Àngel Belzunegui és professor a la Rovira i Virgili (URV) i dirigeix la Càtedra d'Inclusió Social de la universitat pública de Tarragona. Té dubtes sobre el règim de confinament al qual estem sotmesos, i especialment troba mal enfocada «la uniformització» de tot plegat sense atendre a les necessitats especials d'alguns col·lectius, en especial els més vulnerables, que «necessiten un règim de confinament diferent, adaptat» que, considera, no es pot obviar.
Belzunegui explica les seves propostes al web oficial de la universitat, i insisteix que la situació actual està generant «efectes desiguals en funció de la situació de partida de cadascú». Recalca que «el confinament, la manca de relacions o la manca d'exercici» afecten amb més contundència aquells col·lectius més vulnerables, i que són persones a les quals «no podem sotmetre al mateix règim», al mateix sac, que tothom.
El catedràtic de la URV no només es refereix a les persones grans o amb malalties cròniques, sinó també a altres espais vulnerables com «les persones amb discapacitat, amb trastorns mentals, els infants sota el llindar de la pobresa o les persones que conviuen amb un maltractador», per posar quatre exemples. Lamenta que la gestió governamental «menysté» les entitats del tercer sector de la presa de decisions i les ha substituït per militars.
Àngel Belzunegui també avisa: «les persones més vulnerables són les que estan més exposades a la crisi econòmica que es preveu» a curt i mitjà termini. «S'incrementarà la taxa de pobresa», alerta, «i la pèrdua d'ingressos impositius serà devastadora per a ells», perquè suposarà una amenaça per al manteniment «d'uns bons serveis públics» que el catedràtic considera innegociables.
El docent proposa tres vies, en aquest sentit: «valentia» contra el frau fiscal, eficiència en la despesa pública i progressivitat fiscal (és a dir, a més ingressos més impostos) per tal de fer-ho sostenible. A criteri de Belzunegui, el risc d'oblidar els més vulnerables és alt, i per això també demana compensar «l'endarreriment en l'adquisició de continguts» d'aquests mesos amb mesures que frenin la bretxa digital com ara l'accés general a Internet a totes les llars o estudiar la possibilitat de «desplaçar mestres» allà on no hi hagi accés, en qualitat dels «serveis essencials que són».