Resignació i enuig a la Terra Alta pel «secretisme» i la manca de diàleg amb què s'han derogat les ZDP

La DO, les plataformes i les entitats socials lamenten que no tingui caràcter retroactiu per aturar els nous parcs reactivats
Resignació i enuig a la Terra Alta pel «secretisme» i la manca de diàleg amb què s'han derogat les ZDP | ACN

 

La DO Terra Alta, la plataforma i les entitats socials que batallen contra la massificació eòlica han rebut amb enuig la derogació del decret que establia Zones de Desenvolupament Prioritari (ZDP) perquè no s'ha tingut en compte el criteri de retroactivitat que demanava la comarca. Lamenten el «secretisme» i la falta d'informació amb què s'ha fet. «Si una cosa que no anava bé i es deroga s'hauria de derogar amb retroactivitat, que ens l'esperàvem com a deguda per al territori», ha defensat Marco Bernava, cellerista i portaveu. La comarca lamenta que no se'ls hagi convidat a participar en la comissió tècnica amb què la Conselleria d'Empresa elabora la nova normativa.

 

La invalidació de les ZDP, la salvaguarda per a la Terra Alta

Les entitats socials i els principals sectors econòmics de la Terra Alta temen que les promeses i els compromisos que el Govern va assolir a principis d'aquest any per evitar la implantació de més parcs eòlics a la comarca s'hagin esfumat amb la derogació del decret de les ZDP i el blindatge que se'ls ha fet a participar en la redacció de la nova llei de transició ecològica.

 

La invalidació de les Zones de Desenvolupament Prioritari havia de ser una salvaguarda per a la Terra Alta, que era la setena d'aquestes zones però l'única on s'han seguit projectant, reactivant i implantant aerogeneradors. No hi ha hagut en aquest tràmit «ni participació ni diàleg» amb la comarca i «l'efecte retroactiu» que se li exigia a l'anul·lació del decret no s'ha executat. «Aquesta retroactivitat l'esperàvem com un deure amb el territori però no tenim cap informació. Ha estat un altre pas sense participació ni planificació i seguim amb aquesta impossibilitat d'entrar la nostra veu dins del Parlament sobre decisions que afecten la nostra vida quotidiana», ha denunciat Marco Bernava, portaveu de la DO Terra Alta i les entitats socials contra la massificació eòlica de la comarca.

 

«El problema és que es deroga sense tenir en compte criteris importants a la comarca», ha apuntat Bernava. Un dels més importants és la «densitat». A la zona nord de la Terra Alta, amb la normativa anterior al decret que s'ha derogat aquest dimarts, es van instal·lar 184 aerogeneradors. Produeixen el 25% de l'energia eòlica de tot el país. La comarca representa el 0,16% demogràfic.

 

La polèmica es recupera a finals del 2018

La polèmica per «la massificació» s'ha avivat enguany amb la recuperació, a finals del 2018, de projectes per construir nous parcs eòlics a Batea, Vilalba dels Arcs i la Pobla de Massaluca. Preveuen construir 30 nous molinets més. Amb aquestes centrals en marxa la comarca produirà el 45% de l'energia eòlica de Catalunya. El Consell Regulador de la DO Terra Alta ha liderat un contenciós administratiu contra aquests projectes davant la negativa del Govern a assumir les indemnitzacions que li podria suposar impedir-ne la implantació.

 

A més a més, el setembre passat, es publicava al BOE (Butlletí Oficial de l'Estat) la declaració d'utilitat pública de dos parcs més que tenen autorització administrativa des de fa anys, un a Prat de Comte i l'altre a Benifallet i el Pinell de Brai. Són les centrals dels Aligars i la Tossa-Mola Pasqual. Estan formades per 8 i 9 aerogeneradors de grans dimensions, molins de vent de 130 metres d'altura al parc de la Terra Alta i de 117 metres al del Baix Ebre, tan alts com la llargària d'un camp de futbol.

 

Però amb autorització i amb moltes possibilitats que es reprenguin també hi ha sis parcs eòlics més —a Horta de Sant Joan, Xerta, el Perelló, Benifallet i dos Prat de Comte— que produirien 81,5 megawatts més. A les Terres de l'Ebre també hi ha en tramitació vuit centrals, una al Pinell de Brai, una a Benifallet i la resta a la Ribera d'Ebre. Si es construeixen, la Terra Alta n'hauria d'assumir una desena més dels que ja hi funcionen.

 

«La Terra Alta ja suporta massa densitat i el nostre missatge és clar contra la massificació. També s'han de tenir en compte criteris d'economia real i creiem que aquí a la comarca no hi ha més espai per més aerogeneradors. Com a mínim ens hauríem d'asseure i replanificar tota la situació», ha demanat el portaveu terraltí.

 

La liberalització de la implantació eòlica i solar i les facilitats administratives anunciades pel Departament posen encara més en alerta el territori. «Tornarem a una situació anterior a les ZDP, amb menys planificació encara i una situació que pot ser crítica» ha advertit Benava. «És un abús contra el territori que podria passar per decret de llei», ha denunciat.

 

Apartats de la nova llei energètica

La consellera d'Empresa, Àngels Chacón, ha assegurat que en l'elaboració de la nova normativa energètica s'ha creat una comissió política i una de tècnica on estan presents «des de representants de 'micropobles' a agents socioeconòmics del territori». En canvi, a la Terra Alta, tot i que la promesa de participar-hi, no se'ls ha convidat. «Encara estem esperant resposta de la Generalitat sobre mocions i recursos d'alçada dels tres primers nous parcs que es volen construir i ens han obligat a anar a un contenciós administratiu per aquesta manca de consens amb el territori. Estem apartats», ha lamentat Bernava.

 

Lamenten la manca de «voluntat política positiva» per solucionar la situació i que aboquin a la comarca a lluitar als jutjats o amb les protestes. «Encara que les empreses estiguin molt contentes amb les condicions del vent d'aquí hi ha altres factors que s'han de tenir en compte. La densitat és un dels primers criteris que cal plantejar sobre l'energia eòlica a la Terra Alta. No és una lluita contra les renovables o l'eòlica, som conscients del canvi de model energètic que cal, però no amb seguir amb negocis i prevaricacions sobre el territori», ha advertit el portaveu de la DO i les entitats socials.