Calma, responsabilitat i sentit comú: els brots de Covid-19 a la demarcació de Tarragona augmenten la tensió

En les darreres hores s'han confirmat tres brots entre les regions sanitàries de l'Ebre i Tarragona i la por ha començat a escampar-se
L'augment de casos positius està posant en tensió les autoritats. | Laia Solanellas
 

Els últims dies, i a Tarragona especialment hores, s'han viscut com si estiguéssim immersos en una pel·lícula de la qual ja en sabem el final. El confinament al Segrià i l'augment de positius de coronavirus a Barcelona han posat de nou el país en alerta. El bombardeig d'informacions és constant: brots —o rebrots—, la corba torna a augmentar, tancament de zones, mascaretes obligatòries, titulars que criden a tot menys a la calma... Podem dir que la cosa no pinta bé, sí, però, pinta tan malament? «No hem de tenir pànic a la situació, però si molt respecte» explica a TarragonaDigital el president del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona (COMT), el doctor Fernando Vizcarro. Crida a la calma, doncs, «però fent bondat» remarca el doctor.

Comencem pel més bàsic. Què és un brot? El Departament de Salut, seguint les indicacions del Ministeri de Sanitat, qualifica de brot quan hi ha tres o més casos confirmats o probables que tenen un vincle, és a dir, que s'han infectat en el mateix moment i lloc. La diferència entre brot i rebrot no existeix, i malgrat que etimològicament seria més correcte parlar de rebrots, des de Sanitat només s'utilitza el terme brot. Finalment, si parlem d'un focus, fem referència a un cas positiu i la font que la transmet, expliquen des del Departament de Salut.

La mascareta ja és d'ús obligatori a Catalunya. | Laia Solanellas

Tres brots confirmats en les últimes hores a la província de Tarragona

Dit això, en les últimes hores la por s'ha començat a estendre a les regions sanitàries de Tarragona i les Terres de l'Ebre després que es confirmessin els primers brots. El primer d'ells en una festa organitzada al municipi d'Alcanar, on tres persones van donar positiu en coronavirus i 34 més estan aïllades segons les últimes informacions. El segon també es va produir en el que era, fins ara, l'oasi català de la Covid-19, a la regió de l'Ebre, concretament al Perelló després d'un claustre d'institut —malgrat que Salut encara n'estudia l'origen— i que de moment ha deixat 4 positius i 46 persones aïllades. Finalment, a última hora de dimecres es donava a conèixer un nou brot a Tarragona ciutat, amb cinc positius, tots ells en una mateixa família, i 20 persones a les quals se'n fa seguiment.

Els brots han tornat a posar en alerta el sistema sanitari. | Laia Solanellas

Ara bé, tots aquests brots no han sorgit durant les últimes hores, sinó que ara han sortit a la llum. «És possible que l'origen sigui Sant Joan, però en definitiva el que ens demostra és que hem de tenir molta cura i seguir les mesures que ens han indicat fins ara» recorda el doctor Vizcarro. La fórmula és ben senzilla i de sobres coneguda, però apel·lar a la responsabilitat individual comporta un risc, i les imatges que més es repeteixen als carrers, terrasses, oficines, platges o discoteques deixen un aire més de normalitat que no pas de la mal anomenada 'nova normalitat'.

Seguir les mesures és bàsic per evitar la propagació del coronavirus. | Laia Solanellas
 

Tornar als 'bàsics' per reduir els contagis

Guardar la distància de seguretat, mascareta posada —ara ja de forma obligatòria—, rentar-se sovint les mans i no fer reunions amb grans grups i amb desconeguts són els 'bàsics' per frenar la pandèmia, però també cal recordar algunes de les pràctiques que vam seguir amb fervor a l'inici del confinament i que ara semblen oblidades, com per exemple deixar les sabates a l'entrada quan arribem a casa o canviar-nos de roba quan venim del carrer. 

Sembla fàcil, però està quedant clar que no ho és tant. Ara, la demarcació de Tarragona mira espantada les possibles conseqüències de l'obertura de la mobilitat de les darreres setmanes, i és que el seu gran tresor i pilar econòmic va portar fins a la Costa Daurada una gran quantitat de visitants de proximitat, especialment de Lleida, on ara mateix la situació és més crítica. 

Fer esport també ha canviat amb l'emergència sanitària. | Laia Solanellas

Tarragona, a la cua d'immunitat per Covid-19

I d'aquesta manera, la 'sort' de Tarragona en la primera etapa del coronavirus es podria veure compromesa. «La nostra província va estar molt poc afectada, no vam tenir pacients multicontagiosos com els que hi pot haver ara, que són els que es van movent i escampant el virus amb l'efecte multiplicador que comporta» afegeix el doctor Vizcarro. Durant l'arribada de la pandèmia era temporada baixa a la demarcació i per tant «no vam tenir molta circulació de gent entre el febrer i el març, ara no tenim res de tot això i hem de fer cas a les mesures. La situació és igual de perillosa, simplement en la primera onada vam tenir molta sort» recorda.

El nombre baix de contagis a casa nostra es converteix ara en una arma de doble tall. Les dades de l'últim estudi científic de seroprevalença (immunitat i anticossos) que ha fet públic el Ministeri de Sanitat indiquen que només un 1,6% de la població tarragonina té anticossos de la Covid-19 pel que «encara queda molta gent que es pot contagiar». Una bomba de rellotgeria en tota regla, si no se segueixen les recomanacions. «Si anem amb compte, segur que no ens contagiarem» certifica el doctor. Això sí, reclama «més controls a la gent que ve de fora», uns controls que l'emergència sanitària ha establert en aeroports i altres via d'entrada però que no són suficients, i dubtosament efectius.

Cristina Piñol, al seu lloc de treball com a directora del CAP Llibertat de Reus | Angel Ullate

Els hospitals, amb més coneixement però amb manca de mans

Cap alarmisme de moment, doncs, però sí que amb la tensió necessària per reaccionar ràpidament. La situació als CAP i hospitals tarragonins no és fàcil ara mateix. Les instruccions internes eren clares, fer vacances a l'estiu per preparar-se pel temut brot de finals de setembre, però les darreres circumstàncies comencen a trasbalsar els plans, i més tenint en compte que tant el Joan XXIII com el Sant Joan reben pacients de Lleida. De fet, el doctor Vizcarro ens atén, però com pot. La consulta treu fum aquests dies després que tota activitat no urgent i que no fes referència al coronavirus s'aturés. 

Les llistes d'espera s'han disparat i els Centres d'Atenció Primària s'han convertit ara mateix en la primera barrera de l'emergència sanitària, ja que és allí on hem d'anar si notem alguns dels primers símptomes de la Covid-19. Però si l'experiència és realment un grau, el que ens ha ensenyat és que calen més mans, unes mans que no arriben. «Necessitem més metges. Ara el que tenim són més mitjans de contenció i diagnòstic, i evidentment més coneixement del virus, però falten metges» avisa el doctor Vizcarro. 

La 'nova normalitat' a les botigues de Reus i Tarragona | Laia Solanellas
 

Emergència sanitària. El nom no fa la cosa, però la cosa encara és ben latent. Sense alarmismes, però amb responsabilitat individual per a una cura col·lectiva. Paciència i, sobretot, «fer bondat» com a recepta. De moment, no n'hi ha cap altra. Que encara que ens sembli que queda lluny aquell 14 de març, la seva ombra encara és ben present. Tinguem memòria.

"Noemí Llauradó: «La Catalunya Sud ha de ser una de les grans zones d'oportunitats»" "La gran promoció de Renfe a Tarragona que us farà estalviar molts diners"