Josep Maria Estela, cap dels Mossos a TGN: «Correm el risc de convertir-nos en l'hort de marihuana d'Europa»

Tot just fa un any que Estela va assumir les regnes policials a la regió de Tarragona i parlem amb ell per repassar un any convuls
Estela ostenta el càrrec de comissari dels Mossos a la regió de Tarragona des del 2019. | Àngel Ullate
 

No ha de ser gens fàcil nedar entre les aigües en què ho fa el cap dels Mossos de la regió de Tarragona, Josep Maria Estela. Aquest mes de juny fa un any que va assumir el nou càrrec, i quin any. Estela, amb un somriure irònic, ho ratifica: «Un any entretingut!», i és que n'ha tingut de tots els colors. Tampoc és que vingués d'un període molt més relaxat quan va aterrar a la comissaria de Campclar, ja que prèviament era el cap a la regió de Terres de l'Ebre tot just quan hi va haver l'explosió d'Alcanar que va acabar desembocant en els fatídics atemptats a Barcelona i Cambrils. «L'any a Terres de l'Ebre serà un any que no oblidaré mai a la meva vida, vam passar de zero a 100 en unes hores i l'explosió a Alcanar va ser l'inici d'una de les etapes criminals més tristes del nostre país».

Josep Maria Estela s'ha guanyat, sens dubte, els seus galons. Ha passat per 6 de les 9 regions policials que hi ha a Catalunya i al setembre farà 26 anys que forma part del cos de Mossos d'Esquadra. Amb aquest currículum, costa poc imaginar el que transmeten les seves paraules: vocació i passió per la seva feina, ho demostra quan li preguntem per què cada dia fa l'esforç d'anar des d'Alcarràs a Tarragona a treballar: «Hem de contribuir a millorar la qualitat de vida de la gent del territori, és la base de la nostra feina. Com més seguretat, més benestar». Això, sumat a una frase que no para de repetir-nos —«vinc de pagès»—, fan que la proximitat que transmet sigui un mantra a aplicar per als agents que estan sota les seves ordres.

El seu cap fred i les idees clares de ben segur que l'han ajudat durant uns mesos que han tingut literalment de tot. «Quan vaig arribar a l'estiu hi havia el context d'inseguretat a Barcelona a l'oci nocturn i no volíem que ens passés aquí. La tardor la preveiem un punt calenta i aquella setmana a Tarragona va ser complicada per nosaltres, i pràcticament després van començar les riuades. Al gener IQOXE i a la primavera entrem amb la pandèmia...».

A la regió de Tarragona hi ha hagut diversos contagis entre el cos. | ACN
 

Un 14% d'agents de Tarragona afectats pel coronavirus

Precisament, la Covid-19 l'ha obligat a gestionar una situació del tot inèdita, començant pels contagis dins el cos. «En el pic més alt d'afectació a la plantilla, vam arribar al 14-15% a Tarragona, però ens hem mantingut durant molt temps en un 10%, la qual cosa no ha significat un daltabaix i no va arribar a afectar el servei» explica Estela. Unes xifres que sí que destaquen són les del descens de l'activitat delinqüencial a la regió tarragonina: durant la primera part del confinament, els delictes es van reduir en un 77%, «pràcticament no hi havia delinqüència», però a mesura que ens desconfinàvem, també ho feien els criminals, fins a arribar a les xifres de normalitat que ja s'han gairebé recuperat.

Les seqüeles delinqüencials del confinament

Una de les seqüeles, però, que ha deixat el confinament pel que fa a problemàtiques es troba en l'ocupació de segones residències. «Vam detectar que hi havia hagut un increment a Cambrils i Salou, encara petit però ja significatiu. Moltes persones sense recursos troben una via ràpida ocupant una segona residència». La Costa Daurada va quedar gairebé desèrtica, acostumada a estar plena de turistes, sobretot en Setmana Santa, que feien d'inquilins de milers de pisos. Aquest gran buit ha estat aprofitat en molts punts del territori, també al Baix Penedès, pels ocupes.

És una problemàtica que s'està intentant reconduir, però per a Estela el nucli del problema no són les ocupacions en si, «sinó la conducta de les persones que ocupen». Si el «modus vivendi és el de la petita delinqüència i hi ha un trencament de les normes de convivència», com està passant en un dels punts calents de Reus a la plaça de la Sardana, és quan comencen els problemes. La solució, ni és fàcil ni és ràpida. «Mossos hem d'assegurar-nos que els propietaris dels pisos ocupats denunciïn perquè s'obri el procediment judicial i se'ls pugui fer fora. Ara bé, si un cop fora ningú s'assegura de posar algun sistema perquè no tornin a entrar, a la tarda ja hi torna a haver gent».

El cultiu de marihuana a gran escala és un dels problemes que s'intenten frenar a la regió. | Àngel Ullate
 

La professionalització del cultiu de marihuana

Però Estela té una fixació, un objectiu clar que s'està executant amb contundència des que ha arribat a Tarragona. Només en l'últim trimestre, al Tarragonès s'han fet més d'una desena d'intervencions en domicilis i segones residències pel que fa al cultiu de marihuana 'indoor', una modalitat que no para de créixer i, el que més espanta, professionalitzar-se.

«Correm el risc de convertir-nos en l'hort de marihuana d'Europa —Catalunya i la costa del Mediterrani—. Com no anem amb compte ens hi convertirem, si és que no ho hem fet ja...». De fet, just en el moment en què estem parlant amb Estela, un equip seu està duent a terme una operació d'aquest tipus en diversos punts que s'acaba saldant amb 7 detinguts i més de 2.000 plantes decomissades. Serveix d'exemple perfecte pel que ens explica. «El cultiu de marihuana està comportant l'assentament de grups criminals i tot el que se'n deriva: tràfic d'armes, prostitució, grans quantitats de diners que deriven en possibilitat de corrupció,...» apunta Estela.

Els Mossos han detingut 4 persones | Mossos d'Esquadra
 

El negoci és llaminer. En aquests moments ja hi ha persones que fan d''inversors' llogant naus o xalets per fer el muntatge 'indoor'. «Els delinqüents que fins ara es dedicaven al tràfic de cocaïna o robatoris de cotxes d'alta gamma s'han adonat que no hi ha res més rendible que cultivar marihuana». Les xifres parlen per si soles: amb només unes 15-17 plantes es fa un quilo, i el preu a casa nostra és d'uns 1.500 euros, el més barat d'Europa. Si tenim en compte que en moltes de les darreres operacions s'han confiscat més de 1.000 plantes i es fan entre 3 i 4 plantacions durant l'any, només cal fer els càlculs.

La contundència dels Mossos per aturar el tràfic de marihuana també té xifres: durant el 2019, a les regions de Tarragona i Terres de l'Ebre, es van decomissar 221.291 plantes de marihuana. Aquest 2020, el cos segueix en la línia amb operacions policials regulars, un pols contra el crim però, que hauria d'anar acompanyat per la llei: «Si la legislació considerés la marihuana droga dura, les penes serien més elevades».

Estela, als passadissos de la comissaria de Campclar a Tarragona. | Àngel Ullate
 

El cos es reforça per la campanya d'estiu

La singularitat de Tarragona recau en la seva estacionalitat, és per això que cada estiu els Mossos d'Esquadra es preparen per poder afrontar un increment brutal de la població: «El secret de la regió en l'àmbit de gestió policial és que no estiguem dimensionats igual durant tot l'any». Lògic i, a priori, senzill. Enguany, el coronavirus farà que res sigui el mateix però Estela assegura que «vindrà gent però serà un perfil molt diferent, que segurament ens ocasioni menys problemes». En tot cas, els reforços ja estan previstos i sortiran de policies que voluntàriament demanen treballar a la Costa Daurada durant aquests mesos i també de funcionaris de les darreres promocions de l'escola de policies. Aquestes mans 'extra' es situaran en punts clau del període estival, com són passejos marítims i localitats de la Costa Daurada.

Ara mateix, la demarcació compta amb uns 1.300 Mossos, una xifra que pel comissari «està ben dimensionada», però que —estiu a banda— ha despertat crítiques per part d'alguns municipis del territori que han acabat contractant seguretat privada per garantir més control. Per Estela, aquesta pràctica «suma, tot i que voldríem que no fes falta», i recorda que aquest tipus de vigilants només poden controlar dependències municipals. Torredembarra és un dels municipis que es va plantejar reforçar-se d'aquesta manera mentre espera, des de fa molts anys, la construcció de la promesa nova comissaria de la qual no hi ha novetats: «M'agradaria moltíssim que fos imminent perquè seria molt bo poder cobrir la zona del Baix Gaià amb més presència policial, per això espero que es faci com més aviat millor».

Proximitat i primers mesos del gran projecte al 112

Mentrestant, la formula per intentar trobar una solució per a Estela és la proximitat. «En municipis petits i en l'àmbit rural, hem de ser capaços de baixar del cotxe i parlar amb la gent del territori. Això són deures que tenim al cos de Mossos i el que ens farà més grans no és tenir més efectius al carrer, sinó aconseguir que la gent sigui els nostres ulls». 

De moment, la gran majoria d'ulls són els policials i des del febrer d'enguany es concentren gairebé tots a l'edifici del 112 de Reus amb l'ambiciós projecte de la gestió centralitzada. Han passat ja uns mesos de rodatge i des dels sindicats no han tardat a posar el crit al cel per demanar més mans, una queixa que Estela creu que «és veritat que tenim algun problema des del punt de vista de càrrega de treball i ho estem reestructurant. Ara estem en una època de transició i com en tot projecte, calen reajustaments». Si deixem aquest problema banda, el veredicte és clar: ha suposat un gran avenç.

L'explosió d'IQOXE va posar a prova la coordinació dels cossos. | Àngel Ullate

Un any de foc i proves a Tarragona

Si hi ha hagut un moment que ha marcat un abans i un després a casa nostra aquest 2020 és —amb el permís de la Covid-19— l'explosió d'IQOXE. Aquesta tragèdia va posar a prova la capacitat de tots els actors dels cossos d'emergències de la regió i els Mossos en van formar part protagonista durant i després. «Va ser una experiència molt dura que espero que no es torni a repetir» recorda seriós Estela. No desaprofita l'ocasió, però, per mostrar-se orgullós de la feina feta la qual qualifica de «resposta ràpida i potent de tots des del minut 1».

Els deures pendents que va deixar IQOXE són, per al comissari, «treballar perquè això no torni a succeir». Ho dic des de la seva visió «de persona que ve de fora» explica, i creu que «hem de dedicar esforços a Tarragona per assegurar-nos que no passi mai més, perquè les conseqüències podrien haver estat molt més catastròfiques». També precisa que s'han de polir alguns 'detalls' com per exemple «saber més ràpidament quin és el nivell de perillositat d'allò que està sortint, si és tòxic, si ens podem apropar..., hem de tenir molta informació i el més ràpid possible».

Precisament aquesta ambició és la que persegueix també el nou PLASEQTA, el qual Estela prefereix no valorar «perquè no em pertoca a mi» però sí que creu que la coordinació entre cossos va ser excel·lent i que és millor «poder gestionar-ho des d'aquí perquè som els que coneixem més que ningú el territori». Des de Mossos es troben ara abocats en la investigació dels fets en una causa que ara mateix es troba sota secret de sumari, però encara els queda força camí perquè segons detalla, encara no s'ha pogut accedir a la 'zona zero'. 

Pendents encara d'investigació

Un 2020 d'acció inèdita en especial a la regió de Tarragona, i que ja venia precedit per un episodi dur entre ciutadania i Mossos durant l'octubre del 2019, per les manifestacions i aldarulls per la sentència. Sobre aquest moment, Estela recorda que va ser una setmana «complicada» i assegura que van posar la «màxima sensibilitat possible a l'hora de dur a terme les nostres actuacions per impedir més aldarulls».

No se'n van sortir, del tot almenys. Un vídeo d'una furgoneta dels ARRO cridant per megafonia «Som gent de pau» i un atropellament a un menor van ser dues imatges que els van costar les corresponents investigacions internes. En el cas del jove, es va arxivar després de visionar diversos vídeos i sobre aquells fets Estela explica «em va costar dormir», per això ràpidament va contactar amb la família i va visitar el jove a l'hospital. «Ens ho hauríem volgut estalviar mil vegades, però quan estàs en aquest context malauradament pot passar algun accident d'aquests». D'altra banda, els fets de la furgoneta continuen a hores d'ara pendents d'esclarir-se i afers interns segueix tenint la pilota sobre la taula.

"Última hora: Només 1 nou cas de coronavirus a TGN" "Atenció: Els 'escape room' de TGN, a la corda fluixa per la crisi de la Covid-19"