Setmana Santa 2021 | El Viacrucis de Dimarts Sant a Tarragona

Els 10 costums de la nostra Setmana Santa que en pocs anys es poden perdre

Són unes mostres populars que no sempre són prou conegudes i valorades, tot i el gran pes cultural i d’identitat que representen per a la comunitat

La Setmana Santa compta amb un conjunt de celebracions  de caràcter religiós que es duen a terme entre el Diumenge de Rams i el Diumenge de Resurrecció, és a dir, el dia de Pasqua. En aquests dies, són molts els costums, les  tradicions i les pràctiques que s’evidencien arreu dels pobles i ciutats del nostre territori. Unes mostres populars que no sempre són prou conegudes i  valorades, tot i el gran pes cultural i d’identitat que representen per a la comunitat.

Avui, Dijous Sant, Tarragona Digital desxifra 10 activitats típiques d’aquests dies sants que, si no es preserven i es difonen, en pocs anys poden perdre’s i caure en l’oblit.

1. Anem a collir farigola

La  farigola o el romaní són plantes que tradicionalment s'han associat a la Setmana Santa, ja que en aquests dies es troben en el període de màxima  floració. La tradició diu que la farigola s'ha d'anar a collir durant la lluna plena que il·lumina la Pasqua, ja sigui Dijous Sant o Divendres Sant, però sempre abans de la sortida del Sol del Dissabte de Glòria. De fet, el refranyer recull aquesta relació amb la dita «Divendres Sant anem a collir farigola al camp». I és que collida en lluna plena, les propietats i virtuts de la farigola estan reforçades.

2. Dejuni i abstinència

Encara no ens segueixes a Telegram? 📲 Forma part de la nostra comunitat! Comenta i rep les notícies més importants al moment al teu mòbil i GRATIS. Clica aquí, t'estem esperant!

És ben sabut que els divendres de Quaresma i, més concretament, Divendres Sant, molts creients fan dejuni o no mengen carn, en record i homenatge a la mort de Crist. Fruit d’aquest costum, Catalunya compta amb un ric patrimoni gastronòmic que es circumscriu a la Setmana Santa i, per exemple, les diferents receptes de les cassoles de bacallà  encara són presents en moltes de les taules durant el dinar  de Divendres Sant.

3. La benedicció del Salpàs

Una de les tradicions que gairebé ja s’ha extingit és la pràctica del Salpàs. En alguns pobles, el capellà i els escolans aquests dies encara al llindar o al costat de cada casa hi tiren una cullerada de sal mullada amb aigua beneita. La humitat fa que la sal quedi enganxada a la porta  o a la paret. També és costum que els propietaris donin alguna cosa al rector, com uns ous que els escolans recullen. Aquest gest representa la benedicció de la casa tot recordant Moisès en el moment de la Pasqua a Egipte, quan va manar pintar, amb la sang de l'anyell pasqual, les llindes de les cases dels israelites perquè passés de llarg l'àngel exterminador.

Campaners de Reus al Campanar de la Prioral
 Campaners tornen a pujar al Campanar per Sant Pere | Laia Solanellas

4. Uns dies sense campanes

A causa de la commemoració de la passió i mort de Jesús, des de Dijous Sant i fins Diumenge de Resurrecció les campanes de les esglésies de tot el país deixen de  tocar, com a mostra de dol. És el que es coneix amb el nom de Dejuni de Campanes. A més, antigament l’avís de les campanes era substituït per una gran matraca, de fusta, que emanava la funció de l’instrument de metall en les celebracions litúrgiques.

5. Si escombres tindràs formigues

Una altra de les creences vinculades al dol de la mort de Jesús es troba a la mateixa llar. Segons la veu popular, ni el Dijous Sant ni el Divendres Sant, els dies centrals de la Passió de Crist, es pot escombrar, ja que si ho fas, tindràs formigues durant tot l’any. Per això, el Dissabte de Glòria es feia una neteja general de la casa i s’espargia aigua beneïda pels racons de les estances, amb la finalitat de preservar la llar de qualsevol mal.

6. La mona i els ous

Durant el Diumenge Pasqua a Catalunya és tradició menjar la mona. Es tracta d’un regal gastronòmic que solen fer els padrins als seus fillols i, l’endemà dilluns, és costum d'anar-la a menjar al camp amb la colla d’amics. Aquesta menja es troba documentada, almenys, des del segle XV.  La mona tradicional té forma de tortell, amb pasta de pa enriquida. També s'hi posen ous durs, un per cada any del xiquet a qui li és regalada. En definitiva, lluny de les creacions artístiques de xocolata que es veuen als aparadors, la mona original és un  tortell circular amb una massa semblant a la del pa, però més ensucrada, feta a partir de farina, ou i sucre, amb ous de gallina incrustats.

7. Penjar la palma al balcó

Els palmons i les palmes són fulles de palmera tendra treballades artesanalment, que els padrins regalen als fillols el dia de Rams perquè siguin beneits. Són típics d’aquesta festa perquè rememoren l’entrada triomfal de Jesús a Jerusalem. En algunes cases encara és tradició de  penjar  la palma beneïda al balcó i deixar-la-hi tot l’any, perquè hom creu que dona  protecció  i bona sort.

Palma fora d'una església.
Enguany no s'han pogut dur a terme els actes tradicionals del Diumenge de Rams. | Laia Solanellas

8. Els ciris del Monument

Els ciris que cremen davant del Monument, la reserva de l’eucaristia que es fa durant la celebració de Dijous Sant, antigament eren un dels béns més preuats. Segons la memòria oral, les famílies els guardaven per encendre’ls de nou en dies de tempesta i, especialment, durant l’agonia d’algun membre de la família, per tal d’implorar la misericòrdia divina.

9. Els desmais i les cabelleres

Un costum propi de la Setmana Santa catalana que gairebé ha desaparegut és el de cultivar uns testos amb diferents tipus de llavors germinades a dins que produeixen uns filaments vegetals de color blanc. La pràctica, molt estesa també en d’altres cultures i pobles no cristians, és hereva de ritus arcaics destinats a afavorir el renaixement i la regeneració de la vida natural i serveix per guarnir el Monument  de Dijous Sant d’una manera ben peculiar.

10. Anar a matar ''jueus''

Per últim, una de les pràctiques més pintoresques que avui en dia ens sembla gairebé de ciència-ficció, és l’afició que tenien els xiquets i xiquetes per anar a matar ''jueus'',  d'una manera simbòlica i salvant totes les distàncies,  durant l’ofici de les tenebres. Durant aquesta celebració, l’església quedava a les fosques i els fidels ‘venjaven’ la mort de Crist amb un sorollós acte en el qual s’utilitzaven matraques, carraus i es desfermava un ritual de sorolls eixordadors que simbolitzava el terratrèmol que es va produir després de la mort de Jesucrist, segons s'explica a l'Evangeli de Mateu.

Cabellera de la Selva del Camp
Imatge d'unes cabelleres a la Selva del Camp | Cedida