Foto de família de representants de la Cambra, Ciutat Sàvia i l'Ajuntament de Reus a la sala d'actes de la Cambra

La Cambra de Reus impulsa 26 comunitats energètiques a les cinc comarques d'influència

El projecte neix del laboratori social Ciutat Sàvia i l'han vist amb bons ulls a 21 municipis

La Cambra de Comerç de Reus vol apadrinar 26 comunitats energètiques a diferents pobles de la seva àrea d'influència. El projecte, anunciat aquest dilluns, es presentarà a les línies de finançament a través dels fons europeus quan el govern central hagi establert les bases.

📲TENS TELEGRAM? Afegeix-te gratis al nou canal de Tarragona Digital: les millors fotos i vídeos, últimes hores i ara també pots comentar. CLICA AQUÍ i apunta't ara, t'esperem!

La iniciativa consisteix en constituir una xarxa de comunitats energètiques que les doti del múscul necessari tant per fer-les realitat com per gestionar-les una vegada estiguin en marxa. Aquesta xarxa és la que impulsa el laboratori social Ciutat Sàvia, que és qui ha presentat la idea a la Cambra. La institució, que la veu amb molt bons ulls, ha recollit, fins ara, la voluntat d'implicar-s'hi de 26 entitats, la majoria de les quals Ajuntaments i Consells Comarcals.

El model és similar al que planteja Reus al barri Gaudí, o al que es projecta des de l'àmbit ciutadà al barri de Sol i Vista. Consisteix a  instal·lar, majoritàriament plaques solars, a través de la inversió dels integrants de la comunitat energètica que son els que consumiran l'energia que generin, i que també seran qui tindran poder de decisió sobre aquesta comunitat, siguin administracions, empreses o famílies i persones individuals.

Les limitacions actuals a l'Estat espanyol fan que quedi restringit el consum d'aquesta energia a 500 metres a la rodona del centre de producció. Una restricció que es confia que es vagi ampliant com ha fet França, on s'ha passat d'una limitació inicial d'un quilòmetre als deu quilòmetres actuals. Tot i això, els projectes que es plantegen des de la Cambra de Comerç i Ciutat Sàvia estan limitats als 500 metres actuals.

Deixar de deprendre de les grans empreses

Fins ara han vist amb bons ulls la proposta de la Cambra de Reus 26 entitats, tot i que no es tracta d'un projecte tancat, sinó que encara s'hi poden afegir els municipis que ho vegin amb bons ulls. Ara mateix la llista compta amb els Consells Comarcals del Baix Camp, la Conca de Barberà i la Ribera d'Ebre.

A més, s'hi volen implicar els Ajuntaments d'Almoster, Botarell, Cambrils, Riudoms, Vilanova d'Escornalbou, Vinyols i els Arcs, Montblanc, l'Espluga de Francolí, Vimbodí i Poblet, Cabacés, Capçanes, Cornudella de Montsant, Porrera, la Torre de Fontaubella, Ulldemolins, Batea, Caseres, Gandesa, el Pinell de Brai, Horta de Sant Joan i la Fatarella.

També s'hi ha involucrat algunes entitats independents, com és el cas de Concactiva i la Cooperativa de Gandesa. Aquests primers impulsors locals son els que formarien part de la Xarxa de Comunitats Energètiques que proposen la Cambra i Ciutat Sàvia. Alhora, cada comunitat energètica s'autoorganitzaria i es gestionaria a si mateixa.


Si aquesta vintena llarga de projectes tiren endavant, les administracions, empreses i habitatges que se n'abasteixin deixarien de dependre de les subministradores energètiques i passarien a generar i consumir la seva pròpia energia elèctrica. Un model molt orientat a les plaques solars, però que també es pot aplicar en forma de calefacció centralitzada per a tot un poble, per exemple, alimentada amb biomassa.

Una eina contra el despoblament

Suposaria deixar de dependre, per tant, de decisions que no es prenen a l'àmbit local ni pensant en el territori on es produeix l'energia. Tal com ho ha acabat plantejant Jordi Just, president de la Cambra, en el cas de les centrals nuclears, per exemple, «han exportat tota l'energia que han volgut i no n'hem tret gairebé res, engrunes; aquesta no és una política adequada, l'energia ha de tenir un altre procés».

Així ho creu, també, Marc Segura, coordinador de la comissió d'Energia i Sostenibilitat de la Cambra. «Fins ara l'energia ha estat en mans de lobbies i grans empreses, i seguirà sent-hi, en part, però aquesta estratègia de distribució de l'energia al territori intentarà equilibrar-ho per portar la producció d'energia allà on es consumeix».

Precisament les cooperatives, les granges o les naus industrials en general poden acabar sent una peça clau del projecte. És a les cobertes on es volen instal·lar les plaques solars. Una mesura en la línia del que fa temps que reclamen les entitats ecologistes i en defensa del territori. S'han oposat frontalment a la massificació de molins de vent i plaques solars que es projecta a la Catalunya Sud precisament reclamant que es tinguin en compte aquests espais.

Tenir poder de decisió sobre l'energia que es consumeix pot suposar un al·licient que freni el despoblament rural. Des d'aquesta perspectiva, Just recorda que, a l'àrea d'influència de la Cambra de Comerç de Reus, «tenim 99 municipis, la qual la gran majoria son pobles petits, la majoria no arriben a 5.000 habitants i alguns ni a 500 habitants»

Imatge d'arxiu d'unes plaques solars.
El projecte està pensat, principalment per a plaques solars, però obert a altres opcions | Cedida

Del barri Sol i Vista als fons de finançament europeus

Aquesta iniciativa neix del projecte del barri Sol i Vista de Reus, impulsat també per Ciutat Sàvia. L'exalcalde de Reus Josep Abelló, integrant d'aquest laboratori social, ha explicat que ara mateix aquesta iniciativa concreta «s'ha refredat». Les comunitats energètiques, a més de centrar-se en la generació i gestió de l'electricitat, també tenen un fort component participatiu.

«Hi ha un concepte molt important, que és la proximitat, i també el de la democratització de l'energia; vol dir que aquell que la consumeix forma part de la seva producció i explica i entén com l'ha d'utilitzar», ha detallat Abelló. Les restriccions i els condicionants de la pandèmia han dificultat, ha afegit, la pota participativa de la comunitat energètica del barri de Sol i Vista, motiu pel qual s'ha deixat aturada.

A Reus també s'impulsa, en aquest cas per part de l'Ajuntament, una comunitat energètica al barri Gaudí, principalment pensada per abastir els edificis municipals de la zona, però que també contempla poder arribar a subministrar electricitat als habitatges del voltant. És per això que l'Ajuntament de Reus també ha volgut implicar-se en aquest projecte, encara que pugui ser des d'un paper consultiu.

L'embrió de Sol i Vista és el que Ciutat Sàvia  ha traslladat a la Cambra per exportar-lo arreu de les cinc comarques d'influència de la institució. Marc Segura explica que «vam reagrupar el projecte que començava com un pilot a Reus per tal de crear una xarxa de comunitats energètiques gestionada des de la Cambra de Comerç que permetés que aquests municipis tinguessin capacitat real d'accedir als fons europeus».

La Xarxa de comunitats energètiques permetrà reduir costos

Aquests fons els ha de distribuir el govern central, que encara no ha establert quines bases en guiaran el repartiment. Marc Segura calcula que es faran públiques entre maig i juny, moment en el qual s'ultimarà el projecte de la Xarxa de Comunitats Energètiques per demanar 800.000 euros de finançament.

El primer pas és fer un estudi per a cada comunitat energètica, que pot suposar un pressupost d'entre 10.000 i 15.000 euros. Es tracta d'una inversió que, sobretot els Ajuntaments de pobles petits, poden tenir problemes per permetre's i és precisament el paper que hi jugarà la Cambra: aglutinar-los per reduir-ne el cost i sumar-hi els fons europeus.

A partir d'aquí, si s'aconsegueix la subvenció, «serem capaços d'apalancar fins a 8 milions d'euros d'inversió a través dels projectes executius», calcula Marc Segura. La Xarxa vol servir per assumir la redacció dels projectes tant pel que fa a la part tècnica com a la part social.

Gerard Pagès, coordinador de la comissió d'Indústria de la Cambra, aclareix que «quan l'estudi estigui fet, cada Ajuntament s'haurà de moure perquè veurem que hi ha possibilitats». «Alguns ja tenen els recursos propis, altres buscaran finançament per la inversió», afegeix Segura.