Descobrir l’Alt Camp amb dos bastons: la marxa nòrdica guanya adeptes a Valls

La demanda per practicar aquesta activitat creix i es consolida a la comarca. El PME programa sortides periòdiques pels camins i paratges més emblemàtics de l’Alt Camp
Una de les sortides del grup de marxa nòrdica. | Joan Manel Rubio

Els protagonistes d’aquesta història no són grans esportistes d’elit, ni competidors professionals, però porten una bona pila de quilòmetres acumulats a les cames. Són molt fàcils de reconèixer: van en grup, sobretot els diumenges, i es caracteritzen per portar dos bastons.

 

Estem parlant d’un grup de persones que participa, un cop al mes, en les sortides de nordic walking o marxa nòrdica que organitza el Patronat Municipal d’Esports de Valls (PME). Amb l’ajuda dels dos pals característics d’aquesta pràctica esportiva, descobreixen caminant el patrimoni natural de la comarca sota la supervisió d’un instructor.

 

La persona que coordina i acompanya aquest grup és Joan Manel Rubio, tècnic del PME, instructor en marxa nòrdica i llicenciat a INEFC en Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport (CAFE). Ell prepara tres sortides cada trimestre i també imparteix una classe d’iniciació per als nous integrants, que es fa a la mateixa pista d’atletisme del Patronat d’Esports. «Els explico la tècnica i després fem una sortida força planera per posar-la en pràctica», diu l'instructor.

 

Sessió d'iniciació a la marxa nòrdica al PME de Valls. | Sisco Martorell

 

Més enllà del vessant tècnic, la marxa nòrdica té una part que «enganxa», segons expliquen els participants del grup. La majoria d’ells són repetidors i afirmen que «si vens una vegada, acabes tornant».  

 

La marxa nòrdica del PME permet explorar els paratges més emblemàtics de l’Alt Camp

El camí que porta a la Torre de la Mixarda, el Pont de Goi, les pujades impossibles de la Serra de Miramar o una original passejada pels molins del parc eòlic de la Serra Voltorera a Cabra del Camp, són només alguns dels indrets per on han deixat la seva petjada els bastons del grup de marxa nòrdica del PME.

 

El nombre d’integrants d’aquest grup ha anat en augment des que es va posar en marxa a finals de l’any 2012 i ara ja està més que consolidat. En els seus inicis, l’activitat anava a càrrec de l’empresa ‘Bendhora’, però ara només hi són com a col·laboradors, ja que han passat les regnes del grup a l’instructor actual, que porta la totalitat del grup des de l’any 2018.

 

Per a tots aquells que amb una escapada al mes no en tenen prou, des del curs passat el PME ofereix també sortides setmanals d’una hora tots els dimarts al matí fent rutes per Valls i els seus voltants.

 

Marxa nòrdica a la Torre de la Mixarda. L'instructor explica la ruta que seguiran. | Júlia Giribets

 

Es podria dir que la marxa nòrdica és una pràctica transversal, que no requereix una edat concreta o d’una gran preparació. Per això, una de les peculiaritats del grup és el ventall d’edat dels participants. «Tenim persones que superen els 70 anys que estan en plena forma i també hi ha gent més jove», explica l’instructor i afegeix que «no demanem cap mínim per a entrar al grup, pot venir qui vulgui mentre sigui conscient de les seves possibilitats».

 

Beneficis per al cos i la ment

És possible que, com diuen els integrants del grup, la marxa nòrdica «enganxa», però també «enganya». Com que el moviment que es fa és suau i natural, es té la sensació d’estar caminant sense un gran esforç físic, però un cop s’acaba l’activitat el cos en nota els beneficis i posa de manifest que sí s’ha fet exercici.

 

Per això, una de les frases més repetides entre els participants del grup és «semblava que no estàvem fent res, però sí que es nota!», comenten dies després.

 

Sortida al Pont de Goi realitzada fa uns mesos pel grup de marxa nòrdica. | Júlia Giribets

 

Segons apunten els experts, els beneficis de la marxa nòrdica per a la salut són diversos: a part de moure la majoria de músculs del cos, gràcies al joc de moviment que es fa entre les cames i els braços amb els bastons, millora els símptomes d’algunes patologies com la fibromiàlgia, l’artritis o malalties respiratòries.

 

«La marxa nòrdica m’ha ajudat amb la meva lesió al genoll»

La Judit Mas és una de les cares habituals a les sortides de marxa nòrdica que organitza el PME. El seu primer contacte amb aquesta pràctica va venir després d'una lesió al genoll, fa alguns mesos. «Gairebé no podia ni caminar, però vaig provar de fer marxa nòrdica, ja que recolzar-me en els bastons em donava seguretat», explica. Va ser una mena de recuperació activa per a ella i ara, continua al grup del PME.

 

A més, assegura que l’estona que practica marxa nòrdica és beneficiosa també psicològicament, una afirmació que també comparteixen la resta dels integrants del grup i el mateix instructor. «Són unes hores per desconnectar de la rutina, per agafar aire, per parlar amb la gent de moltes coses», afirma Joan Manel Rubio, que ha batejat les sortides de marxa nòrdica com a ‘nordic talking’, ja que la conversa amb el grup mentre es fa la ruta és una part essencial que no pot faltar.

 

De Finlàndia a la costa: també es practica marxa nòrdica a la platja

La pràctica de marxa nòrdica ha fet un llarg viatge des del nord d’Europa fins a llocs més càlids. El primer ús documentat fora de l’àmbit esportiu es remunta als anys 60 quan la professora d’educació física finlandesa Leena Häskelääininen va introduir aquesta modalitat a les seves classes.

 

La marxa nòrdica procedeix de Finlàndia. | INWA

 

Poc podria imaginar-se que, sis dècades després, aquesta pràctica s’estendria arreu del món. No obstant això, es podria dir que la marxa nòrdica va començar a iniciar-se abans, als anys 30, quan esquiadors de fons finlandesos feien servir els bastons sense els esquís en zones on no hi havia neu.

 

La marxa nòrdica es pot considerar una pràctica relativament ‘jove’ i amb molt de recorregut per fer. De fet, no fa ni 20 anys que es va fundar la Federació Internacional de Nordic Walking (INWA) amb l’objectiu de promoure i salvaguardar la divulgació d’una tècnica segura i de la qual en formen part prop de 20 països.

 

Ara, la marxa nòrdica ha arribat a tots els racons i no és estrany veure gent caminant per la costa amb els bastons. Tant és així que, quan comença el bon temps el grup de marxa nòrdica del PME surt de l'Alt Camp i fa una sortida a les platges tarragonines per fer un recorregut pel camí de ronda que acostuma a acabar amb un merescut bany.

 

El grup del PME fent marxa nòrdica a la platja. | Judit Mas

 

La marxa nòrdica, oci o competició?

Com passa amb altres pràctiques físiques, la marxa nòrdica se situa enmig de la balança de si és un esport o no. De moment no està catalogada com a tal, però les tendències actuals apunten que podria acabar esdevenint una modalitat competitiva, un fet, que podria fer trontollar la seva essència. «Opino que seria un error que això passés, ja que si caminem per guanyar una cursa, no es respecta el moviment natural del cos i acaba essent forçat», comenta l’instructor del PME.

 

Sigui quin sigui el futur d’aquesta pràctica en l’àmbit global, a Valls, el grup de marxa nòrdica del PME segueix amb el seu calendari previst i el grup de caminadors ja espera la propera sortida que serà el 15 de desembre, amb una ruta fins a la Torre del Petrol, a Picamoixons. És un dels itineraris que podríem anomenar ‘premium’, per la seva dificultat, però que es prenen com un repte. A més, en les sortides com aquesta, que es fan a ple hivern, el fred no és cap impediment per sortir a caminar.

 

Vista de l'Alt Camp des de dalt de la muntanya. | Júlia Giribets

 

«L’any passat també vam fer una ruta amb un desnivell important i la gent va respondre molt bé», conclou l’instructor. Es refereix a la coneguda com a ruta del replà, tota una aventura que va portar al grup a pujar fins a uns 760 metres d'altitud.

 

Des d’una altura com aquesta, la comarca de l’Alt Camp es veu des d'una altra perspectiva. Els pobles semblen taques minúscules i si fa bo, fins i tot es veu el mar. Però hi ha una cosa en què tots els participants estan d’acord i que els compensa més que l’espectacular vista: la satisfacció d’haver aconseguit arribar fins al cim.