La degradació patrimonial del nucli històric de Valls: més enllà dels grans edificis

La capital de l'Alt Camp, més enllà dels grans edificis, compta amb petits detalls arquitectònics que es troben en una situació límit

El nucli històric de la capital de l’Alt Camp es troba immers en una situació de degradació extrema. Mensualment, es documenten incidències en la via pública i en molts dels immobles a causa del seu estat de deixadesa i la manca de manteniment per part de la propietat. Aquesta situació, que s’arrossega des de fa més de tres dècades, és fruit de diversos factors i de casuístiques molt divergents. Es podria resumir, però, en dues grans directrius que han marcat la realitat actual del barri antic: la manca d’interès dels propietaris per mantenir les cases habitades i la suma d’anys de desídia i d’abandonament per part de l’administració.

 

Més enllà de les grans problemàtiques estructurals i de concepte que presenta la zona antiga de Valls, també existeixen un seguit d’elements patrimonials, que sovint es troben en un segon terme, i que pateixen una situació límit quant a la seva pervivència i funcionalitat. En la majoria de casos, passen desapercebuts a causa de la seva ubicació, singularitat o, fins i tot, per la immensa desconeixença que existeix entre la població i el govern local.

 

Avui, TarragonaDigital presenta un decàleg que recull uns pocs exemples, ja que la llista és llarga. Són, d’alguna manera, els grans oblidats davant de la immensitat de la tragèdia actual. En la majoria de casos, tampoc hi ha una previsió per donar resposta a la situació límit en què es troben. Fins i tot, alguns d’ells han desaparegut i han passat a formar part del nombrós patrimoni perdut vallenc que ja només es pot contemplar a través de les fotografies.

 

1. Balconada barroca de cal Pebroter

La primera parada d’aquest itinerari decadent el fem prop de la plaça de les Escudelles, coneguda popularment com a plaça del Caragol, per l’estàtua que corona la font central. En l’espai que fa xamfrà entre el carrer dels Metges i el carrer Flavià encara s’alça, imponent, el casal d’origen medieval de cal Pebroter. D’entre els elements més destacats de la façana sobresurten els finestrals de fusta de la balconada del pis principal, datats del segle XVIII i d’estil barroc.

Aspecte actual de la balconada barroca mutilada | Albert Oliva

No obstant això, des de fa un parell d’anys manquen alguns dels elements principals del conjunt: la barana de forja i la gran llosa de pedra treballada que caracteritzava el balcó. Sembla que després de diversos requeriments de l’administració a la propietat de l’edifici, es va decidir d’eliminar els dos elements a causa del seu mal estat i l’amenaça de despreniment. La propietat va optar per la via ràpida i econòmica en comptes de dur a terme una restauració profunda de les parts malmeses per a la seva revalorització patrimonial.

 

2. Senyals de la circulació dels carros al carrer del Carme

A la zona dels quatre cantons, entre el carrer del Carme i dels Metges, es troba un encreuament que des de fa segles ha estat un punt de confluència entre els vianants i el trànsit rodat. Mostra d’això són les marques i senyals que hi ha en diverses parets dels edificis propers, que servien per regular la direcció de la circulació i la preferència en els vehicles.

 

Encara avui, es poden identificar en l’espai fins a 3 pintades destinades al trànsit dels carros, que amb tota possibilitat daten de la dècada dels anys 80 del segle XIX. No obstant això, les marques es troben en un estat de conservació molt deficient i les parets que fan de suport, en algun dels casos, amenacen una ruïna imminent, amb la consegüent desaparició d’aquest grafisme històric.

La casa es troba totalment apuntalada | Albert Oliva

3. Llinda de l’entrada de ca Robusté

En tot el nucli antic de Valls encara es poden identificar un bon nombre de llindes i brancals de les portes d’entrada en els habitatges més antics, com els de ca Robusté, que destaquen per la seva antiguitat. L’edifici del tot ruïnós que es troba al final del carrer de la Carnisseria, a la plaça de les Garrofes, és una construcció d’origen medieval que ha sofert diverses reformes en la posteritat. Actualment, la seva entrada principal està coronada per una llinda que porta inscrit l’any 1634.

 

En un futur, si s’aconsegueix la rehabilitació integral de l’edifici, caldrà restaurar i restituir aquest element en el seu emplaçament original, ja que es tracta d’un bé patrimonial catalogat i protegit del municipi. La pregunta és si s’hi serà a temps.

La llinda de la porta de ca Robusté data de 1634 | Albert Oliva

4. Ceràmica de Sant Antoni Abat

Al carrer dels Espardenyers, al mig del primer pis de la façana d’un edifici en estat ruïnós, encara es pot localitzar una mostra molt interessant d’art sacre en la seva devoció més popular. Es tracta d’una ceràmica catalana vidriada amb la representació de Sant Antoni Abat i el porquet, que es podria datar de finals del segle XVII o principis del XVIII.

 

Per la seva part, la fornícula, gairebé irreconeixible quant al seu aspecte original, fa uns anys va ser repicada a causa del seu mal estat de conservació, sense deixar-ne cap constància documental. A mitjà termini, amb l’expropiació del pany nord de les cases de la plaça de l’Oli que també tenen sortida en aquesta via, caldrà veure fins a quin punt el consistori local té cura per preservar un dels elements més singulars de la via i de restituir-lo en la nova construcció.

La capella es troba al balcó del primer pis de l'edifici | Albert Oliva

5. Casa de Lluís Bonifàs

La casa natal de l’insigne escultor Lluís Bonifàs ha patit, fa pocs mesos, un desastre semblant al de les obertures de cal Pebroter. L’immoble del carrer de la Carnisseria comptava amb la fusteria dels balcons i les portes originals, obra de la nissaga Bonifàs. Els propietaris, per algun motiu que no van saber detectar a temps des de l’Ajuntament a l’hora de donar la llicència d’obres, van decidir substituir els porticons barrocs per uns d’alumini, amb la seva persiana de plàstic a joc. Quan han saltat les alarmes i s’ha procedit a la seva reclamació, ha estat massa tard.

Aspecte actual de la casa natal dels Bonifàs | Albert Oliva

6. Arcs medievals del Museu Casteller

El flamant edifici del Museu Casteller de Catalunya, encara per inaugurar, ha deixat un seguit de sorpreses interessants en l’àmbit del patrimoni arquitectònic. Els dos arcs de pedra de la planta baixa i del primer pis de ca l’Esmolet del Racó han sortit a la llum i s’han pogut conservar de l’enderroc ferotge que ha patit la zona. Són originals de l’època medieval, i el projecte museístic contempla la seva consolidació i integració en la urbanització final de l’espai, amb un nou relat que encara està per descobrir.

Els dos arcs esperen la futura intervenció de consolidació | Albert Oliva

7. Consignes polítiques al Pati

Un dels fets més vigents de molts pobles i ciutats de Catalunya amb el panorama polític actual són les pintades urbanes amb consignes ideològiques. A Valls, aquests elements no són nous, i el vianant més avesat podrà descobrir a la plaça del Pati unes mostres gràfiques que es remunten a la Segona República espanyola.

 

Tot just al costat de l’entrada del desaparegut bar Califòrnia, darrere d’una senyalització viària actual, hi ha una pintada que fa referència a les eleccions de 1936, en la qual es demana el vot per al Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM). A més, com una ironia del destí, justament davant seu, a la façana del casal conegut com a ca Vives Pi, hi ha el rostre pintat del falangista José Antonio Primo de Rivera. Sembla que, per molt que passi el temps, a dreta i esquerra sempre hi haurà uns elements concrets que custodiaran l’entrada del carrer de la Cort.

La pintada es troba en un estat de conservació molt deficient | Albert Oliva

8. Capella de Santa Anna

Uns pocs metres més avall, a la plaça dels Alls, presideix una altra mostra de la pietat popular dels vallencs. Es tracta de capella votiva dedicada a Santa Anna, amb una fornícula moderna i una imatge que data del segle XVIII. La santa presenta un estat de conservació molt deficient, i alguns elements que conformaven el conjunt original han desaparegut, com el joc d’angelets que franquejaven la talla.

 

Alhora, la façana que alberga la capella presentava, en la seva aparença primitiva, uns esgrafiats molts característics en l’època. El pas dels anys i el seu deteriorament van fer decantar als propietaris per eliminar-los i donar una mà de pintura matussera a l’edifici. Avui, com a testimoni dels acabats artístics, només en queda un petit fragment damunt de la capella esmentada.

La capella de Santa Anna presideix la plaça dels Alls | Albert Oliva

9. Llambordes plaça del Blat

La plaça del Blat i el carrer Major són els dos únics espais de Valls que mantenen l’empedrat tan característic que la ciutat va tenir durant bona part del segle XX. Les llambordes actuals daten de finals del segle XIX o principis del XX, i el ferm de la via es troba en un estat de deteriorament força avançat. Aquesta realitat és causada per la manca de manteniment que ha patit l’espai en els últims anys i el pas de la maquinària pesant destinada a la construcció del Museu Casteller.

 

La plaça, que és un dels punts neuràlgics de la ciutat i l’escenari de les diades castelleres de la Festa Major de Sant Joan o Santa Úrsula, hauria de tenir una rehabilitació integral i eliminar les barreres arquitectòniques que hi ha. A més, s’hauria de mantenir l’empedrat actual en una actuació que també hauria d’integrar la zona del call Jueu i els voltants de l’església de Sant Joan, amb un únic relat estètic i arquitectònic.

Estat actual del paviment de la plaça del Blat | Albert Oliva

10. Graner del convent del Carme

L’última parada del recorregut és fora del recinte emmurallat. En concret, a la zona de l’aparcament de la plaça del Carme. Encara avui hi ha dempeus bona part de l’antic graner de l’espai conventual del Carme, d’origen medieval i refet en diverses ocasions. L’estat de conservació, però, és deplorable i cada any hi ha nous ensorraments de la coberta a quatre aigües i les parets de tàpia.

 

Després de la rehabilitació integral del convent com a seu de l’escola Enxaneta, va quedar pendent l’actuació al graner, a causa del seu cost elevat per la tipologia de la construcció. Ara, el seu estat de conservació és alarmant, i si no s’actua urgentment, en pocs anys desapareixerà un dels elements patrimonials més singulars que encara es conserven al país.

Les parets de tàpia del graner dificulten la restauració de l'espai | Albert Oliva