Telegram : +34 639 048 422

E-Mail: info@tarragonadigital.com

El Pa Beneït de Rodonyà, una festa de dolçor centenària

La primera referència a la festa és de l'any 1895, tot i que és possible que es fes amb anterioritat
La professó del Pa Beneït de Rodonyà transcorre entre el Cafè i l'església parroquial | Cedida

 

La professó del Pa Beneït és una de les tradicions més característiques i emblemàtiques del municipi de Rodonyà, a l'Alt Camp. Actualment, s'emmarca en el dissabte més proper al 29 d'agost, quan el poble celebra la seva Festa Major d'estiu amb motiu del martiri de Sant Joan Baptista. La diada comença a les 11.00 h del matí, quan les parelles endiumenjades recorren els escassos 325 metres que separen el Cafè de l'església parroquial en poc més de mitja hora, acompanyades de la cobla, amb les coques a la mà degudament enflocades i guarnides amb flors naturals. Un cop la comitiva és a l'interior del temple, comença l'ofici que tindrà com a punt àlgid la benedicció i posterior repartiment de l'aliment beneït.

 

Alguns estudiosos apunten que la festa del Pa Beneït és una celebració d’origen medieval, vinculada a certs ritus agraris, quan el pa era la base de l’alimentació de la població. En aquest sentit, la benedicció actual s'empeltaria de la que antigament es feia de la farina vella abans de segar el blat nou en la vuitada de Corpus, ja que era la temporada que coincidia amb la sega.

 

Fos com fos, la celebració de la diada del Pa Beneït en la forma que ha arribat als nostres dies és una tradició molt arrelada en els municipis de la conca del Gaià, a cavall de les comarques de l'Alt Camp, el Penedès i el Tarragonès. Per proximitat territorial, es té constància de la festa en nombrosos pobles com les d'El Pont d'Armentera, Les Pobles, La Juncosa del Montmell, Montferri, Bonastre, Sant Jaume dels Domenys, Salomó, Albinyana, Roda de Barà, Calafell o El Vendrell, com a cap i casal de la celebració.

Antigament, en la professó del Pa Beneït només desfilaven dones. Rodonyà, anys 50 del s. XX | M. Fortuny

 

L'historiador Isidre Pastor apunta que amb el pas dels anys, i d'una forma més accentuada a partir del segle XIX, «la professó d'anada a la benedicció guanya en ritual i presència i adquireix una entitat pròpia i d'aquesta manera esdevé una festa en si mateixa». De fet, el calendari festiu del Camp de Tarragona compta amb diverses referències documentals de la celebració del Pa Beneït força pretèrites, com és el cas d'El Pont d'Armentera el 1383, a El Vendrell el 1589 o a Rodonyà, d'una forma, més recent el 1895.

 

Indumentària i guarniments

En la majoria de poblacions que s'ha preservat el Pa Beneït, encara avui dia està en joc tot un seguit d'elements característics que doten la celebració d'un estil pintoresc i romàntic. És el cas, per exemple, de la mantellina amb la pinta que cobreix el cap de les dones (tot i que en la festa rodonyenca s'ha perdut); el vestit de mudar de la parella, sovint d'un color clar; de les flors i elements vegetals que guarneixen la coca ensucrada, i del feinador cobert amb la tovallola de combregar que suporta el pa, ambdós elements que sovint són força antics i transmesos de generació en generació.

La pinta amb la mantellina i els clavells és un element que s'ha mantingut inalterable en la festa del Vendrell | BP Diari

 

Revitalització de la festa en els últims anys

Pastor també puntualitza que, originàriament, en la professó del Pa Beneït només hi anaven les noies. La incorporació de l'home seria més recent, de la segona meitat del segle XX i aquest fet hauria fet que el seguici guanyés contingut. Una altra casuística que condiciona la participació en la celebració és l'edat de les parelles, ja que el jovent costa que surti en el seguici pel fet que la nit abans han anat a dormir tard.

 

En aquest sentit, moltes de les parelles que fa dècades participaven en el Pa Beneït de Rodonyà, des de fa uns anys tornen a prendre-hi part, amb la finalitat de mantenir viva la tradició, preservar-la i donar-li un nou impuls. En les darreres edicions de la Festa Major, des de l'organització també s'ha intentat ordenar la desfilada i conscienciar els veïns de la importància del manteniment de la diada. «En definitiva, es tracta que la gent sigui coneixedora de la història d'aquesta festa i de la importància que té per al poble, per tal de poder recuperar la celebració d'un Pa Beneït com els d'abans», assenyala Enric Ferré, l'alcalde del municipi.

 

Potser també t'interessa:

💬 Fes clic aquí per rebre al teu mòbil l'actualitat de Tarragona. És gratis!

Comentaris