Una caixera en una botiga de productes d'alimentació de Reus

La compra als supermercats de Tarragona s'encareix durant el confinament i les marques blanques triomfen

Els productes frescs d'alimentació han pujat un 4% de preu

Durant set setmanes de confinament, només hem pogut sortir de casa per anar a treballar, els treballadors considerats essencials, i per anar a comprar productes essencials, bàsicament menjar, productes de neteja i higiene.

Encara no ens segueixes a Telegram? 📲 Forma part de la nostra comunitat! Comenta i rep les notícies més importants al moment al teu mòbil i GRATIS. Clica aquí, t'estem esperant!

Els supermercats  s'han transformat en un dels principals, per no dir únic,  motors  de l'activitat econòmica. Mercadona ha fet front a un augment tan destacat de la seva activitat impulsant una mesura molt ben rebuda pels seus  treballadors: una gratificació del 20% del salari en la nòmina del mes de març.

En aquest context, on només gastem en el estrictament necessari, l'interès informatiu s'ha centrat en els darrers dies en com ha anat  evolucionant els  productes que comprem – hem passat d'acumular paper de vàter a la xocolata- i, també, en l'augment  dels  preus dels productes alimentaris.

Les dades de l'índex de preus al consum (IPC) indiquen que el preu dels productes durant la crisi de la Covid-19 ha pujat un 3,2% respecte l'abril del 2019, especialment per l'alimentació, que augmenta un  4%  els productes frescos i un 2,2% els envasats.

«Les grans superfícies condicionen els preus de la resta»

La cadena de valor en el  sector agroalimentari  comença en el pagès. Xesca Abelló, responsable de Comunicació d'Unió de Pagesos, explica a TarragonaDigital que «el preu està determinat per l'oferta i la demanda. Els productes d'horta, per exemple, sempre estan sotmesos a les  fluctuacions perquè tenen un espai molt petit de maniobra, són productes peribles. Ara bé, les  grans superfícies condicionen els preus de la resta». 

«A més a més», afegeix Abelló, «s'ha de tenir en compte que a escala global només  produïm, a grans trets, el 40% del que necessitem a Catalunya. Queden fora d'aquest percentatge els porcs, el cava i les pomes, que n'hem d'exportar. De la resta, som deficitaris».

Canvis en la cistella de la compra

Fa set setmanes que estem confinats i les previsions més optimistes indiquen, segons el pla de desconfinament del govern espanyol, que ens queden set setmanes més per arribar a «la nova normalitat», l'eufemisme per fer referència a la convivència amb el coronavirus. En aquest període, hem passat per diferents estats d'ànims i aquests canvis s'han vist reflectits en la nostra cistella de la  compra.

En la setmana posterior al decret de proclamació de l'estat d'alarma arreu del territori espanyol, ens vam llançar a acumular, en grans quantitats, paper de vàter i productes de neteja i higiene, segons un estudi de la consultora Kantar. En aquelles jornades, la despesa  en la cistella de la compra va augmentar un 25%, respecte a la setmana anterior a l'inici de l'estat d'alarma. Aquest augment va suposar un sobreesforç  pels menors de 35 anys, el sector amb condicions laborals més precàries, que van haver de destinar  fins a un  40% dels seus salaris a fer la compra.

Una persona carrega el seu cotxe amb la compra feta
El clients ara encarreguen la comanda per telèfon i només van al mercat a recollir-la | Laia Solanellas

Ara, però, quan entrem a la segona fase de la lluita contra el coronavirus, els nostres hàbits han canviat. Didac Nadal, president de l'empresa pública municipal de Tarragona, Espimsa, gestora dels  mercats  de la capital tarragonina, explica a aquest mitjà que «tenim el perfil de client que segueix venint a fer la  compra  d'una manera més  tradicional. Ara bé, el que s'ha notat més és l'augment  de clients que fan les seves comandes  per  telèfon i  després només vénen a recollir-ho, sense fer cues». No només comprem més telefònicament, o per les pàgines webs dels supermercats, sinó que arribats a la meitat, aproximada, del procés, comprem diferent.

L'associació espanyola del dolç (Produlce) – la patronal de les empreses dels caramels, xocolata, brioxeria, galetes i torrons- ha detectat un canvi a la cistella de la compra. Si abans acumulàvem paper de vàter, arròs i conserves, ara estem apostant per «aquell tros de xocolata que ens permetem quan els nens dormen o els pastissos que cuinem a casa», segons explica Olga Martínez, president de Produlce.

Així mateix, i segons dades del ministeri d'Agricultura, també s'ha disparat el consum de begudes alcohòliques d'alta graduació en un 80, 70 i 60 per cent anual. També ha augmentat  el consum d'aperitius i fruits secs en un 78%. La conclusió és que els nostres hàbits de consum estan canviant i tot allò que abans consumíem al bar, o a la cafeteria, ara ho fem a l'interior de les nostres llars.

Augmenta el preu de les taronges i escassegen les marques blanques

L'organització de consumidors (OCU) realitza un estudi setmanal de l'evolució dels  preus  de la cistella de la compra. Parteixen d'una compra de productes bàsics, formada principalment per aliments frescos, envasats, productes d'higiene i drogueria.

Una caixera en una botiga de productes d'alimentació de Reus
L'organització de consumidors fa un seguiment setmanal de l'evolució dels preus dels productes d'alimentació | Laia Solanellas

Pel seu estudi van triar quatre supermercats en línia de les principals superfícies comercials: Carrefour, Dia, El Corte Inglés i Mercadona. Les conclusions de l'estudi, que l'OCU va iniciar el 19 de març, són les següents: al cap d'una setmana, no hi havia augment de preus però sí desabastiment de certs productes. A la setmana següent, van detectar un augment de l'abastiment i en el darrer monitoratge que han fet públic, es nota una tendència a l'alça dels preus  dels productes de primera necessitat.

L'organització de consumidors assegura que es tracta d'una pujada moderada i posa com a exemple les taronges encara que reconeix que, en aquest cas, es tracta d'un producte que està acabant la seva temporada. Així mateix també adverteix que les  versions més  econòmiques de determinats productes, les marques blanques, estan començant a  desaparèixer de les estanteries dels supermercats, obligant  el consumidor a comprar  productes més  cars.