EN DIRECTE

Tots els talls de carretera a Tarragona i Catalunya aquest divendres, 18 d'octubre

ARA MATEIX

❗ Tallada l'A-7 a Tarragona en els dos sentits

El Lladrefaves de Valls: una llegenda gegant

Segons la tradició oral, el bust del Lladrefaves és el que esculpí el 1764 el reconegut escultor barroc Lluís Bonifàs i Massó. Aquest gegantó és dels pocs supervivents amb la primitiva estructura dels gegants de mig cos, sense faldilles
El gegantó negre sempre obre pas al Gegant de la Porra i la Geganta | Ajuntament de Valls / Pere Toda

 

La ciutat de Valls compta amb quatre gegants, de titularitat municipal. El gegantó negre, que és conegut amb el nom de Lladrefaves, és una de les figures festives més antigues de Catalunya que encara resta en actiu. És un gegant de mig cos per sota del qual es veuen les cames del portador. Aquesta morfologia és un dels indicadors que vincula la peça amb els gegantons més primitius que realitzaven funcions d'obrir pas a imatgeria més complexa i de majors dimensions, tant gegants com bestiari.

 

La Diputació de Tarragona certifica que la figura és, com a mínim, bicentenària 

 

Segons la tradició oral, l'actual bust del Lladrefaves és el que esculpí el 1764 el reconegut escultor barroc Lluís Bonifàs i Massó per una festa d'acció de gràcies a la Mare de Déu del Lledó per la seva intercessió en unes rogatives de pluja. Actualment, aquest gegantó és l'únic supervivent d'aquell seguici festiu barroc, encara amb la primitiva estructura dels gegants sense faldilles que dotava la figura de major mobilitat.

 

Les proves tècniques i científiques realitzades l'any 2014 per l'Escola d'Art i Disseny de la Diputació de Tarragona garanteixen que el gegant es remunta, almenys, a 1840. L'estudi també certifica que el bust està compost de cartró pedra sobre una base inferior de fusta i que les seves mans són de fusta, en un afegit posterior. També conserva pigmentació i materials constitutius originals.

Radiografia del gegant feta el 2014 amb motiu de l'estudi tècnic | Diputació de Tarragona

 

El Lladrefaves com a ambaixador de la ciutat

 

La ciutat de Valls té, històricament, diversos nuclis de població. Les pedanies de Fontscaldes, Masmolets, Picamoixons o el Bosc de Valls en són alguns exemples. Per les festes patronals d'aquests indrets era costum d'enviar, en representació del consistori vallenc, el gegantó Lladrefaves, que amenitzava la diada i es convertia en la delícia dels més petits. El detall més pintoresc del fet era el trasllat de la figura a peu, amb el portador a sota, pels diversos camins i dreceres que separaven els diversos nuclis de població.

 

Picamoixons és el cas més especial de tots. La presència i la vinculació del gegant negre en aquest indret és tan profunda que s'ha conservat en l'actualitat. Es produeix per la Festa Major d'hivern, en honor a Sant Josep. L'any 2012, de la mà de la Unió Anelles de la Flama i l'EMD de Picamoixons, es dona continuïtat a la tradició i es consolida fins a esdevenir una veritable festa popular de tot el dia, al voltant del 19 de març, amb l'anada a peu i l'esmorzar de germanor al matí, i la cercavila festiva a la tarda.

 

En aquest sentit, Sant Josep s'ha convertit en una sortida més del ritual tradicional del Lladrefaves. La festa cada any veu augmentada la participació dels vallencs i els picamoixonencs, que volen acompanyar la popular figura pels camins del terme. Alhora, l'esdeveniment és un punt de retrobament i de convivència entre els veïns d'ambdues localitats.

 

Picamoixons és el bressol del naixement del gegantó

 

Una singularitat més del Lladrefaves és que és l'única figura festiva del Seguici Cerimonial de Valls que té nom propi. I l'antigor del gegantó fa que, a través dels segles, hagin sorgit històries, mites i llegendes que expliquen el possible orígen d'aquesta denominació i la seva procedència. Pel que fa al seu nom, el trobem documentat en una d’aquestes anades i vingudes pels camins que enllacen Valls i Picamoixons, per la festa de Sant Josep. Segons conta el folklorista Joan Amades, tots els anys un sol individu s'encarregava de fer el camí a peu sota la figura. Després d’assistir a la professó, iniciava el viatge de retorn a Valls.

El gegant Lladrefaves recorre a peu la distància que separa Valls i Picamoixons | Albert Oliva

 

En un dels trajectes, es conta que aquest personatge va veure al costat del camí un camp de faves molt granades, i fent-li goig, deixà el gegantó al mig del pas i es posà a collir-ne. No obstant això, l’amo de la finca n’estava al cas i va trobar un gran farcell de tavelles sota les faldilles de la figura. El poble cregué que tal personatge havia sortit de Valls amb la sola intenció d’anar a robar faves i des de llavors se'l coneix amb el malnom.

 

Una altra versió de la llegenda explica que, també en una festa de Sant Josep, arribant el gegantó a Picamoixons, tot el poble esperava impacient les seves ballades. Els portadors del gegant, però, es van negar a ballar al·legant el cansament de la jornada. Les autoritats presents els obligaren a fer l’espectacle, amb la sorpresa de tots que entre volta i volta van començar a caure tavelles de fava de les faixes dels geganters. Resulta que anant cap a Picamoixons els geganters s’havien entretingut a agafar faves dels camps. Tota la canalla cridà al gegant: lladre de faves!

 

També Joan Amades, en alguns dels seus treballs, recupera una llegenda típica del Camp de Tarragona i assegura que el personatge és fill dels Gegants de Mataró, en Robafaves i la seva dona. El relat explica que els gegants mataronins, tot anant de viatge, en trobar-se a Picamoixons, la geganta, que estava embarassada, es va posar de part i va tenir el gegantó.

 

Com en néixer era molt petit i era del tot impossible retornar a Mataró, el van deixar al Gegant de la Porra i la Geganta de Valls perquè el cuidessin i li fessin de didots. Per això, avui les parelles de gegants de Mataró i Valls encara mantenen una estreta relació i es troben, cada deu anys, amb motiu de les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela.

 

La Unió Anelles de la Flama ha posat en relleu la importància patrimonial d'aquesta figura festiva

Els Gegants de la Ciutat de Valls, amb el Lladrefaves al mig, l'any 1931 | Arxiu Municipal de Valls

 

La Unió Anelles de la Flama, l'entitat vallenca encarregada de la recuperació de la cultura popular de la ciutat, des de 1992 ha dut a terme el projecte de recuperar l’extens repertori musical dels gegants vallencs amb les marxes, les balladetes o la jota. Alhora, ha impulsat i reivindicat la importància de les sortides tradicionals d'aquestes figures en el si del calendari festiu de Valls.

 

En aquest sentit, els Gegants de la Ciutat encapçalen la professó del Corpus Christi i participen en les sortides del Seguici Cerimonial en la Festa Major de Sant Joan en les Completes, l’anada i la sortida d’ofici i el Tomb del Poble, a més de les sortides rituals de la vigília de Sant Joan al migdia i el Vot del Poble a la Mare de Déu del Lledó, l’endemà de Sant Joan. També surten durant la vigília de Santa Úrsula i acompanyen les autoritats a Ofici el diumenge de la festa. També participen en els actes rituals de les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela.

 

Potser també t'interessa:

💬 Fes clic aquí per rebre al teu mòbil l'actualitat de Tarragona. És gratis!

Comentaris