El Bisbat busca 600.000 euros per restaurar la façana de la catedral de Tortosa

Un sistema amb bandes d'electrorepulsió intentarà erradicar la colònia de coloms que la degrada
Un sistema amb bandes d'electrorepulsió intentarà erradicar la colònia de coloms que la degrada | ACN

 

El Bisbat de Tortosa començarà la neteja de la façana de la basílica tortosina tan aviat com aconsegueixi el finançament per a la primera fase, de gairebé 100.000 euros, i s'acabin les obres d'urbanització de la plaça de davant del frontispici. L'objectiu és que els primers treballs, els més laboriosos, estiguin llestos l'any que ve. Es reposaran elements trencats i la coberta i recuperaran els colors rosats, negres i blancs del marbre d'aquest monument patrimonial de primer ordre. S'instal·larà un sistema, amb bandes d'electrorepulsió, pues i cables tensats, per evadir la colònia de coloms que hi habita i degrada el monument amb les femtes.

 

El cost total de la restauració és de 600.000 euros. El Bisbat ha sol·licitat ajuts a les diferents administracions catalanes, a l'Ajuntament, la Diputació de Tarragona i la Generalitat, i es faran campanyes de micromecenatge per finançar els treballs. Els arquitectes del projecte han remarcat que la restauració és indispensable per evitar que la degradació sigui irrevocable i per esmenar el mal estat de conservació actual i la «imatge precària» que ofereix ara que la basílica és l'element principal de l'skyline de la ciutat, des que les cases que la tapaven davant del riu Ebre van ser enderrocades.

 

La neteja de la façana s'ha iniciat arran de l'obertura a la ciutat de la basílica i també per la iniciativa de l'Arxconfraria de la Verge de Cinta per instal·lar, a la crugia central, una estàtua de la mare de Déu feta per l'escultor Marco Augusto Dueñas i que, de moment, es mostra als peus de l'altar major de la Catedral.

 

La neteja i restauració que es proposa per a la façana de la catedral de Tortosa és una actuació integral, dividida en sis fases que es poden executar independentment. A més de millorar-ne l'aspecte, també se'n garantirà la conservació material i el manteniment dels seus valors arquitectònics, artístics, cultuals i simbòlics. Es reconstruiran les parts que falten per afavorir el manteniment i allargar l'efecte de la intervenció que es farà. Per exemple, es repararan rejuntats, es consolidaran els paraments de pedra més degradats, s'hidrogufaran determinades zones molt exposades a l'aigua de pluja, i s'aplicaran biocides per a evitar el creixement de plantes i les colonitzacions biològiques.

 

També se substituiran i protegiran algunes fusteries i reixes que tenen problemes d'oxidació, corrosió, o parts malmeses i trencades, o les que tenen un aspecte poc apropiat per a un edifici com la Catedral. En concret, es revestiran les tres portes de la façana. Es revestiran amb plaques de llautó daurat per convertir-les en portes ferrades que representaran una al·legaria a les cintes de la mare de Déu. A l'altura de la vista dels passejants, s'inscriurà en llatí un text que reprodueix un fragment del llibre litúrgic catedral.

 

L'arquitecte Carles Brull explicant els detalls de la neteja i recuperació de la façana | ACN

La degradació que acceleren els coloms

El projecte planteja també resoldre un dels principals problemes de conservació i manteniment de la façana, que genera la gran colònia de coloms que habitualment es refugien o nidifiquen en els aixoplucs dels elements arquitectònics de la Catedral. Les femtes d'aquests ocells corroeixen i desgasten la façana i en la reconstrucció de la coberta s'utilitzarà morter de calç per evitar que per les juntes dels carreus desgastats segueixin regalimant els excrements quan plou.

 

Per erradicar la colònia de coloms es combinaran sistemes actius, com bandes d’electrorepulsió que tenen un efecte dissuasiu, amb altres de passius que evitin que els ocells ocupin determinats llocs de la façana. Es farà amb bandes amb pues, bandes de policarbonat transparent amb diverses fileres de pues d'acer inoxidable d’1,4 mil·límetres de gruix i punta roma, o sistemes de cables tensats, també d’acer inoxidable de 0,7 mil·límetres de diàmetre i recoberts de niló, fixats amb micro-ressorts a pals d’acer inoxidable.

 

Fases, pressupost i previsions

La primera, com han explicat els arquitectes responsables del projecte, Carles Brull i Andreu Alfonso, és la més laboriosa, entre sis i vuit mesos. «És un temps gran perquè tots els processos i protocols de neteja i restauració els estarem provant i anirem a un ritme diferent quan tindrem la lliçó apresa, en les pròximes fases. També és la crugia amb més elements ornamentals i artístics i és una feina molt lenta», ha argumentat Brull. Si s'aconseguís el fiançament per encadenar o simultaniejar les sis fases, l'obra completa es podria enllestir en poc més d'un any i mig.

 

El Bisbat ha demanat ajuts a la Diputació de Tarragona, l'Ajuntament de Tortosa, que preveu incloure una partida en els pressupostos de l'any que ve, com ha apuntat l'alcaldessa Meritxell Roigé, i s'ha acollit a les subvencions per a Béns Immobles de la Generalitat. Quan es tinguin els diners, l'obra es licitarà.

 

S'ha presentat el projecte de neteja de la façana de la catedral de Tortosa | ACN

Les patologies

Els arquitectes Brull i Alfonso han detallat les patologies que cal solucionar per reparar i netejar la façana, que ofereix actualment una imatge precària i un mal estat de conservació. S'hi ha acumulat brutícia, fruit dels efectes ambientals i el pas del temps, però també hi ha dipòsits i crostes de brutícia, colonitzacions biològiques (líquens, fongs i algues) i, i de manera molt destacada, excrements de coloms. També hi ha parts dels paraments trencats i degradacions importants de la pedra (arenització, alveolització, descamacions, entre d'altres).

 

La part més afectada és l'extrem sud de la façana, els tres paraments situats sota el campanar i sobre la capella de la Mare de Déu de la Cinta. Contribueixen a això l'existència en aquesta zona de nombrosos trencats en cornises i sortints arquitectònics que faciliten que es creïn escorrenties d'aigua que acaben per afectar la conservació dels elements de pedra. Les cares laterals i posteriors del cantó nord són les que presenten millor conservació.

 

També alguns tancaments i proteccions tenen un estat precari o mal aspecte, com la barana provisional d'obra present sobre la cornisa superior, les xarxes de filat metàl·lic instal·lades en algunes finestres o el revestiment de planxa acabada exterior de les tres portes de la catedral. Els arquitectes han elaborat un minuciós mapa de totes les patologies detectades. Aquesta feina també ha permès identificar un conjunt de reparacions històriques sistemàtiques que, segons el canonge i arxiver de la catedral, Josep Alanyà, podrien correspondre a una actuació documentada en època del pontificat de Manuel Ros de Medrano (1814-1821), per a revertir els estralls causats sobre la façana en la guerra del Francès.

 

La façana de la catedral de Tortosa es va aixecar entre el 1620 i el 1757. És un projecte inicial de Martí d'Abària en estil barroc, amb diverses adaptacions posteriors durant el seu procés de construcció. L'edificació completava en planta el temple gòtic iniciat el 1347, que es va bastir sobre l'antiga seu romànica. Està inspirada en exemples de l'arquitectura romana del segle XVI, com la Basílica de Sant Pere del Vaticà.

 

La façana de la Catedral de Tortosa no es va acabar per falta de diners i perquè l'exèrcit va prohibir que s'acabés d'aixecar la part superior, que preveia dos grans torres, perquè s'interposava en la línia de foc dels canons del castell de la Suda. Altres estudiosos apunten que es va témer que els fonaments no suportessin l'estructura de la façana.

 

El Bisbat busca el finançament per començar aviat la neteja de la façana de la catedral de Tortosa | ACN

💬 Fes clic aquí per rebre al teu mòbil l'actualitat de Tarragona. És gratis!