Una planta instal·lada a la Galera produirà biometà a partir d'aliments caducats i residus orgànics

Els promotors preveuen valoritzar 50.000 tones anuals produint combustible renovable per a l'automoció i la indústria
Els promotors preveuen valoritzar 50.000 tones anuals | ACN

L'empresa Biometagás la Galera ultima la posada en marxa d'una planta de producció de biogàs i biometà al municipi del Montsià, on preveu valoritzar 50.000 tones anuals d'aliments caducats i residus orgànics per generar biogàs i biometà comercialitzables. Amb una inversió superior als sis milions d'euros, la iniciativa és fruit de la unió de 35 socis, entre els quals pagesos i ramaders del territori que volen donar sortida a residus ambientalment problemàtics com la sansa o els purins. Fent ús d'una nova tecnologia que multiplica per cinc el volum de gas obtingut en la fermentació, el biometà es vendrà, principalment, com a combustible net per a vehicles de motor. Actualment en fase de proves, la planta començarà a produir al setembre.

La producció prevista quan la instal·lació estigui a ple rendiment és d'uns 500 metres cúbics de biometà per hora, equivalent al potencial energètic que el mateix volum de gas natural però sense les emissions afegides que genera. De moment, i pendents encara d'instal·lar la planta de depuració que permet obtenir el biometà, els promotors confien iniciar la producció de biogàs –d'inferior qualitat- a partir del pròxim mes de setembre. Amb un potencial elèctric equivalent de 2,2 MW, té una capacitat de procés potencial total d'unes 170 tones de residus diàries, però inicialment s'arrencarà amb un centenar.

La meitat d'aquests residus, aproximadament, seran aliments caducats dels supermercats provinents d'una empresa de Barcelona que s'encarrega de desenvasar-los i retirar els elements inerts. Un 20 per cent seran altres residus industrials orgànics i un altre 15 per cent sansa, gallinassa o purí que aportaran alguns dels socis. Fins i tot, el president de Biometagás la Galera, Fernando Selva, no descarta en el futur poder, fins i tot, incorporar els residus orgànics urbans de la zona. «Quan l'Agència de Residus de Catalunya ens ho permeti i els ajuntaments es posin les piles a l'hora de separar bé la brossa orgànica que va als abocadors, amb el gran poder contaminant que té», apunta.

En el projecte hi participen 35 socis —entre els quals les cooperatives de la Galera i Mas de Barberans—, que han aportat la meitat de la inversió —la part restant prové de finançament bancari—. «El fet d'ajuntar-nos era per donar una solució als residus, però sense adonar-nos-en hem tancat el cercle i fem economia circular: des del tractament dels residus, la valorització i com a valor afegit, la generació d'una energia que ens surt neta, el biometà. Un gas vehicular que gastarem nosaltres mateixos que gastarem als nostres tractors i vehicles, domèstics o industrials», descriu el gerent de l'empresa, Albert Martínez.

Sansa i purins

«Intentem unir el rendiment econòmic de la instal·lació amb beneficis socioeconòmics per a la comarca, amb la utilització de sansa i purins per fer biogàs», subratlla. La planta només donarà feina directament a tres persones però el seu impacte indirecte serà molt superior. Si les previsions es compleixen, podrien amortitzar la planta en uns tres o quatre anys d'activitat, precisa Martínez. L'empresa ja està negociant amb possibles compradors, com Transports Metropolitans de Barcelona, la compra del biometà per propulsar la flota de transport públic sense generar emissions. També mostren interès indústries que volen utilitzar aquest gas renovable a preus competitius respecte al gas natural.

El canvi d'escenari normatiu des del moment que es va gestar el projecte, asseguren els promotors, no han aconseguit frenar-lo. Treballen en la idea des de 2008 i l'autorització ambiental de la Generalitat ha requerit una tramitació de vuit anys. En aquell moment inicial, explica Selva, el govern espanyol oferia abundants primes per a la producció d'energies renovables que, amb el temps, han acabat desapareixent. Però l'expansió recent de l'ús de renovables i concretament de biometà com a combustible net de propulsió de vehicles arreu d'Europa, unida a la millora tecnològica, en garanteixen la rendibilitat, segons Selva, soci de diversos projectes similars a diferents punts de l'estat espanyol.

«Estómac industrial»

«El que fem és aplicar de forma controlada, a nivell industrial, la solució que la natura ha generat per al tractament de residus. És com un estómac de vaca industrial, on convertim els residus en gas», relata didàcticament i assenyalant la cúpula d'un dels grans digestors Francisco Guzmán, responsable de l'empresa AGF-Ingeniería de Procesos, l'encarregada de la instal·lació. «Tanquem el cicle del carboni, convertint compostos complexos en gasos elementals, CO2 principalment, que és el gas que agafa la planta», afegeix.

A través d'un procés de fermentació anaeròbic —sense presència d'oxigen— induït a l'interior dels digestors amb bacteris pasteuritzadors i altes temperatures, els residus produïts en la indústria alimentària o orgànics emeten gasos com el metà i CO2 de cicle curt, aquest últim incorporat durant el procés de producció. Es tracta d'un gas que ja prèviament existia a l'atmosfera i que no té origen fòssil, a diferència del gas natural. «En el balanç general, no contamina», aclareix Guzmán.

L'enginyer assegura haver ideat una millora tecnològica que ha permès multiplicar per cinc el rendiment habitual d'aquestes instal·lacions, fent-la rendible. Així, explica, un metre cúbic de capacitat del tanc digestor pot arribar a produir cinc o sis cops més de volum de gas en un procés «d'alta eficiència». Això, remarca, permet que el negoci pugui funcionar sense la necessitat de primes.

En camions o directe a la xarxa

Per obtenir el biometà, això sí, s'han de separar i netejar els gasos del biogàs inicial, de menor qualitat. El projecte, de moment, no disposa encara de la planta instal·lada que ha de fer esta funció per, posteriorment, comprimir el gas i transportar-lo comprimit amb camions cisterna o bé injectar-lo a la xarxa general d'Enagás, d'on els consumidors el podran adquirir amb un certificat de gas renovable. La previsió és tenir operativa aquesta planta entre març i abril. Fins llavors, funcionarà a mitja capacitat i el biogàs produït es cremarà principalment per la torxa.

Guzmán remarca que la tecnologia implantada no té capacitat de generar perill d'accident rellevant perquè el gas treballa per tots els espais «a molt baixa pressió» i en un circuit tancat sense entrada d'aire que pugui produir deflagracions.. Reconeix, però, que com a planta de gestió de residus, la seva concentració en el moment de la descàrrega podria generar olors, fet pel qual es destinarà una nau industrial per mitigar aquest problema.

El subproducte resultant de tot el procés és, principalment, l'aigua que arriba amb el material d'entrada. Bona part del teixit anima i de les plantes és aigua, un 70 per cent mínim. El 30 per cent de material restant, segons Guzmán, és el que s'acaba convertint en gas. L'eliminació de nitrogen de l'aigua romanent permet donar-li sortida per a usos com el regadiu, un cop ha passat la depuradora, també pendent de finalitzar. «Tanquem el cicle del carbó i del nitrogen», apunta, tot remarcant que aquesta depuració pot permetre aconseguir fertilitzants a mida que es podran comercialitzar.

"El nou sistema d'un municipi de la costa de TGN per eliminar microplàstics del mar" "Salut confirma 16 positius en 2 empreses avícoles de l'Ebre"