«Tinc un milió d'euros al calaix i no el puc fer servir»: el món local reclama desbloquejar els seus estalvis

La Llei d'Estabilitat Presupostària condiciona els recursos dels ajuntaments | Han rebaixat els seus deutes un 54% en set anys
Les administracions locals tenen poc marge de maniobra per decidir què fer amb els seus estalvis | Laia Solanellas

El terratrèmol del coronavirus ha fet aflorar a la societat una bateria d'emergències que han agafat desprevinguts a tots els qui tenen capacitat per trobar tallafocs i solucions a temps. El cas més evident és el dels ajuntaments, les administracions públiques de primera línia a qui l'arribada de la nova crisi els ha enxampat encara arrossegant el jou del deute públic, la gran lluita econòmica de la darrera dècada. La bombolla del deute es trobava en un punt de força control després de set anys de superàvits i de pagaments de formiga. Ara, però, aquests superàvits es mantenen tancats als calaixos i no es poden posar a disposició de les noves necessitats emergents que els requereixen. I el món local alça la veu per protestar contra el que considera una greu anomalia.

La paradoxa té explicació: la Llei d'Estabilitat Pressupostària del 2012, que posa en quarantena els estalvis de les administracions locals i marca com a prioritat absoluta eixugar part del deute que acumulen abans de decidir lliurement cap a on van la resta dels estalvis acumulats. Avui són ben pocs els ajuntaments de les comarques de Tarragona que poden presumir de tenir deute zero i, per tant, les mans deslligades per abocar recursos on considerin necessari. I la força del sotrac ha despullat tot aquest entramat de dificultats administratives per aturar el cop.

Covid-19: els ajuntaments endeutats només poden destinar a mesures excepcionals el 20% dels seus estalvis

És en aquest context que cada cop són més les veus del món local que reclamen modificar la llei per tal de fer una excepció, com a mínim durant el curs 2020, i permetre que els ajuntaments que arrosseguen deute també puguin destinar liquiditat allà on s'està morint de set. El govern espanyol ha autoritzat, des de l'inici de l'estat d'alarma, que els consistoris puguin invertir un 20% del romanent de tresoreria per a mesures que puguin pal·liar el cop, si bé molts alcaldes troben «insuficient» el percentatge.

Rovira és alcalde de Torredembarra des de l'any 2015 i ara governa amb majoria absoluta | Àngel Ullate

Un dels municipis que va començar la dècada més endeutat era Torredembarra, amb un deute de més de 1.600 euros per habitant i que fregava el 110% del seu pressupost l'any 2012, encara en l'època de l'alcalde Masagué. Avui dia, el municipi torrenc té un deute de 388 euros per habitant i el percentatge ja ha baixat a un 43% que, si bé encara és notable, es troba a anys llum de la comparativa. Es devien prop de 25 MEUR, i avui se'n deuen poc més de 6.

«Nosaltres vam tancar l'any 2019 amb un romanent d'un milió d'euros, i preveiem tancar el 2020 amb un romanent de vora els 300.000 euros», apunta l'alcalde de Torredembarra, Eduard Rovira, en declaracions a TarragonaDigital. «És un superàvit important, però que no el podem fer servir», lamenta, amb la Llei d'Estabilitat Pressupostària a la mà. Diners que segueixen en un calaix. El cas de Torredembarra no és excepció, al contrari. És la norma.

Vila-seca i Altafulla, d'entre els pocs municipis sense endeutament

D'entre les localitats més poblades de l'àrea metropolitana de Tarragona, només poden presumir de deute zero les administracions de Vila-seca i d'Altafulla. Més del 90% del món municipal ha reduït notablement el deute en els darrers set anys, segons les dades que ha fet públic el Ministeri d'Hisenda, però no a temps per arribar a l'era del coronavirus en números sanejats. I, per tant, només poden tocar el 20% dels seus estalvis fins a nou avís. L'altre 80% esdevé encara intocable.

L'Ajuntament de Tarragona recomana un seguit de mesures pel coronavirus. | Àngel Ullate

Les localitats amb més deute acumulat són les grans capitals, com és lògic, ja que acumulen els dos grans nuclis de població del Sud del país. Tarragona deu ara mateix poc menys de 120 MEUR, dels prop de 190 MEUR que en devia l'any 2012. En el cas de Reus, el comptador ha baixat en aquests set anys de 195 a 155 milions. Per contra, la Diputació de Tarragona està a punt d'eixugar tot el seu deute i arribar a zero després de 12 anys d'esforç, tal com va avançar TarragonaDigital l'any passat.

El món local de Tarragona deu 523 MEUR, la meitat del forat que acumulava l'any 2012

En total, les dades oficials reflecteixen que les administracions locals de Tarragona tenen ara mateix un deute de 523 milions d'euros, un 54% menys dels 956 MEUR que devien l'any 2012, quan la llei estricta va entrar en marxa per aturar la sang de despeses. A una gran diferència de les grans capitals, altres localitats com el Vendrell, Tortosa o Calafell també acumulen deutes elevats (39, 29 i 27 milions, respectivament), si bé en els tres casos han baixat a la meitat respecte a les dades de vertigen de 2012.

Dues de les localitats que més ha reduït el deute, com Torredembarra, són Salou i Cambrils. El municipi turístic per excel·lència ha baixat dels 24,9 MEUR a només 2,3 de deute acumulat, mentre que el cambrilenc ha rebaixat de 55,7 MEUR a 17,8 de deute públic. La majoria de localitats han adaptat les reduccions a percentatges més baixos i xifres més discretes (Valls ha baixat el deute de 16,8 milions a 15,7; Montblanc ha reduït de 6 a 2,2 MEUR), amb una excepció que trenca l'estadística, Creixell, que ha vist aquesta dècada com els 2,3 milions que devia l'any 2012 s'han transformat en els 7,9 que deu actualment.

La norma, però, és clara: el món local estava endeutadíssim i ara està endeutat. I en ple procés de sanejament dels comptes, ha caigut del cel una pandèmia que ha alterat les necessitats de liquiditat, de manera que s'ha generat una bossa d'estalvis impossible de destinar a res que no sigui eixugar aquests deutes acumulats. Des de les administracions demanen flexibilitat a l'executiu de Madrid, conscients que són la primera línia de salvavides i que tot pal a les rodes pot eixamplar unes esquerdes que, a escala local, sempre tenen nom i cognoms.

"TGN-Reus-Girona: proposen crear una nova línia de trens que canviaria del tot el mapa" "Última hora: Les últimes dades de defuncions i contagis de coronavirus a Tarragona"