Un mòbil amb l'aplicació Radar Covid

El rastreig digital funciona: L'aplicació Radar COVID detecta el doble de contactes estrets

En l'estudi ha participat el catedràtic de la URV, Àlex Arenas | Van fer-lo a l'illa de la Gomera

Els resultats del primer estudi científic que s'ha fet per avaluar l'aplicació Radar COVID són molt positius. L'ús d'aquesta aplicació ha permès detectar fins al doble de contactes estrets d'una persona infectada pel virus SARS-Cov2, en comparació amb el sistema de rastreig manual. La prova pilot s'ha fet a l'illa canària de la Gomera durant el passat estiu. 

El catedràtic del Departament d'Enginyeria Informàtica i Matemàtiques de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Àlex Arenas, ha participat en la recerca, juntament amb Lucas Lacasa de la Universitat Queen Mary de Londres i Pablo Rodríguez, de l'Associació de Maquinària Computacional, d'Estats Units. Els resultats de l'estudi han estat presentats a la revista científica Nature Communications.

Es detecten el doble de contagis a través de l'aplicació

L'estudi que s'ha fet al voltant de l'aplicació Radar COVID era verificar l'efectivitat tècnica i epidemiològica  del rastreig digital de contactes. Per fer-ho, es va organitzar del 29 de juny al 22 de juliol una prova pilot a la Gomera. L'equip va simular  una sèrie d'infeccions per Covid a la capital de l'illa, San Sebastián de la Gomera, per comprovar el nivell i la precisió d'aquesta tecnologia per detectar contactes estrets a l'hora de contenir diversos brots de coronavirus. S'havia simulat que afectaven el 10% de la població que tenia descarregada l'aplicació. 

A través d'una campanya es va aconseguir que un 33% de les persones s'instal·lessin l'aplicació als seus dispositius mòbils i es van aconseguir detectar 6,3 contactes  propers per individu infectat. Aquesta dada duplica gairebé la mitjana detectada a l'illa utilitzant el rastreig  de contactes manual, d'un 3,5.

L'investigador Àlex Arenas afirma que «la xifra de contactes propers que es van detectar va ser aproximadament la mateixa que s’esperaria que s’hagués produït a la realitat, tenint en compte les dades existents» i, afegeix, «el percentatge de descàrregues estava per sobre del llindar necessari perquè l’aplicació comenci a ser eficient», una xifra que els investigadors situen en un 20% de descàrregues, aproximadament.

Un sistema introduït a països de tot el món

L'aplicació Radar COVID es basa en l'ús de telèfons mòbils per fer un rastreig digital i notificar a les persones sobre contactes que recentment han donat positiu en Covid-19. Aquesta és la primera prova empírica en entorns de brots  al món real, però ja s'ha introduït el sistema a països de tot el món per complementar el rastreig de contactes manuals.

Tot i això, aquestes aplicacions han despertat reticències  d'una part de la població, ja que hi ha un possible perill  detectant un gran nombre de contactes propers falsos que puguin produir un col·lapse en els sistemes de salut. «Hem comprovat que l’aplicació permet afinar molt la distància dels contactes i sabem que, per exemple, quan hi ha parets entremig de dues persones la intensitat de la tecnologia bluetooth baixa», aclareix Arenas.

D’altra banda, també s’han suscitat recels respecte al tema de la privacitat  de les dades personals. En aquest sentit, l’investigador assegura que l’app és «totalment privada» i l’usuari només rep l’alerta  de contacte però sense cap altra dada sobre la seva identitat. «Si tens un positiu  per PCR el teu sistema de salut genera un número únic aleatori que pots introduir a l’APP —de forma voluntària— i enviarà una comunicació a la resta de contactes estrets que s’hagin detectat a través de l’aplicació. Aquest procés és totalment anònim i fan que el sistema sigui molt segur», afirma.

Els investigadors  adverteixen que l’èxit de l’aplicació depèn dels mateixos governs, que són qui han de posar en marxa campanyes de comunicacions nacionals i efectives per animar les persones a descarregar-se i utilitzar aquesta aplicació que, a Catalunya, encara no està en funcionament.