Tarragona Digital

Telegram : +34 639 048 422

E-Mail: info@tarragonadigital.com

El Vallenc de l’Any, Jordi Targa, prepara l’espectacular Pessebre Monumental de la ciutat

Parlem amb aquest conegut vallenc sobre els preparatius del pessebre i sobre la seva important tasca al capdavant de l'Associació de Veïns dels Pisos Clols
El Pessebre Monumental de Valls va prenent forma gràcies al treball de Jordi Targa. | J.G.

 

El vallenc Jordi Targa sempre ha estat un apassionat de la construcció de pessebres. De ben petit, amb 7 anys, inventava mecanismes a l’habitació de la seva germana als pisos Clols. «Ella tenia una taula gran per poder fer el pessebre, jo feia passar l’aigua a través d’una canya per fer-lo més realista», recorda.

 

Aquesta creativitat, ja deixava entreveure que aquell nen inquiet seria de gran una persona activa, sociable i amb ganes de millorar el seu entorn. Ara, és l’encarregat de fer l’espectacular Pessebre Monumental de Valls, que ja està començant a agafar forma a la Capella del Roser, al carrer de la Cort.

 

En realitat, la història d’aquest pessebre va començar fa 30 anys, en una masia als afores de Valls, a prop de Puigpelat. «Allà muntava un gran pessebre a l’exterior que ràpidament va agafar fama i la gent el venia a veure», explica Targa. Veient l’èxit, va decidir exposar-lo de forma fixa cada any, durant 6 anys. Per arribar a la masia, s’havia de passar per sobre de la via del tren. «Recordo que hi havia nens voluntaris de Puigpelat que venien per donar pas als cotxes a la zona de la via». També explica que el seu pare encenia foc perquè la gent no passés fred. 

 

Fins el dia d’avui, aquest pessebre ha viatjat molt. Durant els 6 anys següents es va exposar en una nau del barri de Clols, després va estar 3 anys a l’església del Sagrat Cor del barri. «En aquest moment venia poca gent a visitar-lo i vaig mirar de portar-lo al centre de Valls». I dit i fet. El pessebre monumental es va exposar un any al pati de l’IEV i, des de fa 6 anys es fa a la Capella del Roser, al carrer de la Cort, «al rovell de l’ou», com li agrada dir a en Jordi.

 

«No sé com quedarà, també és una sorpresa per a mi»

Aquests dies, en Jordi Targa es passa unes cinc hores seguides a les tardes muntant l’estructura del pessebre, per després començar a col·locar-hi els detalls. És impossible que avanci com serà el resultat final, ja que cada any el fa de manera diferent. «No sé com quedarà, també és una sorpresa per a mi, el pessebre neix aquí i serà completament diferent del de l’any passat», diu.

 

L’any passat va estar 114 hores per muntar-lo, però «xalo molt», assegura. Fa aquesta feina de forma totalment desinteressada, «ho faig per la ciutat», diu.

 

El que si que té clares són les parts que fa fixes cada any: una part catalana, una altra palestina, una zona destinada als calçots i, per descomptat, la part vallenca. Enguany està dedicada a la Biblioteca Popular de Valls en motiu del seu centenari. Per això hi ha exposada una maqueta de l’edifici procedent de la col·lecció del desaparegut Joan Viñas.

 

Jordi Targa, a la Capella del Roser de Valls, tot muntant el Pessebre Monumental. | J.G.

 

El Pessebre Monumental es podrà visitar des de mitjans de desembre fins a la Candela, com marca la tradició a Valls. Això, dona l’oportunitat que molta gent el visiti no només en dates nadalenques sinó pels tres tombs o pel mercat del calçot. «El pessebre dona molt caliu al barri, en època de calçots venen japonesos, xinesos, és molt gratificant».

 

Tot un referent en el moviment veïnal de Valls

En Jordi és una persona molt coneguda a Valls. És una de les cares visibles de l’Ajuntament vallenc només entrar-hi, ja que hi treballa com a conserge. Tot i això, la història d’en Jordi Targa no es pot explicar sense parlar de la seva etapa com a president de l’Associació de Veïns dels Pisos Clols.

 

La seva contribució amb el Pessebre Monumental és només un petit detall de tota la tasca que ha fet pels vallencs al llarg de la seva vida, en especial, pel seu barri.

 

Ha estat durant 22 anys al capdavant de l’Associació de Veïns (des del 1995) i d’alguna forma, es pot dir que ha transformat el barri. Una de les primeres coses que va fer va ser aconseguir el condicionament i pintura de les façanes de tots els blocs (uns 120 pisos). «En aquella època jo duia bigoti i em vaig apostar que si aconseguia arreglar les façanes me’l treia», recorda i, efectivament, se’l va haver d’afaitar.

 

També va aconseguir un barri molt actiu. Va posar en marxa els diferents locals per a fer activitats veïnals o de lleure. En la seva època com a president, el barri tenia una coral i dos equips de futbol i «celebràvem les festivitats tots a una».

 

Els Pisos de Clols de Valls. | VallsDiari

 

Targa parla de l’arribada de la immigració al barri com un fet molt positiu. «Els nouvinguts es van integrar de meravella, hi havia un esperit de germanor mai vist».

 

Com a anècdota confessa que quan anava al seu apartament d’Altafulla «havia d’engegar la ràdio per poder dormir, perquè no sentia el soroll dels cotxes del barri i estava acostumat al so de la carretera». Ara ja no viu al barri, però hi ha estat durant 40 anys.

 

La recompensa a tot l’esforç: Jordi Targa, Vallenc de l’Any

Tota la tasca social, cultural, o urbanística que ha dut a terme Jordi Targa al llarg de la seva vida s’ha vist recompensada aquest any amb el nomenament de Vallenc de l’Any, un títol que ostenta amb orgull.

 

«Els primers dies la gent em parava pel carrer per felicitar-me», explica. Assegura que aquest guardó li ha servit per adonar-se i reflexionar sobre tot el que ha fet per la ciutat «i tot el que encara puc fer per la gent».

 

Jordi Targa, durant el lliurament del premi al vallenc de l'any | J.V.

 

Li hauria agradat que la seva mare, que va traspassar fa dos anys, hagués pogut viure amb ell aquest moment, ja que «a ella li agradava molt ajudar la gent».

 

Com a Vallenc de l’Any, Targa analitza quins són els reptes que hauria de tenir Valls i ho té ben clar. «Tenim un patrimoni únic al món i l’hauríem de saber promocionar més», referint-se al campanar més alt de Catalunya o a la calçotada. «Hem d’aprofitar les èpoques de la calçotada i obrir-ho tot de bat a bat els caps de setmana perquè la gent ho vegi», conclou.

Comentaris