Tarragona té més pes polític a Barcelona que a Madrid

Les comarques tarragonines envien a Barcelona més polítics independentistes que espanyolistes | Entre els 12 noms més destacats, només 2 són dones
Imatge d'arxiu d'una sessió del parlament de Catalunya. | CEDIDA

 

Un clàssic del debat polític tarragoní és la manca d’influència de la província als llocs de decisió. És a dir, la manca de pes dels polítics tarragonins i tarragonines tant a Barcelona com a Madrid.

 

  • NOVETAT: Sigues el primer en saber les notícies de la teva població i de tot Tarragona, gratis al teu mòbil. Fes clic aquí!

 

Per fer front a aquesta situació s’ha proposat la creació d’un lobby tarragoní, un grup de persones que, per la seva importància al seu sector professional, o la seva rellevància política, puguin parlar amb una sola veu on es prenen les decisions sobre infraestructures, energia, agricultura, i turisme, per citar alguns dels aspectes més destacats de l’economia tarragonina.

 

Ara bé, és veritat que Tarragona no té veu a les esferes del poder? És veritat que Tarragona no pinta res ni a Barcelona ni a Madrid? Una breu repassada per alguns dels noms més destacats de la política catalana mostra que mai Tarragona havia tingut tants representants i en nivell tan elevat en les esferes de poder català. Ara només manca situar algun tarragoní, o tarragonina, en esferes de rellevància o influència política a Madrid; aquesta seria l'assignatura pendent de la nostra àrea metropolitana.

 

TarragonaDigital ha elaborat un breu perfil d’alguns dels noms tarragonins més destacats a l’àmbit polític català. D'aquesta llista es pot extreure que encara manquen dones en llocs de poder, tot i la presència de Lorena Roldán i Raquel Sans, i que les comarques, en contra del tòpic, envia a Barcelona més persones properes a l'independentisme que a l'espanyolisme. 

 

 

 

Els 12 tarragonins amb més influència a la política catalana

1

Josep Bargalló, conseller d'Educació del govern català.

El torrenc ocupa des del 2 de juny de 2018, el càrrec de conseller d'Educació del govern de la Generalitat de Catalunya. Prenia el relleu a la cessada Clara Ponsatí després de l'aplicació de l'article 155 a Catalunya. Bargalló ha encarat problemes com la manca de finançament de les guarderies; ha intentat posar ordre en el concepte de les quotes que cobren les escoles concertades i ha fet front a algunes polèmiques, com ara la fallida pujada de la tarifa dels menjadors escolars, i la petició de dimissió per part dels sindicats arran d'unes declaracions, fora de micro, en les quals Josep Bargalló assegurava que «hi ha un tant per cent de funcionaris que estan apalancats de puta mare».

2

Lorena Roldán, presidenta del grup parlamentari de Ciutadans

La tarragonina Lorena Roldán, de 38 anys, ha viscut el seu moment de glòria tot just quatre anys després d'haver abandonat el grup municipal de Ciutadans a l'Ajuntament de Tarragona. Aquesta setmana, Roldán ha liderat la fracassada moció de censura que els taronges han presentat contra el president del govern català, Quim Torra. La jove política ha pres el relleu de la carismàtica Inés Arrimadas i serà la candidata de Ciutadans a la presidència de la Generalitat, unes eleccions amb no gaire bones perspectives per la seva formació.
 

3

Raquel Sans, diputada al parlament de Catalunya

La vallenca, també per sota dels 40 anys, 39 per ser exactes, va saltar de ser la mà dreta del delegat del Govern al Camp de Tarragona, Òscar Peris, a un dels noms a l'alça dins els republicans tarragonins. Sans, que fa d'enllaç polític de la presidenta del Parlament Carme Forcadell amb la resta de gent que s'hi vol posar en contacte, ha assolit el càrrec de vicesecretària general de les Dones dels republicans en el 28è congrés nacional del partit celebrat el diumenge, 15 de setembre. 

4

Ferran Bel, secretari d'organització del PDeCAT

El PDeCAT, el partit hereu de Convergència, lluita per sobreviure als intents d'absorció de Carles Puigdemont des de Waterloo. David Bonheví, president del partit, ha situat a un ebrenc al capdavant de la sempre delicada àrea d'organització. El tortosí Ferran Bel, alcalde de la capital del Baix Ebre durant 11 anys i diputat a Madrid des de l'any 2015 fins a 2019, intenta portar la nau postconvergent a bon port i que sigui possible la convivència entre el PDeCAT, Junts i la Crida.
 

5

Alejandro Fernández, president del PPC

Alejandro Fernández, fill del barri tarragoní de Sant Pere i Sant Pau, va prendre el relleu de Xavi García Albiol al capdavant dels conservadors catalans en el pitjor moment de la història del Partit Popular. Les eleccions al parlament de Catalunya del 21 de desembre de 2017, eleccions convocades amb l'aplicació de l'article 155 de la constitució espanyola vigent, van estar a un pas de deixar-lo fora del parc de la Ciutadella. Ara, però, sembla que Fernández ha trobat un perfil propi que li permet desmarcar-se de l'actuació permanentment nerviosa de Ciutadans i podria remuntar resultats, passant dels 4 diputats a poder fer grup propi, en el millor dels casos. El dubte és, però, si tindrà temps per implantar el seu projecte davant d'una vella guàrdia que no ha paït gaire bé la seva situació d'ostracisme actual.

6

Lluís Soler, alcalde de Deltebre i president de l'ACM

Un altre ebrenc en posicions de poder. L'alcalde de Deltebre, i fins fa menys de dues setmanes vicepresident de la Diputació de Tarragona, Lluís Soler ha sigut nomenat president de l'Associació Catalana de Municipis, l'entitat municipalista que agrupa més del 95% dels ens locals de Catalunya. La veu del municipalisme català serà una veu ebrenca.

7

Lluís Salvadó, secretari general adjunt d'ERC

El rapitenc Lluís Salvadó va ser una de les figures clau durant el govern Puigdemont. Salvadó, com a secretari d'Hisenda del govern de la Generalitat, va ser un dels primers polítics en veure's afectat per la judicialització del procés català impulsada pel govern popular. Aquest mateix dilluns es feia públic que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya l'imputava pels presumptes delictes de malversació de fons públics, desobediència greu i revelació de secrets. Ara, qui fou alcalde de Sant Carles de la Ràpita durant els anys 1996-1997, és un dels homes amb més poder dins el partit polític que més ha crescut en els darrers anys a Catalunya.

8

Josep Maria Tost, director de l'Agència de Residus de Catalunya

Josep Maria Tost fa vuit anys que ocupa el càrrec de director de l'Agència de Residus de Catalunya. No és una posició amb molta projecció pública però dins del paisatge d'allò que es coneix, habitualment, com a sottogoverno, Tost gestiona un pressupost del voltant de 200 milions d'euros de despesa anual. Tot i que està allunyat de la primera línia política, Josep Maria Tost ha sigut alcalde del seu municipi, Riudecanyes, durant 24 anys.

9

Francesc Xavier Grau, secretari d'Universitats i Recerca del govern català

Grau, d'origen lleidatà, està fortament vinculat a la universitat tarragonina. De fet, va ser el tercer rector de la història de la Universitat Rovira i Virgili, de l'any 2006 fins a 2014, quan va passar el relleu a Josep Anton Ferré. Grau, independentista, va tancar la llista de Tarragona de Junts pel Sí de les eleccions al Parlament de l'any 2015 i, en l'actualitat, ocupa el càrrec de secretari d'Universitats i Recerca de la conselleria d'Educació. Un altre tarragoní, com Tost, a la sala de màquines del govern català.

10

Senén Florensa, ambaixador espanyol davant Nacions Unides a Viena

El currículum del vallenc Senén Florensa és, sens dubte, brillant i políticament molt interessant. El diplomàtic ha demostrat capacitat per entendre's amb tots els partits polítics i ha ocupat càrrecs molt destacats tant amb socialistes, en l'actualitat és ambaixador permanent espanyol davant l'Oficina de les Nacions Unides a Viena, com amb els populars, on va ser nomenat cònsol general d'Espanya a Roma. També va formar part del govern dels millors del president Mas, on va ocupar, durant els anys 2011 i 2012, el càrrec de cònsol general espanyol a Roma.

11

Albert Batet, president del grup parlamentari de Junts per Catalunya

El polític vallenc, alcalde de la capital de l'Alt Camp en els darrers 11 anys, ha remuntat posicions als ulls de Waterloo i ocupa la plaça de president del grup parlamentari de Junts per Catalunya, el segon grup més nombrós del Parlament. El vallenc és, també, una de les persones de confiança del president Puigdemont.

12

Javier Villamayor, coordinador de l'àrea de desenvolupament econòmic de la Diputació de Barcelona

Javier Villamayor, regidor de l'Ajuntament de Tarragona durant vuit anys, va plegar abans de les eleccions municipals del passat mes de maig. El pas per la plaça de la Font ha comportat al polític tarragoní la gestió de matèries importants, com els Jocs Mediterranis o la Guàrdia Urbana de Tarragona, Ara ha fet un pas enrere en la primera línia política però ha guanyat pes en l'aparell dels socialistes. Entre altres, ha assessorat la ministra Batet durant l'anterior campanya i ha sigut nomenat coordinador de l'àrea de desenvolupament econòmic de la Diputació de Barcelona. Villamayor, funcionari amb plaça de la Diputació de Barcelona, gestiona, en l'àmbit tècnic, un pressupost superior als 1.000 milions d'euros anuals.

💬 Fes clic aquí per rebre al teu mòbil l'actualitat de Tarragona. És gratis!

Comentaris