Les pedanies a la Conca i a l'Alt Camp, o com gestionar deu pobles alhora

Els ajuntaments de municipis com Aiguamúrcia (Alt Camp) han de gestionar fins 10 nuclis de població a la vegada. Montblanc, a la Conca, té 5 pedanies. Una realitat que, de vegades, és més complexa del que sembla
A la plaça Sant Bernat, a Santes Creus, es troben les dependències de l'Ajuntament d'Aiguamúrcia. | Júlia Giribets

 

Els dilluns o dimarts a la tarda, depèn la setmana, els regidors de l’equip de govern de l’Ajuntament d’Aiguamúrcia es reuneixen al consistori per parlar dels temes que afecten el seu terme municipal. En aquestes trobades han de fer front a les demandes de fins a 10 pobles. I és que Aiguamúrcia està format per una desena de nuclis de població: les pedanies.

 

Aiguamúrcia, Santes Creus, Les Pobles, El Pla de Manlleu, Les Destres, Masbarrat, Les Ordes, l'Albà, Urbanització Mas d'En Parès i Urbanització Els Manantials. Són els noms de les diferents poblacions que conformen el terme municipal. 

 

Un repartiment territorial del segle XIX i que no s’ha revisat mai, diu que aquests pobles pertanyen al mateix municipi i, per tant, s’han de gestionar des d’un sol ajuntament. En aquest cas, es tracta del consistori d’Aiguamúrcia que actualment té tres regidors en minoria a l’equip de govern i que confessen que portar el dia a dia de tots aquests indrets és, com a mínim «complicat».

 

L’alcaldessa del municipi, Fina Bartolí, explica el funcionament d’aquests pobles. «A cada pedania hi ha diverses associacions interlocutores que ens traslladen les seves peticions». A més, operaris de l’ajuntament van visitant els nuclis de població per si cal alguna cosa. Tot i això, l’alcaldessa confessa que la realitat del dia a dia és difícil i que, de vegades, «no donem abast».

 

Aquest cartell explica quines són les pedanies i nuclis de població que gestiona l'Ajuntament d'Aiguamúrcia. | Júlia Giribets

 

Quatre cementiris i dues escoles

Aiguamúrcia té actualment uns 930 habitants, sumant tots els residents en els diversos nuclis de població. Tot el terme municipal té uns 200 km de camins que «tothom vol tenir en condicions, però que és impossible d’arranjar al 100%», diu l’alcaldessa.

 

Fina Bartolí creu que caldria una revisió del repartiment territorial que es va fer d'aquests pobles fa dos segles, ja que la realitat d'ara no és la mateixa que llavors. «Ens trobem amb una administració que no està disposada a revisar això. Es van definir els termes al segle XIX i sembla que sigui impossible discutir-ho i ara les coses han canviat».

 

L’alcaldessa fa referència a aquest fet perquè tres de les poblacions d’Aiguamúrcia (Santes Creus, Les Pobles i El Pla de Manlleu) tenen un nombre molt similar d’habitants, poc més d’un centenar, la qual cosa els converteix en «pobles amb realitats pròpies».

 

A més, afegeix que «sempre m’he queixat a les administracions perquè tinguin en compte els nostres municipis i perquè vegin que necessiten un finançament diferent de la resta», diu l’alcaldessa.

 

Exterior de l'Ajuntament d'Aiguamúrcia, a Santes Creus. | Júlia Giribets

 

Aquesta complexa herència territorial fa que les normatives actuals no siguin del tot «justes», segons apunta l'alcaldessa. Un exemple el trobem a les escoles.

 

Els infants dels pobles d’Aiguamúrcia van a l’escola de Les Pobles o del Pla de Manlleu. «Segons la normativa els nens del mateix municipi no tenen dret a transport ni menjador, ho ha d’assumir l’ajuntament, però els alumnes que vénen d’altres pobles de la comarca a aquestes escoles, sí que hi tenen dret», relata Bartolí.

 

Aquest greuge es tradueix en què un 10% del pressupost anual del consistori va destinat a les escoles, perquè encara que els infants s’hagin de desplaçar d’una pedania a l’altra, es comptabilitza com que vénen del mateix municipi i no reben aquesta subvenció. «És una injustícia flagrant de l’administració», diu.

 

Un altre àmbit a millorar són els cementiris. En aquestes 10 poblacions n'hi ha un total de 4 i que «caldria ampliar-los tots», ja que «falten nínxols a tot arreu perquè la població ha crescut molt», diu l’alcaldessa. L’abastament d’aigua (que a l’estiu dóna problemes), la llum... són altres feines del dia a dia que es multipliquen per 10 en aquest ajuntament.

 

«M’agradaria que tothom pogués passar per l’ajuntament i veure que la gestió d’un municipi com aquest és molt complexa. Hauríem de buscar altres municipis similars, ajuntar-nos i fer més força», afirma.

 

Montblanc té 5 pedanies amb la figura de l’alcalde pedani

La Guàrdia dels Prats, Rojals, Prenafeta, Lilla i El Pinetell. Aquests són els cinc nuclis de població que conformen les pedanies de Montblanc. N'hi ha un sisè, La Bartra, que també està agregat a Montblanc, però actualment hi ha un refugi i una casa de turisme rural.

 

A diferència d'Aiguamúrcia, aquí cada nucli té la figura de l’alcalde pedani (designat pel batlle de Montblanc), una persona que fa d’interlocutor amb l’ajuntament. 

 

La feina amb les pedanies és constant. «No hi ha setmana que no rebi un alcalde pedani», explica el batlle de Montblanc, Josep Andreu, que assegura que el tracte amb aquests interlocutors és molt «bo i fluid». I és que les demandes són diverses depenent del lloc.

 

Cartell que explica la història de Prenafeta, pedania de Montblanc. | Júlia Giribets

 

A Rojals tot just s’ha acabat de fer el local social i ara la fita és arranjar els carrers, igual que a Lilla, El Pinetell i La Guàrdia dels Prats, que també requereixen un arranjament. A Prenafeta es vol millorar una zona de l’entrada on els camions tenen ara dificultats per girar. «Cada nucli té la seva idiosincràsia i hem d’escoltar totes les demandes, encara que, de vegades, la feina que fem sembla insuficient», afirma Andreu.

 

Les pedanies són poblets «amb futur»

L’alcalde explica que des de fa uns anys, alguns d’aquests nuclis s’estan revitalitzant, com és l’exemple de Prenafeta, on assegura que molts joves de Montblanc hi ha anat a viure. «Abans miràvem les pedanies com a llocs despoblats però estic segur que això anirà revertint i acabarà essent una opció de vida», diu l’alcalde.

 

Com en el cas d’Aiguamúrcia, una de les mancances que troben des de Montblanc, és el tema del transport i el menjador de les escoles. «La Generalitat es fa càrrec dels pobles de la comarca, però les pedanies són cosa dels ajuntaments».

 

Tot i això, des del consistori montblanquí es considera molt positiu tenir aquests petits nuclis de població perquè «ens han aportat molt». Rojals, per exemple, aporta al terme municipal una quantitat «extraordinària d’hectàrees». A més, molta gent que ara viu a Montblanc és originària de pedanies com Prenafeta o Lilla i «això forma part de la nostra història».

 

Rètol d'entrada a la Guàrdia dels Prats, una de les pedanies de Montblanc. | Júlia Giribets

 

Aquests petits poblets han anat guanyant i perdent població amb els anys. Rojals, per exemple, va passar de tenir quasi 600 habitants als anys trenta, a quedar-se gairebé buit després de la Guerra Civil. Actualment hi ha una quinzena de persones que hi viuen tot l’any.

 

Prenafeta i Lilla es van incorporar a Montblanc a principis del segle XIX. «En el cas de Lilla sempre hi ha hagut un nucli de població estable entorn les 100 persones que es duplica a l’estiu», diu Andreu i Prenafeta també va patir una important despoblació després de la Guerra Civil, una tendència que ara està canviant «gràcies a que molt jovent de Montblanc hi va a viure». Aquest fet, obre la porta a l'esperança, tenint en compte el despoblament que pateixen les comarques d'interior.

 

 

💬 Fes clic aquí per rebre al teu mòbil l'actualitat de Tarragona. És gratis!