Imatge de la Clínica Universitària Pere Mata.

Un estudi del Pere Mata relaciona genèticament l'esquizofrènia, el trastorn bipolar i la longevitat

La descoberta d'algunes variants genètiques compartides permet entendre millor la mortalitat associada a les malalties

Un estudi  del grup de recerca de l’Hospital Universitari Institut Pere Mata  ha aportat evidències que l'esquizofrènia, el  trastorn bipolar i la longevitat  comparteixen arquitectura genètica, per culpa de l'àmplia superposició entre les dues malalties mentals i la llargada de la vida.

Publicat a la revista especialitzada 'Human Genetics', el treball liderat per l'investigador Gerard Muntané s'emmarca en la línia de recerca  de genètica i evolució de les malalties mentals  que realitzen investigadors tant de l'Institut Pere Mata com de l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV). A més, hi participen professors de la Universitat Rovira i Virgili, de la Pompeu Fabra i membres del Centro de Investigación Biomédica en Red de Salud Mental.

Les descobertes permeten entendre la mortalitat associada a les malalties

L’estudi, a més, identifica noves variants  genètiques compartides  entre la longevitat i les malalties esmentades. Aquestes variants, en la seva majoria, incrementen  el risc de patir la malaltia a la vegada que disminueixen  l’esperança de vida i proporcionen evidències d'una càrrega genètica en la mortalitat prematura, especialment en les persones amb esquizofrènia. Aquest fet pot tenir implicacions  profundes per a la comprensió i el tractament de la diferència de mortalitat  associada a aquest trastorn psiquiàtric.

Curiosament, però, l’estudi ha trobat que al voltant d'una tercera part  dels senyals genètics compartits amb la longevitat protegeixen  de la malaltia, a la vegada que escurcen  la vida. Aquesta última troballa és una evidència més de la teoria de l’antagonisme pleiotròpic, segons la qual la selecció natural  selecciona positivament les variants genètiques que tenen efectes beneficiosos en etapes primerenques de la vida tot i els seus efectes negatius en etapes més avançades de la vida. O el que seria el mateix, s’acaba seleccionant a favor una vida més curta  però sense malaltia mental.

L'estudi recorda que cal tenir en compte que els trastorns psiquiàtrics  com l'esquizofrènia i el trastorn bipolar representen una paradoxa evolutiva. I és que que presenten forts efectes negatius sobre la condició física, com la disminució de la fecunditat i la mortalitat precoç, però continuen amb una prevalença mundial d'aproximadament l'u per cent.