El primer monument casteller es troba a Valls i fa 50 anys

Actualment, a Catalunya hi ha 12 monuments dedicats al fet casteller.
Pla general de la pla√ßa de la Font de la Manxa de Valls | VallsDiari.cat
 

Un dels monuments m√©s ic√≤nics i altius de la capital de l'Alt Camp est√† de celebraci√≥. Enguany es compleixen els 50 anys de la construcci√≥ del monument als Xiquets de Valls. lnaugurat l'any 1969, es troba ubicat al principi del passeig dels Caputxins, √©s obra de l'escultor vallenc Josep Busquets i pret√©n retre un homenatge de la ciutat als Xiquets de Valls.

El monument √©s una pir√†mide de secci√≥ triangular amb representacions de tres castells: un 4 de 9 sense folre, un pilar de 6 i un 2 de 7, amb una amplada a la base de 2 metres, 1,5 metres i 1 metre, respectivament. El pes aproximat de la pir√†mide √©s d'unes 25 tones de pedra sorrenca i l'al√ßada √©s d'11,70 metres.

La base de la construcci√≥, per la seva banda, t√© 4 cares amb els escuts de les prov√≠ncies catalanes. Al costat del monument hi ha un alt relleu, tamb√© de pedra i en mida natural, que representa els grallers i els timbalers, companys inseparables dels castellers. Darrere hi ha l'escut de Valls. L'al√ßada d'aquesta base √©s de 2,40 metres que, sumats als de la pir√†mide donen una altura total de 14,6 metres.

Una festa ciutadana

La inauguraci√≥ del monument, feta el 22 de juny del 1969, va esdevenir per a la ciutat una aut√®ntica festa ciutadana. L'esdeveniment va comptar amb la participaci√≥ de totes les colles aleshores existents: els Castellers de Barcelona, els Castellers de Vilafranca, la Colla Nova dels Xiquets de Tarragona, la Colla Vella dels Xiquets de Tarragona, la Colla Vella dels Xiquets de Valls, els Minyons de l'Arbo√ß i els Nens del Vendrell.

Imatge de la festa d'inauguraci√≥ del nou monument vallenc, l'any 1969  | Cedida

L‚Äôacte va ser bene√Įt per l‚Äôarxiprest moss√®n Josep Pasqual i Palau i es va descobrir la llegenda gravada al peu: ¬ęValls, g√®nesi dels castells, als seus Xiquets¬Ľ, mentre cada colla hi va fer un pilar. La coral la Ll√†ntia d‚ÄôIgualada va interpretar l‚Äôobra de Josep Anselm Clav√© ¬ęLos Xiquets de Valls¬Ľ i les autoritats i l‚Äôescultor i autor de l‚Äôobra van pronunciar els seus discursos.

A cadascuna de les colles presents se‚Äôls va fer un lliurament d‚Äôun pergam√≠ i una medalla commemorativa, recollida pels respectius caps de colla. El cap de colla de la Colla Vella, Eusebi Domingo For√®s ‚ÄúSebiu de la gallineta‚ÄĚ, va recollir el recordatori acompanyat del casteller m√©s veter√† de la Colla Vella, Josep Dom√®nech i Trenchs ‚ÄúXaconet‚ÄĚ. Posteriorment es va fer un quatre de set de germanor i la Colla Vella va fer un quatre de set amb el pilar, en representaci√≥ de l‚Äô√ļnica colla existent de Xiquets de Valls. Finalment l‚Äôacte es va segellar amb un dinar amb la pres√®ncia de les autoritats i els caps de colla.

Josep Busquets, l'escultor

Josep Busquets i √ídena va n√©ixer el 1914 a Fontscaldes. Va iniciar la seva formaci√≥ a l'Escola del Treball de Valls als 18 anys i comen√ß√† formant-se en mat√®ries com el dibuix, la pintura i el modelatge. El segon pas de Busquets fou inscriure's al Taller-Escola de la Pintura i Escultura de la Generalitat de Catalunya a Tarragona, on tingu√© com a mestres l'escultor Joan Rebull, el pintor Ignasi Mallol i Casanova i l'escriptor Josep Maria Capdevila i Balanz√≥, d'entre altres. 

Com molts joves de la seva generaci√≥, Josep Busquets fou cridat a files per l'ex√®rcit republic√† per participar en la guerra civil, al front d'Arag√≥. En tornar a Valls, va reprendre l'activitat d'escultor i s'inici√† com a docent de l'antiga Escola del Treball de Valls el 1940. M√©s tard s'instal¬∑l√† a Barcelona, on realitz√† la seva primera exposici√≥ individual, a la Sala Campa√Ī√°, el 1943. 

Busquets amb la maqueta del monument als Xiquets de Valls | Cedida

La major part de la seva obra realitza per enc√†rrec. Entre la producci√≥ religiosa sobresurt la imatgeria per a diverses esgl√©sies vallenques. En les seves obres es pot veure reflectida la seva formaci√≥ en la qual la idea de l'¬ęobra ben feta¬Ľ estava incorporada fermament en l'aprenentatge de l'artista. Aquesta fou gaireb√© una norma educativa propiciada pels pensadors noucentistes que no s'aplic√† solament en l'art, sin√≥ tamb√© en els oficis art√≠stics i de tota mena, i en qualsevol activitat quotidiana.

Catalunya t√© 12 monuments castellers 

En l'actualitat, hi ha 12 monuments castellers al pa√≠s, situats en 6 comarques de Catalunya i 8 poblacions diferents. Barcelona √©s l'√ļnic municipi que t√© tres monuments d'aquestes caracter√≠stiques, Valls i Torredembarra en tenen dos i la resta de localitats, com Altafulla, Sitges, Tarragona, El Vendrell i Vilafranca del Pened√®s en tenen 1. D'aquests 12 monuments, n'hi ha 8 que representen la totalitat d'un castell i 4 m√©s que simbolitzen altres aspectes de l'activitat de fer castells. D'entre aquests 8 primers, l'estructura m√©s repetida √©s el pilar.

El monument al pilar de vuit amb folre i manilles que hi ha a la plaça del Pou d'Altafulla és un dels més imponents | Cedida

"ūüöę Els Xiquets de Valls rebutgen la pres√®ncia del conseller Buch a la capital de l'Alt Camp" "ERC Valls vol posar el nom de Neus Catal√† a un carrer de la ciutat"