ARA MATEIX

❗ Tallada l'AP-7 en els dos sentits

MINUT A MINUT

🔴 Estudiants ocupen les vies del tren a Reus

El projecte d'ampliació de l'abocador de Tivissa preveu quadruplicar la superfície de l'actual

La promotora presenta al Departament de Territori el document inicial estratègic, el primer dels quatre tràmits que ha de superar el projecte per a la seva aprovació
El projecte d'ampliació de l'abocador de Tivissa preveu quadruplicar la superfície de l'actual | Google Maps

 

El Departament de Territori i Sostenibilitat té ja sobre la taula el tràmit inicial per ampliar l'abocador de Tivissa fins a gairebé quatre cops la seva superfície actual. L'empresa promotora, Gestió i Recuperació de Terrenys, SA, ha presentat davant de la Generalitat la sol·licitud d'inici amb l'esborrany del pla o programa i el document inicial estratègic. Segons addueix, la modificació puntual del pla urbanístic municipal de l'octubre de 2017 li permet executar aquesta ampliació amb l'argument que no existeixen abocadors en un radi de 150 quilòmetres i l'actual esgotarà la seva vida útil abans de cinc anys. D'acord amb el document presentat per l'empresa, les instal·lacions de l'abocador ampliat abastarien 690.000 metres quadrats a la partida de Magrells, incloent-hi els terrenys recuperats de l'antic dipòsit comarcal clausurat.

 

Nou projecte d'abocador 

Les principals actuacions per materialitzar el projecte se centrarien en l'habilitació de nous vasos d'abocament per a residus de classe II, d'origen industrial, comercial o urbà, que no tenen consideració d'especials ni perillosos, provinents de la planta de valorització annexa o de l'exterior. El document preveu condicionar tres noves zones de disposició de residus, al sud i al sud-est de les actuals instal·lacions, així com una quarta en els terrenys que ocupen l'antic dipòsit clausurat —de 151.865 metres quadrats—, que s'acabaria sanejant i buidant amb aquesta finalitat. Això suposaria ampliar l'actual superfície destinada a vasos de disposició de residus dels 138.375 metres quadrats actuals —amb una capacitat total de 4.095.000 metres cúbics en fues fases— als 530.000 metres quadrats previstos. Gairebé quatre cops més.

 

Addicionalment, es construirien noves infraestructures de servei, com tres basses de lixiviats en la zona ampliada. A l'actual complex, s'ampliarà l'actual bassa per duplicar la capacitat i també la planta que els tracta. També es construiria una nova bassa d'aigües seminetes i una de netes. Es construirà una nova nau d'uns 5.000 metres quadrats per estacionar la maquinària i s'habilitarà l'espai per ubicar una nova estació transformadora d'abastament elèctric en mitja tensió. Aquesta àrea d'infraestructures tindrà 60.000 metres quadrats en total. 

 

  • NOVETAT: Sigues el primer en saber les notícies de la teva població i de tot Tarragona, gratis al teu mòbil. Fes clic aquí!

 

El document presentat per la promotora reserva 68.911 metres quadrats a una àrea de protecció de paisatge i un espai on no es permeten construccions de 30.197 metres quadrats. A banda de les actuals instal·lacions de valorització i disposició de residus que gestiona el mateix promotor, s'inclouen zones d'extracció i dipòsit d'argiles al sud del complex actual, els terrenys de l'antic dipòsit comarcal i finques agrícoles adjacents. 

 

Per disposar del total vist-i-plau administratiu, i un cop hagi superat aquesta fase inicial, l'òrgan ambiental haurà de sotmetre a consultes durant un mes el projecte i emetre un document d'abast. Posteriorment, un cop finalitzi la redacció del pla o programa s'ha de posar a informació pública durant un mínim de 45 dies així com consultar les administracions públiques i afectades i el públic interessat. Abans d'aprovar-se el pla o programa, el promotor haurà de presentar davant del Departament de Territori l'expedient d'avaluació estratègica complet, que el podrà aprovar emetent la declaració ambiental estratègica o tombant-lo i tancant el procediment.

 

Es va ampliar l'any 2009

En funcionament des de 2004 —va rebre el permís l'autorització l'any 2002, posteriorment renovada el 2012— i ampliat arran d'un permís concedit a final de 2009, la construcció i posada en marxa del macroabocador que havia de permetre dipositar residus de classe II –no perillosos- procedents d'arreu de Catalunya va aixecar una forta contestació popular a la comarca. Ajuntaments, veïns i entitats de la comarca temien que les instal·lacions s'acabessin convertint en un punt de referència per a l'abocament de residus urbans de tot Catalunya.

 

Ara, l'inici dels tràmits per a la seva ampliació arriba, a més, en el context d'un nou polèmic projecte a la comarca: l'inici de les obres d'un altre abocador, en aquest cas, de residus industrials no perillosos a Riba-roja d'Ebre. De moment, segons reconeixen alcaldes, que han rebut la informació a través del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, com a propietari de part dels terrenys afectats, la tramitació es troba encara en els seus estadis inicials. Confien, en aquest sentit, que podran presentar a temps les al·legacions corresponents per frustrar l'ampliació.

 

Joan Juncà, portaveu dels electes contraris a l'abocador de Riba-roja d'Ebre | Cedida

 

Sorpresa i incredulitat a la Ribera d'Ebre

Sorpresa i incredulitat entre els alcaldes de la Ribera d'Ebre davant la magnitud del projecte d'ampliació de l'abocador de Tivissa que l'empresa Gestió i Recuperació de Terrenys ha plantejat al Departament de Territori i Sostenibilitat. Tot i conèixer des de fa un temps les intencions de l'empresa en aquest sentit, el fet que les instal·lacions ampliades puguin quadruplicar la superfície actual no ha deixat gairebé ningú indiferent. «Convertir-nos, de facto, en l'abocador de tot Catalunya no ho podem tolerar», ha declarat l'alcalde de la Torre de l'Espanyol, Joan Juncà. El Consell Comarcal ha informat els ajuntaments de la comarca sobre l'inici de la tramitació i ha encarregat ja als seus serveis tècnics un informe al respecte. Un document que serviria de base perquè l'ens comarcal i, posteriorment, els ajuntaments afectats formulin les seves al·legacions contra el projecte.

 

Una previsió que era «vox populi» que arribaria, però no amb les dimensions i condicions plantejades: «et quedes esfereït, són negocis poc clars i amb connivència de diferents administracions». «Acabem el mandat lluitant als tribunals amb una querella i un contenciós per tombar-ne un –el de Riba-roja d'Ebre- i no comença al següent. Ara ens plantegen l'ampliació del que tenim i les dimensions. Hem quedat parats, incrèduls i preguntant-nos: as una broma o q passa? A banda i banda de la Ribera, literalment, ens omple de merda banda i a banda de la Ribera d'Ebre ens volen omplir de merda», ha afegit. 

 

Creu que és una qüestió que va més enllà dels partits polítics i apel·la a l'autoestima del territori. Reclama a la Generalitat que «ara que ho hem agafat al primer moment, és el moment de posicionar-se al nostre costat», donant sentit al concepte de «reequilibri territorial». Juncà recorda que les instal·lacions de Tivissa ja van ser ampliades per incrementar la seva capacitat i poder rebre residus d'arreu de Catalunya. «Si s'hagués de fer una petita ampliació per autogestionar la brossa de les tres comarques, segurament no trobarien oposició al territori. Estem a favor de gestionar els residus que generem als pobles», matisa.

 

Gemma Carim, presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre | ACN

 

Encarreguen un informe per poder al·legar

El Consell ha encarregat al seu tècnic que estudiï la documentació presentada per la promotora de l'abocador i els seus arguments –entre d'altres per exemple, la inexistència d'instal·lacions similars en un radi de 150 quilòmetres-. A partir d'aquí, haurà d'elaborar un informe que podria ser la base de les al·legacions que l'ens comarcal i els municipis puguin acabar formulant en contra. «Necessitem un informe que ens orienti», ha declarat Carim, que no s'ha volgut pronunciar obertament encara sobre el contingut d'aquestes al·legacions i si, finalment, les presentaran de forma individual o conjunta amb els consistoris. 

  

  

Sabíem que en un moment o altre això podia passar. Quan nosaltres dèiem, amb l'abocador de Riba-roja, que un altre no calia, tenint residus a Ascó i Flix,

 

Retrets de Jardí al Consell Comarcal | Cedida.

 

Retrets de Jardí al Consell Comarcal

Per la seva banda, des de l'Ajuntament de Tivissa, el seu alcalde en funcions, Jordi Jardí, que deixarà el càrrec la setmana vinent, ha evitat valorar directament el projecte amb l'argument que es tracta d'una iniciativa impulsada per una empresa privada, la tramitació de la qual correspon a l'Agència de Residus de Catalunya. Amb tot, Jardí considera «sorprenent» que el Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre hagi notificat «a tots els ajuntaments excepte el de Tivissa» perquè puguin cursar les al·legacions. «Com a municipi més afectat esperàvem rebre aquesta comunicació perquè des de l'Ajuntament fem les al·legacions que considerem», ha retret. 

 

En aquest sentit, valora que l'aparició de la notícia i el fet de no haver rebut la comunicació de l'ens comarcal «no és res més que una altra maniobra d'una sèrie de gent que va en contra de la creació de bé públic, que és vetllar pels seus interessos personals, i poc els importa embrutar el nom de persones i municipis que durant els últims anys fem les coses molt ben fetes», ha tancat.

També et pot interessar:

💬 Fes clic aquí per rebre al teu mòbil l'actualitat de Tarragona. És gratis!

Comentaris