Jep Martí, nomenat Vallenc de l'Any: «Vull que el Barri Antic retorni a la vida»

Segons el premiat, molta de la gent que treballa en entitats diverses de Valls hauria de ser guardonada amb el títol de «Vallenc de l'Any»
L'exdirector de l'Arxiu Municipal de Valls ha estat guardonat amb el títol de «Vallenc de l'Any» | Albert Oliva

 

El Jep Martí ha estat escollit «Vallenc de l'Any». Va néixer a Cervià de les Garrigues el 1955. És llicenciat en Filosofia i ha dedicat tota la vida professional a l'Arxiu Municipal de Valls. Va ser el primer treballador que va tenir l'Institut d'Estudis Vallencs i la seva activitat social ha girat, des de principis de la dècada dels anys 70, entorn el Grup del Teatre Principal.

 

-Què suposa ser «Vallenc de l'Any»?

Ser el «Vallenc de l'Any» és un honor i un reconeixement a la teva trajectòria. Amb aquest reconeixement, hi ha una reciprocitat d'agraïment per la meva part, ja que la ciutat que m'ha acollit durant 50 anys em té en compte i m'aprecia. Continuaré dedicant-me a la defensa del patrimoni fotogràfic i a l'estudi de la fotografia del segle XIX. 

 

Com a arxiver, sempre tinc al cap més al cap el passat que el present. El fet d'estar en contacte amb la realitat històrica provoca que perdi una mica de vista la realitat del moment, la del carrer actual. Això fa que, a vegades, no tingui present la feina del dia a dia de moltes persones. Quan m'hi poso a pensar, trobo que molta de la gent que treballa en entitats diverses de Valls hauria de ser guardonada amb el títol de «Vallenc de l'Any». Per exemple, molta de la gent que vaig conèixer en la meva etapa al Grup del Teatre Principal es mereixeria el guardó. Hi ha moltes persones que cada dia treballen en benefici de la ciutat.

Jep Martí, el 1976, darrere la càmera al Teatre Principal de Valls | Roger Tarradas

 

-Com has rebut la notícia d'aquesta distinció?

El dia que m'ho van comunicar em va agafar per sorpresa. Era una cosa que no m'havia arribat a plantejar mai i encara no ho he assimilat del tot. Si m'haguessin proposat aquest reconeixement fa alguns anys, segurament l'hauria rebutjat, ja que era una cosa molt més institucionalitzada. Amb el pas del temps, les coses es veuen d'una altra manera i crec que no es pot rebutjar el gest que ha tingut part de la societat civil cap a tu, com les entitats i el jurat.

 

Estic molt agraït per aquest reconeixement, tenint en compte que Valls no és la meva ciutat de naixement. La gent de la ciutat m'ha acollit i m'hi sento molt bé. Des del punt de vista professional i particular, el municipi m'ha donat moltes coses i fent aquestes valoracions, no tinc dret a rebutjar el premi.

 

-En l'actualitat, trobes que té vigència la celebració de Nit de Premis? Té sentit distingir, anualment, un «Vallenc de l'Any»?

Trobo que el model s'hauria de canviar, però és complicat fer-ho. El model actual ha quedat desfasat i potser es podria fer una cosa més popular. L'actual és una proposta elitista que no té prou en compte la riquesa i la diversitat que hi ha a la ciutat. Per altra banda, sí que és veritat que la Nit de Premis és una oportunitat per posar en valor coses que d'una altra manera seria més difícil fer-ho.

 

Per altra banda, crec que no és tan important que qui rep el guardó hagi fet molts mèrits o molta projecció de la ciutat a l'exterior, sinó que el fet que la persona que es proposi com a «Vallenc de l'Any» hagi tingut una disponibilitat i dedicació total per a la ciutat de Valls. Al cap i a la fi, ser «Vallenc de l'Any» és haver-se posat a disposició de la ciutat.

 

-Fins al gener d'enguany has estat el director de l'Arxiu Municipal de Valls. En quina situació ha quedat aquest servei després de la teva jubilació?

A partir d'ara, per voluntat de l'Ajuntament de Valls, el fons de l’Arxiu es traslladarà a la Casa de Cultura, on actualment ja hi ha ubicat l’Arxiu Comarcal. Aquesta és una solució que no em satisfà en absolut. Hi ha dos factors que s'han de tenir en compte: per una banda, les instal·lacions plenament precàries de l'AMV fa que, amb el canvi, la documentació hi hagi sortit guanyant. En la nova ubicació, el fons ha anat a parar en un centre que sí que reuneix les condicions mínimes que ha de tenir qualsevol arxiu.

 

«Tancar l'Arxiu Municipal actual és una de les pitjors decisions que ha pres l'Ajuntament de Valls des del Franquisme»

Per altra banda, pel que fa al servei de l'Arxiu Municipal, amb el canvi que es proposa, el govern municipal es desentén d'una de les seves obligacions i transfereix la documentació a un organisme que no està pensat per això, sinó per donar cobertura a aquelles poblacions de la comarca que no poden assumir aquests serveis. Amb aquest canvi, l'Ajuntament de Valls reconeix la seva incapacitat per donar un servei de qualitat de l'Arxiu Municipal de Valls. Aquest és un dels pitjors acords que el consistori ha pres des del Franquisme.

 

Una altra qüestió que no s'ha tingut en compte és que l'Arxiu Municipal fa d'arxiu de la ciutat. Custodia la documentació de molts particulars, moltes famílies, entitats, empreses... tota aquesta gent, a títol individual, ha decidit dipositar la seva història a l'Arxiu Municipal. També s'ha de dir que la decisió que ha pres l'actual govern municipal ha comptat amb la complicitat de tots els governs anteriors, ja que cap d'ells ha estat capaç de tenir un Arxiu Municipal en unes mínimes condicions. En aquest sentit, durant trenta anys només hi ha hagut paraules i projectes.

Jep Martí recollint el guardó durant la Nit de Premis 2019 | Redacció

 

Com a «Vallenc de l'Any», tens la ciutat que vols?

Com a ciutadà de Valls, la realitat actual de Valls està molt lluny d'allò que considero ideal. Fa anys, la ciutat va entrar en un procés de degradació en molts aspectes. Des del meu punt de vista, no hi ha hagut la capacitat per poder capgirar aquesta situació. Ni des del govern municipal ni des de la iniciativa privada. En aquests moments, la ciutat que tenim no ens pot acontentar de cap manera, i tots som una mica culpables d'aquesta realitat.

 

Què posaries en una carta als Reis d'Orient, pensant en clau vallenca?

Hauríem de deixar de mirar cap al cel i saber tocar de peus a terra. Hem d'afrontar els problemes i saber regirar la ciutat de dalt a baix per tal d'agafar un altre camí, per tal que Valls tornés a fer goig. Per la meva professió, tinc una preferència per tots els aspectes culturals i patrimonials. El meu desig és clar: la ciutat ha de canviar d'una forma radical. Valls ha de tenir un arxiu amb totes les condicions, un Museu molt millor del que té ara, una biblioteca que funcioni al màxim pel qual ha estat creada, i hem de tenir capacitat per crear noves institucions culturals que permetin una bona i adequada gestió del patrimoni.

 

Per últim, si com a «Vallenc de l'Any» se't concedís un desig per a la ciutat, què demanaries?

Que el Barri Antic, amb tota la seva extensió, retornés a la vida. És el cor de la ciutat i si no batega, Valls morirà.

 

Potser també t'interessa: