EN DIRECTE

📢 Unes 3.000 persones exigeixen seguretat a TGN arran de l'explosió d'IQOXE

«Al sud del país, no hi ha hagut cap festa que hagi superat les Decennals 2011 de Valls»

Entrevista a Jordi Bertran, director artístic i coordinador de les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela de Valls de 2021
Aspecte que oferia la plaça del Blat en les passades Festes Decennals de 2011 | Laia Solanellas

El Jordi Bertran fa deu anys que es mou per Valls. L'alcalde d'aleshores, Albert Batet, va proposar-li la direcció artística de les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela de 2011. Per les de 2021, repeteix en el càrrec. Al llarg d'aquesta dècada també ha coordinat l'àrea de Cultura de l'Ajuntament de Valls, amb la Festa Major de Sant Joan, la Fira de Santa Úrsula i el Museu Casteller com a puntes de llança.

 

A un any vista del proper desenari, TarragonaDigital conversa amb el gestor cultural a l'hora d'esmorzar, a pocs metres del quilòmetre zero del món casteller. Es posen damunt de la taula els reptes i objectius que la Taula de Coordinació de les Festes Decennals ha de treballar en les respectives comissions, que són una dotzena. També es parla de tot allò que es va assolir en la Candela passada i d'altres propòsits que es van quedar al tinter.

 

- Es pot dir que vas ser el director artístic de les passades Festes Decennals, i també ho seràs de les properes. En d’altres paraules, vas ser l’ideòleg de la personalitat que va tindre l’esdeveniment fa deu anys...

- Les Festes Decennals són un cas molt singular a Catalunya. També organitzativament, ja que el sistema d'estructuració del programa d'actes, a través de comissions de participació ciutadana, és hereu de la proposta d'Indaleci Castells, de finals del segle XIX. Aquest fet dona l'ADN de la ideologia que hi ha darrere la festa, ja que els vallencs no només hi participen com a espectadors, sinó que també ho fan com a organitzadors. 

 

La meva funció és entrellaçar la feina de totes aquestes comissions i fer possible que, tècnicament i a nivell econòmic, les propostes siguin viables. S'ha d'intentar que totes les peces encaixin dins de l'engranatge que es proposa institucionalment, i que el resultat final sigui coherent amb la realitat. Es podria dir, en definitiva, que jo m'encarrego de la connexió entre la part més amater de gestió de la festa i la professional.

Jordi Bertran en una imatge d'arxiu | Cedida

- Tirant nou anys enrere, com definiries les Festes Decennals de 2011?

- Les de 2011 van ser les més participades de la història. Vam saber posar en valor els elements més patrimonials de la festa, sobretot amb la creació d'una comissió nova, la de les Escoles. Per exemple, vam explicar, per primera vegada, el Seguici Cerimonial als centres educatius i això ha donat els seus fruits en els deu anys següents, amb l'increment de la participació i la creació de nous balls i figures que hi ha hagut en el seguici infantil del Tomet del Poble, per la Festa Major.

 

Fa deu anys hi havia més d'un 17% de població nouvinguda que no havia viscut les Decennals de 2001 ni sabia què eren. Aquest tema preocupava molt a l'organització, ja que una part important del veïnat podia quedar exclòs de la celebració. Aquest aspecte es va resoldre a través de les escoles, ja que els xiquets van fer descobrir la festa als pares i això va deixar un pòsit cultural molt important a la ciutat.

 

Un altre aspecte que cal valorar és que, històricament dins de l'actual democràcia, totes les Festes Decennals han acabat en punta entre l'Església i l'Ajuntament. Aquesta tendència, el 2011 es va evitar gràcies a l'àmplia cintura que hi va haver en els punts d'acord entre les dues institucions i les diverses parts van anar a una. D'alguna manera, va desaparèixer la frontera que hi havia a la porta de l'església de Sant Joan.

 

- Alguna cosa devia quedar al tinter...

- Amb tanta gent i comissions, segur que hi ha moltes més propostes de les que surten en paper. El pressupost de les Festes Decennals pot rondar els tres milions d'euros, xifra equiparable al d'altres celebracions de gran format, com pot ser a la Semana Grande de Bilbao. Personalment, no m'agrada gens valorar un programa per la quantitat d'actes que hi ha, sinó per la qualitat que s'ofereix. Qui es queda amb les xifres quantitatives d'un esdeveniment, demostra que no coneix l'ADN d'allò que es celebra. 

La taula de coordinació és l'espai de treball de la programació de les Festes Decennals | Albert Oliva

- Pel que es perfila, les de 2021 tindran una seqüència ritual i una metodologia de treball similar a les passades. En què es podran diferenciar, unes de les altres?

- Les Decennals de l'any vinent seran totalment diferents de les passades, com també són diferents les persones que integren les diverses comissions. La gent que hi ha al capdavant sabrà donar el seu toc personal a l'ocasió, mantenint, és clar, la trajectòria i l'eix central de la festivitat. Per unes Decennals sempre hi ha recorregut a fer. 

 

- Un dels grans reclams de les Festes, des de 1981, és la trobada castellera. L’any vinent vindran a Valls el doble de castellers i de colles que fa una dècada. És viable mantenir l’esdeveniment en el mateix format que fa quaranta anys?

- Hi ha molts aspectes de la trobada castellera del 31 de gener de 2021 que encara estan a l'aire. El 29 i 30, els dies previs, hi haurà la FiraCastells i el Simposi Casteller, que habitualment es fan per la fira de Santa Úrsula. Les dues colles de Valls són qui decideixen el format i el caire de l'esdeveniment decennal. Es preveu que aquell dia a Valls hi hagi unes noranta colles castelleres, i és evident que això ens situa en un escenari extremadament complex quant a logística.

 

En aquest sentit, no és viable actuar a la plaça del Blat amb el mateix model que fa deu anys, quan hi va haver cinquanta-set colles. Ara s'està treballant en la producció i en els aspectes tècnics per fer viable l'acte, però tot sembla indicar que hi haurà canvis importants en alguns detalls. La trobada mantindrà el pas per la plaça i tindrà una actuació conjunta. Ara bé, l'estructura segur que serà diferent del que és habitual. Si no es fa així, no funcionarà. 

Les obres del Museu Casteller fa mesos que han acabat | J.G.

- Valls tindrà obert el Museu Casteller per les Decennals de 2021?

- El Museu Casteller no està obert a causa d'uns criteris totalment aliens a la gestió cultural de l'equipament. Actualment, el procés d'obertura depèn de paràmetres que no es troben en el món cultural. De moment, per part de l'organització de les Festes Decennals no es treballa en la futura inauguració del museu, ja que l'esdeveniment està sotmès al calendari burocràtic de l'administració, que a dia d'avui no es pot preveure. 

 

- L’any 2021 s’hauran celebrat vint-i-tres Festes Decennals. A grans trets, quina ha estat l’evolució que ha patit l’esdeveniment dècada rere dècada fins a arribar al punt actual?

- Les festes parteixen d'un motiu clarament religiós i, des de la seva instauració a finals del segle XVIII, la cultura popular, amb els castells i el seguici, té un pes molt important en la celebració. A partir de la segona meitat del segle XIX, paral·lelament a l'esclat popular, també hi ha una important aportació de la societat civil, com els centres culturals i recreatius, que generen la seva pròpia programació amb certàmens, balls i grans gales. Aquest fet té el seu màxim exponencial amb la figura d'Indaleci Castells, que crea l'estructura participativa i organitzativa de les festes actual i que serveix, d'alguna manera, per pal·liar la decadència que pateixen els castells i les danses a partir de 1901, 1911, 1921... Aquest moviment cívic, juntament amb el religiós, perpetuen les Decennals en aquesta època.

 

Després de la Guerra Civil, l'aspecte de catalanitat desapareix totalment de les festes com també s'esfumen les lluminàries tradicionals que caracteritzaven el moment, que a partir de 1951 es converteixen en els llums de Nadal acostumats. A partir de 1981, arriba l'última etapa que han viscut les Decennals, amb la recuperació democràtica i l'ocupació popular del carrer. Es deixen enrere alguns aspectes passats de moda i la dimensió social agafa molta embranzida, altra vegada.

Les Festes Decennals de Valls es celebraran del 29 de gener al diumenge 7 de febrer del 2021 | Ajuntament de Valls / Pere Toda

- I en quin punt es troben a dia d’avui?

- Actualment, les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela són un esdeveniment declarat Festa Patrimonial d'Interès Nacional i els castells són Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Tenim dos elements distintius de primer nivell que conflueixen, i això atorga una marca de prestigi única al país. 

 

- Per acabar, pots regalar alguna primícia a TarragonaDigital sobre la programació que es presentarà passat l’estiu?

- Jo mai dono cap exclusiva (riu). Les novetats sempre s'anuncien a través de les comissions i del consistori. El que sí que puc avançar és que abans de Setmana Santa es presentarà el cartell de les Festes Decennals i la seva imatge gràfica. A partir d'aquí, el recorregut de la difusió s'intensificarà i es culminarà després de l'estiu amb la presentació oficial del programa, en paper.