Per què l'aigua surt tan dura?

La duresa de l'aigua depèn sobretot del calci i el magnesi dissolts que arrossega des de l'origen. Una part important del Camp de Tarragona es proveeix d'aigua de l'Ebre a través del Consorci d'Aigües de Tarragona, i cada municipi té una duresa diferent segons la seva font i la seva xarxa. Segons les dades oficials del SINAC, el sistema d'informació del Ministeri de Sanitat, molts municipis de la zona superen amb escreix els valors que es consideren aigua dura.

L'aigua dura no és un problema sanitari: és apta per beure. El problema és a la instal·lació. La calç s'incrusta a canonades, calentadors, rentadores i rentaplats, en redueix el rendiment i n'escurça la vida útil.

Senyals que la calç ja t'afecta

Hi ha indicis que es veuen a simple vista: restes blanques a l'aixeta i a la dutxa, gots que surten entelats del rentaplats, roba més aspra després de rentar-la o un consum de detergent cada cop més alt. Altres no es veuen, com la capa de calç que es forma a dins del termo i que l'obliga a gastar més energia per escalfar la mateixa aigua.

Com saber quina aigua tens a casa

El primer pas és conèixer la duresa real del teu municipi. Es pot consultar al SINAC o fer una mesura in situ. Amb aquest valor ja es pot decidir quin tractament té sentit, perquè no és el mateix una aigua moderadament dura que una de molt dura.

A més de la duresa, també compta el consum. No necessita el mateix equip un pis on viuen dues persones que una casa amb jardí, piscina o cinc persones. Per això un bon dimensionament té en compte quanta aigua es fa servir cada dia, quants banys hi ha i quins aparells cal protegir. Un equip massa petit es queda curt i un de massa gran malbarata aigua i diners.

Les dues maneres de tractar la calç

Descalcificador amb sal (intercanvi iònic). És l'únic sistema que estova realment l'aigua: les resines retenen el calci i el magnesi i els intercanvien per sodi. Necessita reposar sal i fer regeneracions periòdiques.

Sistemes sense sal. No eliminen el calci de l'aigua, sinó que la condicionen perquè no s'incrusti a la instal·lació. Requereixen menys manteniment, però amb aigües molt dures redueixen les incrustacions sense eliminar-les del tot.

Cal no confondre-ho amb l'osmosi inversa: aquesta tracta l'aigua de beure de l'aixeta de la cuina, però no protegeix la resta de la casa de la calç.

Errors habituals

• Comprar un equip sense saber la duresa real del municipi.
• Creure que qualsevol sistema "elimina la calç": només els que funcionen amb sal estoven l'aigua.
• Dimensionar l'equip a ull, sense tenir en compte el consum de la llar.
• Oblidar el manteniment, que és el que fa que l'equip continuï funcionant amb els anys.

Un tractament a mida

Abans d'instal·lar un descalcificador d'aigua, el més sensat és partir d'una anàlisi de l'aigua i del consum real de casa teva, i a partir d'aquí triar entre un sistema amb sal o sense.

Empreses de tractament d'aigua amb servei a tot Catalunya, com Aquaclar, fan aquesta anàlisi abans de recomanar cap equip i expliquen amb claredat què pot fer i què no cada tecnologia.

La calç no desapareix sola, però amb el tractament adequat la instal·lació de casa pot durar molts més anys.