Plantada simbòlica d'oliveres per commemorar el primer aniversari de l'incendi de la Ribera d'Ebre

Els alcaldes dels vuit municipis afectats pel foc reclamen ampliar les zones de reg per recuperar el potencial productiu

Una olivera per cada municipi afectat per l'incendi de la Ribera d'Ebre que va arrasar més de 5.000 hectàrees de bosc i camps de conreu. Els alcaldes de Flix, la Torre de l'Espanyol, Vinebre, la Palma d'Ebre (Ribera d'Ebre), Maials, Llardecans (el Segrià), Bovera i la Granadella (les Garrigues) han plantat, simbòlicament, vuit plantes per commemorar el primer aniversari del fatídic foc. En l'acte de commemoració, que s'ha celebrat aquest dissabte a l'ermita del Remei a Flix, els batlles han reclamat ampliar les zones de reg per recuperar les finques cremades i han demanat més ajudes econòmiques per als pagesos afectats.

A més, un any després, també han denunciat que el debat sobre el despoblament, el nou model de país i de desenvolupament rural, que l'incendi va portar a primera línia, s'ha diluït amb el pas del temps. 

Acte simbòlic i poc massiu per la Covid-19

L'empremta del foc encara és ben present en les més de 5.000 hectàrees de bosc i camps de cultius cremades a les comarques de la Ribera d'Ebre, el Segrià i les Garrigues. L'ermita del Remei és un dels punts perimetrals on el foc es va aturar i, precisament, en aquest indret, s'han plantat les oliveres per simbolitzar la voluntat de refer-se dels fets. A l'inici de l'acte, l'alcalde de Flix, Francesc Barbero, ha afirmat que els hagués agradat commemorar el primer aniversari d'una altra manera, però que amb la crisi del coronavirus han optat per una acció senzilla. De fet, hi eren presents els vuit alcaldes afectats pel foc, acompanyats d'alguns dels respectius regidors. En la commemoració també hi ha intervingut el batlle de Maials i l'alcaldessa de Vinebre.

D'ençà que es va extingir el foc, una de les principals reivindicacions dels alcaldes ha estat que s'instal·lin regs a les zones cremades i de secà per tal d'ampliar les àrees de regadiu. Barbero ha recordat que la setmana passada es va aprovar el projecte d'ampliació del regadiu de la Comunitat de Regants de Vingalis a la serra del Rovelló, que engloba els termes municipals de la Torre de l'Espanyol, Flix i Vinebre. «Va ser una bona notícia. Ara estem pendents d'una segona gran ampliació de regadius a la zona del Segrià-sud i del sud de les Garrigues que també necessiten que arribi l'aigua urgentment, si no no recuperarem el potencial productiu», ha assegurat l'alcalde de Flix.

«Som gent tossuda i persistirem. Volem que hi hagi pagesia, perquè és absolutament imprescindible aquesta barreja de mosaic de bosc i conreu per prevenir incendis en el futur. Avui estem treballant pel paisatge per aquí 20 anys i perquè no hi hagi un segon gran incendi quan el bosc s'hagi recuperat», ha argumentat Barbero. Per això, ha reclamat la implicació de tot el territori i de les administracions.

En la mateixa línia, s'ha manifestat l'alcalde de Maials, David Masot que ha retret al Departament d'Agricultura que no hagués implementat el projecte per ampliar les zones de reg. «Hi havia un compromís d'Agricultura de fer un projecte. En aquest moment, no sabem com està. Com a alcaldes no pararem de demanar-ho», ha etzibat.

Ajudes als agricultors

Un any després, tots els alcaldes comparteixen el descontentament pel que fa a les ajudes econòmiques atorgades pel Govern, les quals consideren que no han estat suficients per revertir la situació. Masot ha criticat, novament, que les ajudes estiguessin condicionades a l'assegurança agrària. De fet, l'alcalde de Bovera, Òscar Acero, ha estat un dels més contundents a l'hora de valorar les línies d'ajut. «Tots els pagesos del municipi veuen molt malament que vinguessin el dia de l'incendi a fer-nos moltes promeses que no s'han complert. És com un mag que ve a fer una actuació i l'únic que ha venut ha estat il·lusions», ha lamentat Acero.

Així mateix, l'alcalde ha assenyalat que cal que es potenciïn els productes de proximitat per ajudar a aquelles persones que no volen marxar del territori. «Una olivera tardarà entre set i vuit anys a fer olives. Hi ha persones que han perdut el 30% de la producció, com ho pot recuperar? Si s'ha donat 1,5 euros per arbre cremat», ha exclamat. I ha afegit que s'haurien d'esmerçar els esforços a recuperar els cultius en lloc dels pins cremats. «A Bovera s'han cremat unes 540 hectàrees de propietaris, si es recuperen unes 100 o 200 serà molt», ha dit.

Pel que fa a les assignatures pendents, els alcaldes assenyalen que el debat sobre un nou model de país i de desenvolupament rural, que el foc va portar a primera línia, s'ha aigualit amb el pas del temps. Per l'alcalde de Flix, actes com el de la commemoració del primer aniversari volen ser el recordatori perquè d'aquí a uns anys, quan es miri enrere, no hagin de lamentar que no van ser capaços d'avançar en la gestió forestal. «Pobles com la Palma d'Ebre o Flix estem impulsant associacions de propietaris forestals —la gran majoria de boscos són privats— per realçar-los. Catalunya crema cada estiu i continuarà cremant, necessitem que s'entomi d'una vegada per a totes que hem de fer amb els boscos que no paren de créixer per l'abandonament dels conreus», ha manifestat.

Per la seva banda, l'alcalde de Maials ha completat que s'han d'aturar projectes d'abocadors de residus —com el de Riba-roja d'Ebre—, i impulsar-ne d'altres que donin suport a una pagesia sostenible i curosa amb el medi ambient. «Que ens portin l'aigua a la zona afectada, que acabin d'arribar els ajuts per als pagesos i prou de projectes com els macro-abocadors», ha tancat Masot.

"Ràpids, imprevisibles i devastadors: El gran perill dels nous incendis de 6a generació" "Ebre: El reclam urgent de la PDE davant d'un nou transvasament"