«Mi he estat a Alcanar, ni coneixia l’existència d’Alcanar, ni res d’això», ha dit Oukabir

Una víctima dels atemptats del 17-A explica que no ha tornat a la Rambla: «La meva vida va canviar aquell dia»

El president del tribunal, Alfonso Guevara, va advertir Jaume Alonso-Cuevillas, advocat de l'acusació: «La ironia a un altre lloc»

La Secció Tercera de la Sala Penal de l’Audiència Nacional que jutja tres presumptes membres de la cèl·lula jihadista que va atemptar a Catalunya el 17 d’agost de 2017, deixant 16 víctimes mortals i centenars de ferits, va escoltar ahir dimecres el primer testimoni d’una víctima de l’atropellament massiu a la Rambla de Barcelona. Entre llàgrimes, va assegurar que la seva vida «va canviar aquell dia» i que no ha pogut tornar a passar per la zona on van passar els fets.

📲TENS TELEGRAM? Afegeix-te gratis al nou canal de Tarragona Digital: les millors fotos i vídeos, últimes hores i ara també pots comentar. CLICA AQUÍ i apunta't ara, t'esperem!

El tribunal, presidit pel magistrat Alfonso Guevara, va donar l'oportunitat a la víctima perquè comparegués com a testimoni protegit i se sentís «emparada», ja que durant els instants previs a la declaració estava «molt nerviosa» i «plorant» a l’oficina de víctimes establerta a la seu de l’Audiència, a San Fernando d'Henares, on s’està celebrant la vista oral. «Intentarem que sigui tot el més breu possible», va demanar Guevara.

Així, preguntada pel seu advocat —que exerceix l’acusació particular en aquest procediment— va començar a narrar què va passar la tarda del 17 d’agost, mentre era al bulevard barceloní amb una amiga. «Sortia de la feina per anar-me’n cap a casa. El semàfor estava en vermell per als cotxes. S’havia de posar verd per als vianants i de sobte sento que una furgoneta blanca accelera fortament. En aquell moment no vaig adonar-me que el vehicle venia cap a nosaltres».

Va continuar relatant que, sense poder reaccionar, la furgoneta conduïda per Younes Abouyaaqoub va colpejar la seva acompanyant, a qui va intentar apartar, amb el retrovisor al front i que les dues van caure a terra. «No vaig veure res més perquè la gent ens va començar a aixafar», «tenien por i volien sortir corrents», va explicar.

En «xoc» en veure què passava

Quan la víctima va aconseguir aixecar-se, va quedar en «xoc» per tot el que estava vivint. «Veig al meu voltant massa gent estesa a terra i veig la furgoneta com encara s’endú vianants per la Rambla», va dir l’afectada en reviure els fets del 17 d’agost.

Va afegir que «va reaccionar» quan va veure a la seva amiga a terra «amb el front inflat», per la qual cosa li va demanar que es tranquil·litzés i la va dur cap a una botiga que feia cantonada amb la Rambla. La víctima va tancar el seu relat assenyalant que ha hagut de rebre assistència psicològica i que no va sortir de casa fins al mes de febrer de 2018 perquè «no confiava en ningú».

«Em va canviar molt la vida i fins a dia d’avui encara no he trepitjat la Rambla per la por i el pànic», va assegurar, al mateix temps que indicava que encara, més de tres anys després, continua amb medicació. «Venint aquí ho he reviscut altre cop», va confessar, alhora que admetia que demana una indemnització perquè ja no és ni al «cent per cent» la persona que era abans.

Raons entre Alonso-Cuevillas i el jutge

Durant la sessió d’ahir dijous —la tercera del judici— també van comparèixer Mossos d’Esquadra que van prendre declaració a l’acusat Mohamed Houli, ferit per l’explosió de la casa que la cèl·lula jihadista utilitzava com a base operativa a Alcanar.

El jutge Guevara no va permetre que es preguntés pel contingut de les actes de declaracions, cosa que va portar a un breu estira-i-arronsa amb un dels advocats. Jaume Alonso-Cuevillas, diputat i advocat del president Puigdemont, que en aquest judici representa els pares del nen de tres anys que va morir a la Rambla, ho va intentar i, després de ser renyat pel president del tribunal, va formular protesta i va agrair la seva «amabilitat».

La petita batussa dialèctica es va produir després que el lletrat li preguntés en diverses ocasions sobre què no podia preguntar perquè «no sentia» el president del tribunal, per la qual cosa el jutge Guevara va aixecar la veu per repetir que no es podia entrar en el «contingut». «La ironia a un altre lloc, li ho adverteixo. Crec que no he faltat el respecte a ningú, si m’ha demanat que parli fort és aquest el motiu pel qual estic aixecant la veu, però a mi no se’m contesta d’aquesta manera. A mi personalment sí, a allò que estic representant, no. Si ara és moda no respectar les institucions, aquí es respecten», va dir el magistrat.

Precisament, Cuevillas és l’advocat a qui aquest dimecres el tribunal va rebutjar un informe forense que va presentar relacionat amb l’imam de Ripoll, Abdelbaki Es Satty, a qui es considera líder de la cèl·lula que va perpetrar els atemptats i que va morir a Alcanar. El president va advertir que els escrits que es registressin durant la celebració del judici anirien «a la brossa».

En relació amb els agents que van participar en els interrogatoris a Houli —per a qui la Fiscalia demana 41 anys de presó—, van coincidir que, encara que l’investigat va facilitar noms dels membres de la cèl·lula, va anar «canviant de versió». Així mateix, van negar que mostrés una actitud de col·laboració, sinó que més aviat «es va limitar a respondre» a les preguntes que li feien.

La detenció de Driss Oukabir

També es van sentir els mossos que van detenir i interrogar un altre dels acusats, Driss Oukabir, que s’enfronta a 36 anys de presó. L’agent que era a la patrulla que el va detenir va destacar que Oukabir va quedar-se «molt parat» quan va veure el cotxe dels Mossos d’Esquadra i que quan li van demanar que aixequés les mans i la samarreta es va posar «molt nerviós», cridava «jo no he fet res» i va fer «tres passos enrere».

En aquest sentit, tant la testimoni com els agents que el van interrogar després van negar que presentés cap lesió, tal com va denunciar Oukabir en la seva declaració davant del tribunal. Ha estat un dels testimonis qui ha arribat a dir que durant el seu torn de custòdia un dia després dels atemptats, l’acusat es va mostrar agressiu i va proferir: «Si em tornen a engarjolar per alguna cosa que jo no he fet, juro que mataré els agents que m’han detingut i als seus fills».

Part de l’interrogatori dels agents es va centrar en el fet que, durant la seva declaració a comissaria, es va accedir al seu telèfon mòbil. «Nosaltres li vam demanar autorització, les dades per accedir al telèfon i comprovar la missatgeria i trucades per corroborar tot allò que havia explicat durant el seu relat», va explicar un d’ells, que va afirmar que Oukabir va facilitar les claus de forma voluntària.

Tots ells van assegurar que aquesta comprovació es va fer sempre davant d’Oukabir i el seu lletrat, quelcom que ha intentat desmentir el mateix acusat des de la ‘peixera’ de vidre on es troba seguint el judici, gesticulant amb un dit fent entendre que no era així.

Contrasenya: «Al·là és el més gran»

La contrasenya per accedir al contingut del mòbil va ser un altre dels moments en els quals el president del tribunal va ser protagonista. Un dels advocats de l’acusació va preguntar, malgrat la insistència del jutge Guevara que aquesta qüestió «no interessava» al tribunal, si la clau del telèfon era «Allah akbar» —«Al·là és el més gran», traduït de l’àrab—, cosa que va ser confirmada per un dels agents.

El magistrat va considerar que és «una manifestació totalment religiosa». «S’està preguntant per una qüestió de creença. És com si jo poso al meu telèfon ‘Dios bendito’. Comencem a distingir». Cal recordar que l’estratègia de defensa de Driss Oukabir es basa en la premissa que no és practicant de l’islam.

Per últim, un altre dels testimonis, un guàrdia civil, va afirmar que el tercer acusat d’aquest judici, Said Ben Iazza, que s’enfronta a 8 anys de presó, va reconèixer en una primera declaració com a testimoni que va deixar a la cèl·lula una furgoneta i documentació, negant que fos per transportar explosius. No obstant això, aquest agent va destacar que va passar a ser investigat perquè, després d’una sèrie de comprovacions, van trobar indicis que va ser a Alcanar.


Comentaris