es posa a prova la capacitat de treball i adaptació dels equips d'emergència. En aquest cas, i a jutjar per la valoració que en fan des dels municipis afectats, només hi ha paraules d'agraïment. Dins del cos, però, també serveix d'aprenentatge.

Ricard Expósito, cap de bombers a la regió Terres de l'Ebre, assegura que «qualsevol actuació on intervenim que sigui mínimament significativa no deixa de ser un aprenentatge i una millora a posterior. Constantment estem incorporant noves solucions tecnològiques per mirar que, any rere any, el nostre treball sigui el més eficient, eficaç i segur possible».

En aquest cas es van aplicar estratègies que, anys enrere, no es feien servir. «Fa deu anys s'intentava que l'incendi no propagués per cap de les direccions que tenia i s'intentaven abocar tots els recursos; ara sabem que, depèn d'on et posis, no guanyaràs, i el que faràs és perdre recursos i que la part que pots controlar, se t'escapi».

Un aprenentatge constant lligat a l'ecosistema de casa nostra; «el foc forma part del paisatge mediterrani, que s'ha modelat, entre altres coses, gràcies al foc», reflexiona Expósito. «Per una banda al foc natural, com la caiguda de llamps, i per l'altre, l'acció de l'home, que també ha acabat modelat el paisatge, en el seu moment, per mantenir pastures, es provocaven petits incendis», recorda, una pràctica que, amb la davallada de la ramaderia, ja no pot tenir la mateixa incidència.

La zona comença a rebrotar un any després

El final de juny i el principi de juliol de l'any passat es va viure una situació dramàtica que, a més, ha deixat un gran impacte que costarà d'arreglar. Aquesta recuperació s'ha fet des de la societat civil, des de les administracions locals i territorials i amb l'ajuda de la Generalitat, una implicació que no s'ha rebut de la mateixa manera a tot arreu ni en tots els sectors.

Gemma Carim, alcaldessa de Vinebre, remarca que «hem treballat molt des d'aquí, des del territori». Recorda que, l'any passat, amb les flames cremant la comarca, «aquí va venir tothom, que és d'agrair, i de vegades et fan promeses que ja no hi comptes perquè són paraules, i aquells dies només teníem al cap que es pogués aturar el foc».

«És el primer incendi en el qual aconseguim un tracte diferent del que era habitual en el nostre país; les administracions i la societat civil s'hi han abocat», destaca Francesc Barbero, alcalde de Flix. «Catalunya és un país que es crema cada estiu, i no tots els incendis tenen la resposta de recursos i mitjans que hem disposat per recuperar-nos d'aquest; això no vol dir que no s'hagués pogut fer més i millor, però està funcionant millor que qualsevol altre incendi».

Recorda, per exemple, que «als anys noranta a llocs com la Fatarella o la Pobla de Massaluca es van cremar superfícies similars i la feina de recuperació va ser pràcticament nul·la». Ara, a través dels plans d'ocupació impulsats des del departament de Treball, hi ha 75 persones que estaven a l'atur i que ajuden a recuperar finques agrícoles.

S'ha aprovat l'ampliació del regadiu cap a Flix, Vinebre i la Torre de l'Espanyol a través del rec de Vingalis, una altra mesura que s'aplaudeix des del territori. «El repte és que això es mantingui», conclou Barbero. Tots quatre municipis reconeixen l'ajut que els ha suposat el milió llarg d'euros que s'han invertit des de la Generalitat en els plans d'ocupació.

A la Palma la primera reacció va ser dels mateixos pagesos; «quan es va acabar l'incendi ja van començar a canviar totes les mànegues de rec, perquè ara és quan es forma el pinyol de l'oliva, i haguessin perdut la campanya dels pròxims anys», exposa Marina Rojals, alcaldessa del municipi.

«El paisatge agrícola s'ha anat recuperant a poc a poc, i ara queda la part forestal, que és el que costarà més de recuperar», afegeix. Joan Juncà, alcalde de la Torre, detalla que «hi ha molts llocs on s'ha fet una molt bona tala i creació de feixines per evitar l'erosió; es veu un treball que normalment no sempre es veu, i en aquest aspecte estem molt contents, evidentment n'hi ha d'altres que no tant».

Imatge del centre de control, amb representants de la Generalitat i dels municipis afectats
El president de la Generalitat i diversos consellers van visitar el centre de control els dies de l'incendi | Bombers

El sud i la pagesia se segueixen sentint oblidats

Algun dels aspectes en els quals alguns municipis consideren que no s'ha fet la feina que s'hauria d'haver fet és, per exemple, en el reconeixement de la importància de l'agricultura i la ramaderia. «En el nostre cas es va cremar tota la granja, i per sort ja ha pogut tornar a arrencar, no pas per l'ajuda de les administracions sinó de la gent», etziba Joan Juncà, alcalde de la Torre de l'Espanyol.

«Al final la pagesia torna a tenir igual o més problemes i no s'ha valorat, es manté el model en el qual ni la pagesia ni la ramaderia no estan valorats i molta gent ho ha de deixar; volem mirar endavant amb altres models, però no podem deixar de banda l'agricultura i la ramaderia», lamenta Gemma Carim.

«Si la terra s'abandona, és quan arriben els especuladors que volen omplir-la d'energies alternatives, que està molt bé i hi estem a favor —de les energies alternatives—, però com a complement, no com a substitució», afegeix. La mateixa preocupació mostra Joan Juncà, «és l'amenaça imminent que tenim ara, que si poden ens ho farciran tot de plaques i el que no ha aconseguit l'incendi, que és tirar endarrere pagesos, ho aconseguiran amb les renovables».

A la Palma d'Ebre no ho veuen un escenari tan imminent, però també se'l miren amb preocupació. «Com que tenim un terreny una mica més escarpat encara no ho estem patint, però tard o d'hora arribarà», augura la seva alcaldessa, Marina Rojals. Ella també considera que s'ha perdut una bona oportunitat per reivindicar el treball de la terra.

«Justament amb la Covid s'hauria d'haver valorat més, perquè són els que ens han donat menjar mentre estàvem tots tancats a casa», reivindica. «És un sector que sempre ha estat oblidat o menyspreat i, en canvi, el 90% del territori de Catalunya el gestiona un 10% de la població».

Pel que fa als ajuts anunciats, des del sector de la pagesia es considera que van quedar coixos. «Pel que t'expliquen els pagesos, no era el que s'esperaven perquè anava lligat a una assegurança, molts van fer números i, la majoria de pagesos va rebutjar l'ajut»

La sensació d'haver rebut un sac de promeses buides també la manté Joan Juncà; «aquelles dates va venir gent, sobretot de la capital del país, a parlar-nos de despoblament i de la vida rural; jo era dels que creia que aquest incendi podia fer canviar mentalitats».

Finalment, però, apunta, «un any després només tenim la proposta de Territori i Sostenibilitat, que té de tot menys de territori, d'una Agència Catalana de la Natura que encara ningú sap perquè funcionarà, a part d'haver-hi molts càrrecs». «En canvi, la fibra ni hi és ni se l'espera, quan les telecomunicacions són vitals per evitar el despoblament», reivindica.

Assegura, també, que «No vull ser pessimista, sóc plenament optimista, crec que tenim un territori amb un potencial increïble i que el sabrem aprofitar, però la Generalitat hauria d'estar al nostre costat i almenys jo, com a alcalde, no sento que estiguin al nostre costat».


Comentaris