Les cooperatives del Camp de Tarragona s'han vist "abocades" a comprar, empaquetar i vendre avellana de fora per la falta de producte local l'últim any. El 2024 només es van recollir 2.506 tones d'aquest fruit sec a Catalunya, principalment a la zona del Baix Camp, l'Alt Camp i el Tarragonès, lluny de les 7.433 tones del 2022, que va ser un any de bona collita. També ha caigut un 33,3% la superfície productiva d'avellaners a Catalunya, en només cinc anys. Coselva i l'Avellanera, les dues cooperatives de la Selva del Camp, expliquen que "no hi havia suficient producte" per donar resposta a la indústria i la restauració que en demanda. A més, tenien la necessitat de mantenir "l'estructura" i les marques respectives.

Des de fa dècades que hi ha grans superfícies comercials que no tenen avellana del país i en venen de fora. Però enguany, per primera vegada, les cooperatives del Camp de Tarragona han hagut de comprar aquesta fruita seca en altres països perquè a l'hivern ja es van quedar sense estoc d'avellana de Reus. L'any passat la collita va ser molt dolenta a causa de la sequera i el consegüent estrès hídric dels avellaners, fent caure la producció com mai.

El gerent de Coselva, Pere Ferré comenta que des de la cooperativa ja fa anys que compren avellana a fora per processar-la i vendre-la a indústries agroalimentàries més grans, però aquest any per primer cop han hagut d'empaquetar avellana de Turquia per oferir-la a restaurants i establiments de la zona. A la seva agrobotiga s'indica amb un cartell que l'avellana no és local i als paquets s'informa que l'origen és  turc. El 60% de l'avellana comercialitzada enguany per Coselva ha estat de fora, mentre que només el 40% era del país.

L'Avellanera, l'altra cooperativa del municipi, es troba en la mateixa situació, tot i que només han hagut de comprar el 10% de la producció a fora, empaquetant avellana turca amb la marca Infrusec. Als prestatges del supermercat també s'informa de la situació. El director general de l'Avellanera, Abel Fernández, remarca a l'ACN que s'han vist "abocats" a "buscar avellana on fos per poder subministrar als nostres clients".

A l'Avellanera es van quedar sense producte al febrer i van optar per anar-la a comprar a Turquia en un primer moment. Després, a poc a poc, l'han anat "substituint", buscant avellanes en regions més properes com Castelló, Saragossa, Girona i el sud de França. "Hem de ser molt clars amb el consumidor i sempre explicar quin és el producte que estem envasant", insisteix Fernández. "A les bosses hi ha un apartat ben clar on s'especifica l'origen", comenta també Ferré.

Mantenir la cooperativa i la marca

Ferré reconeix que ha estat "una mica dolorós". "Ha sigut una decisió molt difícil, fins i tot acceptar-la per part de la nostra plantilla", comenten des de l'Avellanera. Tot i això, Ferré assegura que no han tingut "cap altre remei" que comercialitzar avellana de fora. "Tenim una indústria, una empresa i unes 100 famílies que depenen de Coselva, i han de seguir treballant", defensa.

Fernández coincideix amb Ferré. Diu que l'Avellanera té unes "dimensions", una "estructura" i una "marca que s'ha de mantenir, tenir presència al mercat". Ara, les dues cooperatives esperen la collita d'enguany i tan aviat com la tinguin empaquetada, tornaran a vendre avellana de Reus.

"Competència deslleial"

La Trencadora, una empresa familiar del Rourell que comercialitza avellana del país fora de la Denominació d'Origen Protegida (COP) Avellana de Reus, no ha comprat producte a l'estranger i continua venent-ne de Catalunya. El seu gerent, Antoni Torrents, afirma que encara tenen bosses de l'any passat, però que aquests últims mesos han deixat de distribuir les seves avellanes a una gran cadena de supermercats catalana. S'han dedicat només al petit comerç per no esgotar l'estoc. "Mai hem comprat avellana de fora perquè sempre hem confiat en la d'aquí", subratlla.

L'Avellanera també ha hagut de "trencar" contractes "importants" cap a l'exterior, com ara la relació comercial que tenien amb empreses alemanyes. "Hem hagut de sacrificar algun client i sabem que moltes vegades, en aquests casos, és molt difícil recuperar-los", lamenta Fernández.

El gerent de La Trencadora sí que reconeix que aquest any ha estat un "desastre impressionant", però creu que la "reconversió" del sector no passa per anar a buscar el producte a l'estranger. De fet, creu que "no té sentit" que les cooperatives comercialitzin productes de fora. Considera que és una "competència deslleial".  Torrents destaca que l'última dècada el sector havia treballat "per posar l'avellana catalana en un lloc molt important", valorant-la, donant-li qualitat i venent-la més cara. L'ACN s'ha posat en contacte amb la DOP Avellana de Reus, però no han volgut fer declaracions. 

Crisi del sector

"Estem en un moment delicat i crític", resumeix Torrents. "Si aquesta situació no canvia ens trobarem davant un canvi de paradigma", afegeix. El sector de l'avellana fa anys que pateix una crisi a causa de la caiguda en picat de la producció. El 2022 es va assolir l'últim pic, amb 7.433 tones, però la tendència dels últims anys és a la baixa. L'any passat es va tocar fons amb només 2.506 tones.

També està disminuint la superfície productiva, passant de les 10.983 hectàrees el 2020 a les 7.270 el 2025, segons dades provisionals del Departament d'Agricultura. L'evolució és clarament a la baixa, ha caigut un 7,4% el 2025 respecte al 2024, i un 33,3% si es compara amb el 2020.

Ferré comenta que l'avellaner és un arbre "molt sensible" i amb les calorades dels últims anys ha "patit moltíssim". Això ha provocat que les plantacions quedin "mig mortes", descriu. Coselva té el Mas del Víctor, una finca experimental on estan fent proves amb peus d'avellaners americans, en principi més resistents al canvi climàtic.

Paral·lelament, el Govern presentarà a la tardor el Pla Nacional de l'Avellana de Catalunya 2025 – 2028 per rellançar el sector i incrementar el valor de mercat d'aquesta fruita seca. El gerent de Coselva diu que ara el Departament "s'ha posat les piles", però tant ell com Fernández avisen que "arriben tard". "Els resultats amb la terra s'obtenen a llarg termini", reblen.