GRUP DE FACEBOOK:

Fes click AQUÍ i uneix-te al nostre Grup Oficial de Facebook! Notícies, enquestes i moltes opinions sobre tot el que passa a les comarques de Tarragona.

Clam a la desesperada dels pagesos tarragonins davant de l’increment dels atacs de fauna salvatge

El confinament i la impossibilitat de fer batudes en els darrers mesos han agreujat notòriament el problema
Una guineu a tocar d'una granja d'aviram | Cedida
 

Fa anys, el sector agrícola i ramader de la demarcació de Tarragona té, sobre la taula, la problemàtica dels atacs de la fauna salvatge que pateixen molts productors en els seus conreus i explotacions. En les últimes setmanes, a més, aquesta situació s’ha agreujat a causa del confinament derivat de la pandèmia del coronavirus i la consegüent reducció del moviment de persones, i ha augmentat de forma dràstica la presència de senglars, conills, cabirols i guineus als camps de conreu i a les explotacions ramaderes.

 

L’anul·lació dels permisos de caça i la impossibilitat de fer batudes focalitzades també han aguditzat la situació. En la majoria de casos, els afectats coincideixen que, a banda de les pèrdues materials i econòmiques que es generen en cada atac, en aquesta crisi s’ha hagut d’augmentar considerablement la inversió a fer per tal de protegir els cultius i les instal·lacions, a més d’assumir els problemes sanitaris afegits que es poden derivar de la intrusió d’aquestes espècies en els terrenys.

 

«Més de 80 pollastres morts en un mes i mig»

L’Institut d’Estadística de Catalunya confirma aquest escenari preocupant. Així, en l’últim any hi ha hagut un augment del 20% en les captures de conills i porcs senglars, que han passat de les 191.00 de 2015 a les 230.000 unitats el 2019. D’aquestes, 185.000 corresponen a conills i 48.000 a senglars.

 

Un cas que exemplifica aquestes dades es troba a l’Alt Camp. L’Enric, un pagès i propietari d’una granja avícola de Rodonyà, explica a TarragonaDigital que, en l’últim mes i mig ha perdut prop de 80 galls dels 1.000 que té de la raça penedesenca, a causa de la intrusió d’una guineu a les seves instal·lacions durant les nits. Per a ell, això suposa unes pèrdues econòmiques valorades en més de 2.000 euros que s’afegeixen a davallada radical de les vendes a causa la conjuntura delicada actual.

Aspecte que ofereix la granja després de l'entrada de la guineu | Cedida

Després de les consultes i les inspeccions dutes a terme pels Agents Rurals, el pagès explica que ha buscat diverses solucions i mitjans per tal de resoldre el problema: «Amb la desescalada s’han tornat a autoritzar les batudes i hem obtingut una autorització excepcional de caça, per tal de poder capturar l’animal i acabar amb el problema, però encara no hem tingut sort i en els propers dies els Agents Rurals tornaran a visitar la granja per implementar altres sistemes més eficaços».

 

Finques senceres arrasades per conills

Al Baix Penedès, en els últims cinc anys la població de conills ha crescut d’una forma vertiginosa, doblant gairebé les xifres de 2016. De fet, en algunes zones s’han convertit en una autèntica plaga i hi ha productors han de destinar diverses hores del dia a reparar els danys que generen aquests animals. És el cas, per exemple, del Jaume, un pagès de la comarca que, en alguna de les seves finques, assegura que ha arribat a comptar més d’un centenar de forats i caus fets pels conills.

 

«Aquest hivern passat vaig haver de replantar un parell de vegades diverses parades de ceps, ja que tot i la protecció que hi poso, els animals es van menjar la planta perquè la troben tendra», explica. A més, assegura que les mesures que es proposen des de l’administració i la caça habitual no són suficients per pal·liar els efectes de l’expansió dels conills. Així, si no es troba solució a un problema que és històric i que ara s’ha accentuat, «més aviat que tard els pagesos no podrem assumir les despeses i les pèrdues que generen aquests atacs de la fauna salvatge i no ens sortirà a compte treballar la terra», conclou.

 

Amb tot, en l’última dècada, les captures de conills en aquesta comarca representen un 33% de totes les que s’han fet al conjunt de les comarques tarragonines. Les captures del Baix Camp suposen el 23%, les del Tarragonès el 19%, les de l’Alt Camp el 13%, les de la Conca de Barberà el 10% i les del Priorat tot just un 3%. 

Cauen les vendes un 95% de la DO Tarragona | DO Tarragona

Pla de xoc per aconseguir l’equilibri entre la pagesia i la fauna

Davant d’aquest escenari, el sector reclama solucions urgents per rebaixar el grau d’afectació de la fauna salvatge en els conreus i les explotacions ramaderes. Es tracta d’un pla de xoc per reduir la població d’animals per metre quadrat mitjançant la intervenció dels Agents Rurals, ja sigui fent batudes a zones molt afectades o actualitzant la normativa perquè inclogui totes les espècies i estableixi un sistema de compensació adequat als danys causats per les espècies animals protegides.

 

Aquesta reclamació, però, no és d’ara. Fa més de cinc anys que la JARC, l’Associació de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya, exigeix a la Conselleria d’Agricultura de la Generalitat un paquet de mesures urgents per neutralitzar els danys acumulats i creixents que provoca una superpoblació descontrolada de fauna cinegètica. En aquest sentit, «Es tracta de prevenir els atacs amb mesures efectives i no haver d’actuar a posteriori, quan el mal ja està fet i les compensacions són, en la majoria de casos, insuficients amb les pèrdues que patim», exposa el Jaume.