Tarragona Digital

Telegram : +34 639 048 422

E-Mail: info@tarragonadigital.com

El Sant Enterrament de Valls, l'últim reducte de l'autèntic acompanyament musical de Setmana Santa

Francesc Sans ha estat el principal impulsor quant a la restitució de les músiques pròpies que han sonat, des de fa segles, cada Setmana Santa a Valls, allunyades dels timbals i els bombos
Francesc Sans, amb el sac de gemecs, acompanyant la Mare de Déu dels Dolors | Ajuntament de Valls / Pere Toda

 

Totes les societats humanes tenen música i la música és present en els moments més importants de la comunitat. L'element sonor acompanya, transmet i dona caràcter a sensacions i emocions. Cada moment té la seva melodia i mai serà la mateixa per Carnaval, per la Festa Major o per Setmana Santa. Alhora, en cada lloc existeixen unes formes musicals pròpies que singularitzen les festes i les diferencien de les d'altres indrets de la geografia.

 

El Camp de Tarragona gaudeix d'un patrimoni musical viu que es vertebra al voltant de la celebració de la Setmana Santa. No obstant això, des de fa dècades algunes de les germandats i confraries de les principals poblacions del territori han abandonat el repertori musical propi i han incorporat el so dels timbals i els bombos, reservat en el millor dels casos als Armats que obren les comitives. En conseqüència, la tradició catalana ha estat molt permeable i s'ha pogut normalitzar un model musical aliè, que no és propi de la celebració catalana.

 

En aquest sentit, la professó del Sant Enterrament de Divendres Sant de Valls és molt il·lustrativa. Actualment és l’acte més important i multitudinari de la Setmana Santa. Durant prop més de dues hores de recorregut pels carrers del Barri Antic de la ciutat, els vuit misteris i la imatge del Sant Crist que desfilen en el seguici són acompanyats per diverses formacions musicals de primer nivell, que donen un caràcter únic i místic a la professó vallenca.

 

La decadència que va patir la professó durant la segona meitat del segle XX i la seva interrupció durant més de vint anys, van fer que l'element musical quedés en un pla totalment secundari, en un escenari degradat. Amb la represa de la professó, a partir de 2003, el Francesc Sans ha estat el principal impulsor quant a la restitució de les músiques pròpies que han sonat, des de fa segles, cada Setmana Santa a Valls.

L'escolania que acompanyava els misteris del col·legi Claret | AMV

 

-Quin ha estat el procés per restituir l'àmbit musical en la professó del Sant Enterrament de Valls?

Quan l'any 2003 la ciutat decideix tornar a treure la professó del Divendres Sant al carrer, hi va haver un cert continuisme amb la manera de fer dels anys 70 en el sentit musical. Els misteris sortien amb música enllaunada i amb aparells de reproducció acoblats a les carrosses i una banda de música tancava la comitiva, darrere de l'ajuntament. Es va veure que amb el pressupost que es destinava a l'àmbit musical es podia fer un desplegament a tota la professó.

 

Mica en mica les diverses germandats i confraries van començar a generar una consciència musical sòlida. A partir de diversos reculls i investigacions que jo havia fet a través dels materials localitzats en els fons del mestre Gelambí o de Mn. Anton Tomàs, o a l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, es va poder tornar a reivindicar i posar en funcionament tot un corpus musical propi de Valls i la seva Setmana Santa.

 

Antigament, els misteris de la professó eren de dimensions més reduïdes i no es necessitava cap element sonor que marqués el pas. En aquest sentit, la tradició catalana en el terreny musical és força austera. En el moment de reintroduir les formacions musicals pròpies en la professó del Divendres Sant, en ple segle XXI, es va fer el plantejament de treballar amb els conjunts que havien estat vigents a la ciutat al llarg del temps. 

 

També es va buscar una gradació musical que va de menys a més intensitat, seguint la coherència estètica i visual dels misteris. Amb aquesta intenció es busca el creixement emocional de l'espectador: els primers passos van amb grups de corda o coral, unes formacions musicals més planeres, mentre que el tram final de la professó és molt més intens, tant pel que representa visualment com pel que es percep a nivell auditiu.

La banda és una de les formacions musicals de major intensitat de la professó | Ajuntament de Valls / Pere Toda

 

-En aquest sentit, com definiries els paràmetres musicals de la Setmana Santa vallenca?

La música actual que s'interpreta en la professó del Sant Enterrament és només la punta de l'iceberg del que ha estat la música en el conjunt d'actes i manifestacions de la Setmana Santa de Valls al llarg del temps. La interrupció i la decadència que va patir la nostra professó durant més de vint anys va comportar que la música quedés en un pla secundari. Per exemple, si un misteri necessita una restauració o una imatge ha de canviar el vestit, tothom ho detecta i sap que s'ha d'arreglar perquè és una cosa molt visual. En canvi, la música és molt susceptible d'anar degradant-se.

 

-Creus que la Setmana Santa de la ciutat gaudeix de bona salut?

Una confraria o germandat del segle XIX era activa durant tot l'any. Generava un volum d'activitat cultural important i molts ciutadans formaven part de les associacions, que en molts casos eren mutualistes. En l'actualitat, formar part d'una germandat és una cosa puntual que es centra en uns pocs dies d'activitat. En aquest sentit, la manca d'activitat continuada d'una associació és detonant en la pèrdua de participació.

 

Per altra banda, en una societat laica com l'actual, s'ha de ser capaç de reforçar el ritual festiu per tal que la població s'hi senti identificada i s'hi impliqui més. Si ens emmirallem en els models de Setmana Santa de Reus o Tarragona, és evident que no hi podem competir. La solució passa per reforçar la identitat de la nostra celebració i saber-la projectar com una manifestació única i singular al país, amb elements que li són propis i que convé salvaguardar. Hem de fer el que hem fet sempre, potenciant aquells trets originals que tenim. Crec que, de moment, no hem estat capaços de fer-ho, ja que som els primers en no valorar-los.

Solemne Processó del Sant Enterrament a Reus amb un grup de percussió  | Redacció

 

-Segons el teu punt de vista, quins són els elements més singulars de la celebració vallenca que cal potenciar? 

Per començar, en el terreny musical no existeix cap professó a tot Catalunya que tingui les particularitats que té la professó del Sant Enterrament de Valls. Encara més, hi ha tot un ritual en forma de cants per al Dijous Sant que caldria posar en valor. O en el cas de les campanes, hi ha documentat una consueta específica per a la Setmana Santa que fàcilment podria posar-se en ús

 

També tenim grups escultòrics que són dels més importants i antics del país. Hi ha documentada la desfilada d'uns nens vestits d'àngels, davant de cada misteri, que recitaven una lletania de la representació que precedien. Aquests són alguns detalls significatius que farien que la nostra Setmana Santa fos una celebració única i de referència al territori. Ara bé, com totes les coses, n'hi ha d'haver ganes.

 

«Ens hauríem de creure més el que fem»

Com a tall anecdòtic, mossèn Josuè Roig, assassinat l'any 1936, documenta a l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya 23 versions del Cant de la Passió que s'interpretaven a Valls. Som una ciutat que tenim un gran llegat patrimonial que no posem en valor i no el fem funcionar de la manera que hauria de ser.

 

L'Agrupació de Confraries i Germandats de Setmana Santa és l'entitat encarregada de programar els actes de la Setmana Santa a la ciutat. Actualment vetlla per donar continuïtat a la professó, sense que aquesta pateixi una davallada quant a la participació. Un dels principals objectius és mantindre, i fins i tot augmentar, la participació per tal de posar la professó al carrer.

 

Penso que hi ha altres actuacions a fer en aquesta línia, amb la finalitat de potenciar, encara més, tot allò que ens fa originals i únics. D'aquesta manera s'aconseguiria reforçar aspectes que ara poden anar a la baixa i tindríem la necessitat de mantenir-los pel seu interès cultural. Estem en un moment que hi ha moltes coses a fer i projectar en la celebració. Si es treballa en aquesta línia, la nostra professó encara tindrà més valor.

Actualment, cada misteri va acompanyat d'una formació musical diferent | Ajuntament de Valls / Pere Toda

 

-Per últim, quin és el moment més especial de la Setmana Santa de Valls, per a tu?

A Valls estem acostumats a veure les cercaviles i professons al carrer de la Cort i a la plaça del Pati, i hi ha gent que s'entristeix en veure que en alguns carrers del Barri Antic no hi ha públic. Aquest fet que per alguns és un punt feble de la nostra celebració, per a mi és el que dona més sentit i espectacularitat a determinats moments.

 

Per exemple, per a mi l'instant més especial de la professó del Sant Enterrament és al carrer d'en Bosc, un lloc fosc i on no hi ha gent. El silenci, la solemnitat i el recolliment d'aquell moment m'ajuden a comprendre el sentit real de la celebració. Cada any, amb el sac de gemecs als braços, em giro i veig baixar la Mare de Déu dels Dolors de cara a mi. És un moment molt místic i l'espero amb emoció. La gent vol un carrer de la Cort ple i jo valoro un carrer d'en Bosc buit.

📍 Fes clic aquí per rebre al teu mòbil les notícies de Tarragona. És gratis!

🍅 Ets un apassionat de la cuina? Subscriu-te gratis al butlletí per rebre la recepta de la setmana al teu correu!

Comentaris