Telegram : +34 639 048 422

E-Mail: info@tarragonadigital.com

AQUESTA NIT

Crema la cuina d'un habitatge d'Amposta

Certifiquen que les restes arqueològiques del molí d'oli d'Ascó són baixmedievals

El mes de maig es van fer els primers descobriments, que es van datar del segle XVIII, però una nova troballa ha fet replantejar l'antiguitat de les restes
Les restes arqueològiques del molí d'oli d'Ascó han estat datades amb una major antiguitat. | Ajuntament d'Ascó

 

El passat mes de maig, Ascó trobava de manera inesperada una sorpresa majúscula en forma de restes arqueològiques. En el transcurs de les obres de reforma de l'edifici que ha d'esdevenir tard o d'hora el futur Centre Cívic del municipi, més concretament en els treballs d'adequació del sòl, es van descobrir restes del que semblava ser un molí d'oli, conegut també com a trull. Les hipòtesis formulades en aquell moment, pocs dies abans d'unes eleccions municipals que decidirien qui es faria càrrec de la qüestió, dataven el conjunt del segle XVIII, però una nova troballa feta aquesta passada setmana ha fet replantejar-ne l'antiguitat i el valor arquitectònic i històric.

 

La hipòtesi inicial datava les restes del segle XVIII

Així és, inicialment, les restes identificades, tres basses de decantació i diverses canalitzacions, van fer pensar que es tractava d'un molí d'oli de fa tres-cents anys (s. XVIII), tenint en compte el moment en què es va urbanitzar l'antic camí del Riu i el fet que el conjunt era molt extens i es trobava en un sorprenent bon estat de conservació. L'empresa executora de les obres del Centre Cívic, RECOP, va demanar a la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de les Terres de l'Ebre que valorés la importància de la troballa.

 

S'han descobert dos nous murs de maçoneria que han replantejat l'antiguitat del conjunt. | Ajuntament d'Ascó

 

Aquesta es va posar a la feina i immediatament va iniciar les tasques d'avaluació. Mentrestant, els partits de l'oposició en aquell moment demanaven l'aturada de les obres i la creació d'un grup de treball coral format per polítics, tècnics i representants ciutadans, i feien palès el seu desig que s'estudiés l'origen de les restes. L'equip de govern, per la seva banda, va decidir aturar les obres, però tan sols a la zona on es va fer la troballa.

 

Els diversos agents implicats, la Comissió del Patrimoni, l'Ajuntament, l'empresa constructora i diversos experts, especulaven sobre l'origen i la data de construcció del molí. En aquest sentit, Jordi Ferrús explicava, en declaracions a TarragonaDigital, que la troballa es va fer «a prop d'on podrien estar els Banys Àrabs i el Fossar morisc», situats en una planimetria feta per l'arqueòleg Josep M. Vila i Carabassa. Diverses fonts autoritzades asseguraven que, molt probablement, es tractava d'una obra prèvia a la construcció —a inicis del segle XX— del Magatzem de Rita, a sobre d'on s'està construint el Centre Cívic, i proposaven com a teoria més factible que datés dels segles XVIII o XIX.

 

Les noves troballes han canviat la hipòtesi

Aquesta passada setmana, seguint amb les obres al Magatzem de Rita, es van localitzar encara més restes en una cota inferior als tres dipòsits que van aparèixer al mes de maig, fet que va fer pensar en una major antiguitat. Es tractava de dos murs en maçoneria de morter de calç, dels quals se'n conserven tres filades en alçat. Però a més, també es van trobar fragments de ceràmica decorada amb estampetes de verd gòtic català que han estat datades dels segles XIV i XV. Per tant, amb tot això, els informes tècnics han corregit i ara consideren que aquestes restes formen part d'un espai arquitectònic d'època baixmedieval de certa entitat existent fora de la vila closa.

 

També s'han trobat peces de ceràmica del segle XIV i XV. | Ajuntament d'Ascó

💬 Fes clic aquí per rebre al teu mòbil l'actualitat de Tarragona. És gratis!

Comentaris