URGENT

Un home, greument cremat al Vendrell per una deflagració a casa seva

Valls recuperarà l'anhelada font noucentista de la plaça del Pati de 1921

Per a fer-ho, es compta amb l'assessorament dels «Vallencs de fora vila», el col·lectiu que va regalar l'escultura fa gairebé un segle
Aspecte de la font en la nevada de 1944 | Arxiu Municipal de Valls

La setmana passada, l'Ajuntament de Valls donava a conèixer l'enèsima modificació urbanística de la plaça del Pati després de la reforma de l'espai feta l'any 2006. En Junta de Govern, es va acordar la supressió de la font ornamental de l'espai, a causa de les incomoditats i la manca de seguretat que presenta a l'hora de desenvolupar activitats amb una concentració alta de públic.

 

De fet, des de la inauguració de les obres, en la majoria d'esdeveniments s'ha hagut de cobrir la font per guanyar capacitat, amb una despesa econòmica i una complexitat logística afegida. Tot plegat, no és més que una mostra de la inviabilitat de bona part del projecte executat fa 13 anys.

 

Els treballs per eliminar l'actual font començaran en pocs dies i tindran un cost de 29.177 euros. La notícia ha aixecat molta expectació a la ciutat, i no són pocs els que asseguren a través de les xarxes socials que aquesta mesura s'hauria d'haver pres molt abans, tot i que amb la desaparició de l'element, «la plaça semblarà un bloc de ciment». En la majoria de casos, tothom coincideix que el cost de les obres és molt elevat i que «si no s'hagués canviat l'aspecte del lloc de tota la vida, ara no s'hauria de fer aquesta despesa».

Aparença actual de la plaça del Pati de Valls | Albert Oliva

Polèmica remodelació de 2006

L'indret ha patit diversos canvis estètics i remodelacions al llarg de la seva història. La darrera, duta a terme el 2006, va ser una de les més polèmiques i controvertides, ja que sota el mandat de l'alcaldessa Dolors Batalla es va construir l'aparcament soterrat i l'espai va deixar de tenir, per complet, la seva personalitat romàntica. La vegetació frondosa, la pèrgola amb els bancs a l'ombra, la figura de la Matrona, la font de les «Petxines», la font de la «Dona que es pentina» o el quiosc de les flors són alguns dels elements patrimonials que la ciutat va perdre en l'escombrada que es va fer i que suposadament havia de servir per «aconseguir una plaça més moderna i funcional».

 

Tot i el procés participatiu i la campanya ciutadana per reconduir la proposta, les obres es van executar segons el projecte inicial i el descontentament en la majoria de veïns de Valls pel resultat final encara és avui latent. A més, després de 13 anys, s'ha demostrat que el projecte i l'execució de l'obra han acumulat mancances funcionals importants. En aquest sentit, no es van tindre en compte els usos que la ciutat dona a la plaça al llarg de l'any, i els diversos governs municipals posteriors a la reforma han hagut de fer moltes actuacions per suplir els greuges existents en la il·luminació o per la inviabilitat de la vegetació o del ferm, que en poc temps va presentar un aspecte de deteriorament avançat.

Aspecte de la plaça abans de la reforma de 2006 | Enciclopèdia.cat

Un dels punts més calents del projecte de reforma, i que ara el govern local vol reconduir, és la font ornamental. L'actual, un rectangle amb aigua que s'endinsa dins del paviment, compta amb nombrosos brolladors lluminosos que pocs vallencs han vist en funcionament. D'una manera forçada i poc encertada, es va incloure sobre una base de formigó enfonsada en el desnivell l'escultura noucentista d'Esteve Monegal, coneguda popularment com «La Dona que es pentina».

 

Aquest element descansava sobre quatre columnes i coronava l'antiga font noucentista de la plaça, just abans de la reforma. L'escultura, d'una gran vàlua artística, estava situada en un punt elevat per tal de ser admirada de baix cap a dalt, a causa de les seves característiques constitutives. Amb la nova ubicació, l'espectador només pot apreciar l'esquena i el clatell de la figura, ja que la vegetació i els desnivells de l'espai no faciliten la contemplació de la peça.

Detall de l'escultura noucentista d'Esteve Monegal en un emplaçament totalment desaconsellable | Albert Oliva

 

La font noucentista de 1921 retornarà a la vida

Abans de 2006, la plaça i la seva font monumental formava part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El brollador estava situat al mig d'una petita piscina circular, formada per una peanya que sostenia quatre columnes d'ordre dòric damunt les quals hi havia una plataforma circular on hi havia fixada l'escultura femenina. Amb la reubicació de l'escultura, arran de la reforma, la resta de la font va ser retirada i emmagatzemada en unes dependències municipals.

 

Segons ha confirmat l'Ajuntament de Valls a TarragonaDigital, les obres de supressió de l'actual cavitat aquàtica del Pati comportaran un valor afegit. En els propers mesos es recuperarà el conjunt original de Monegal i l'escultura de marbre tornarà a situar-se damunt de les quatre columnes. Per a dur a terme aquesta iniciativa, s'està estudiant l'emplaçament més idoni i funcional. També es compta amb l'opinió d'un col·lectiu primordial en la història d'aquest element patrimonial: els vallencs de fora vila. 

 

De fet, la font va ser un regal d'aquest col·lectiu a la ciutat per les Decennals de 1921. Segons mana la tradició, cada 10 anys, amb motiu de les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela, els fills de Valls que per raons familiars o de feina viuen fora de la ciutat regalen algun objecte a la seva vila natal. Altres obsequis són la campana "Candela", instal·lada al campanar de Sant Joan el 2011; la llàntia votiva de la Mare de Déu, el 1961; o els dos quadres de Galofré i Oller per a l'altar de la Candela, datats de 1891.

Moment de la instal·lació de la nova campana regalada el 2011 | Cedida

Punt de trobada i centre neuràlgic de la vida cultural

El Pati és la plaça més cèntrica de la ciutat i és on es desenvolupen les nombroses activitats culturals i socials al llarg de l'any, a causa de la seva gran capacitat. L'espai deu el seu nom a l'antic ús que se'n feia com a pati d'armes del castell, situat en aquest indret a l'Edat Mitjana. L'any 1783 el castell va ser venut a Antoni Baldrich, els successors del qual el van conservar fins a la segona meitat del segle XX. Al llarg del segle XIX es van fer diverses obres de millora en l'aspecte urbanístic del Pati, com les de 1816, 1842 o 1869.

 

El 1936 la plaça va patir un canvi de fisonomia important, amb l'obertura de diverses galeries en el subsòl destinades a funcionar com a refugi antiaeri. També es va enderrocar el convent de les Monges Mínimes, obrint-se el carrer Jaume Mercadé i construint-se l'edifici de la Caixa de Pensions i la Caixa d'Estalvis Provincial. La tribuna s'aixecà el 1951, amb motiu de les obres d'urbanització que van donar a la plaça la seva estructura definitiva. Els nous jardins, els anteriors als actuals, es van fer el 1982.

Imatge de la Fira Castells, un dels esdeveniments més multitudinaris que acull la plaça durant l'any | Cedida