Una sagnia anunciada: les ferides de la restauració i el petit comerç de Tarragona venien de lluny

Un estudi de la URV subratlla que ja eren els subsectors més endeutats l'any 2018 | La Covid-19 ha despullat les costures
Les terrasses esperen clients a Cambrils. Imatge d'arxiu de l'abril de 2020 | Laia Solanellas

«La crisi sanitària s'ha convertit ràpidament en una crisi econòmica». Així de directe comença l'estudi que aquesta setmana ha fet públic la Càtedra d'Innovació Empresarial de la URV per analitzar la salut financera pre-Covid i post-Covid del teixit empresarial de Tarragona, una recerca de fons que posa l'accent en les bases per al funcionament d'una economia que s'ha estavellat contra el mur d'una pandèmia que va fer ballar tots els engranatges en qüestió d'hores.

La directora de la Càtedra i responsable de la recerca, Mertxe Teruel, s'ha fet ressò de «la situació complexa» que se li ha presentat als nassos a milers d'empreses del territori, i situa el futur del teixit de Tarragona en mans de «la capacitat de reactivació i la de resistència» del múscul empresarial. A parer seu, només així es podrà apostar per «la viabilitat de les empreses» i aturar l'aixeta de «pèrdues de llocs de treball», la darrera finalitat del procés.

Les dades del 2018 ja advertien que el sector serveis de Tarragona podia patir problemes de solvència

L'article de Teruel vol aprofundir en una avaluació prèvia de les cartes amb què cada sector s'ha assegut a la partida. Amb informació del Registre Mercantil a data del 31 de gener de 2018, es constata que la restauració i el petit comerç de Tarragona, dos dels subsectors on més s'ha acarnissat la crisi econòmica actual, són els dos que acumulen un deute més alt i una liquiditat econòmica més baixa. És a dir, que partien d'una situació «molt més desfavorable» que venia de lluny.

Les empreses patiran les conseqüències de la pandèmia del coronavirus | Laia Solanellas
 

L'experta arriba a la conclusió que aquesta correlació suposa un risc immediat de «dificultar el pagament del deute comercial amb proveïdors en el cas que les vendes no anessin al ritme esperat», fet que la pandèmia va precipitar i que ha accelerat el tancament d'una xifra important d'establiments encara per quantificar. Altres sectors econòmics com el primari, l'energètic o el de la construcció també avisaven de ferides obertes i d'una balança desequilibrada a Tarragona des de, com a mínim, quinze mesos abans de l'arribada del virus.

Mertxe Teruel (URV): «Ara mateix, no és adequat resoldre les ineficiències sistèmiques que arrosseguem»

La comparativa de la situació de Tarragona amb la de la resta de Catalunya i Espanya segueix un patró general: tendències similars, particularitats destacables. Si bé l'anàlisi econòmica és extremadament heterogènia i cada sector funciona per lliure, és especialment destacable el cas del sector energètic. Es caracteritza per ser molt solvent a Espanya, molt solvent a Catalunya i molt poc solvent a Tarragona, amb un endeutament acumulat molt superior i una liquiditat molt inferior que a la resta de territoris.

La URV, universitat pública i de referència del Sud de Catalunya | Cedida
 

El diagnòstic actual de l'experta, però, és prudent. Mertxe Teruel exposa que sempre «s'ha de facilitar la reassignació de recursos productius cap a les empreses més productives», però trepitja el fre i reforça que «no és el moment més idoni per fer-ho». Apunta que «no hem d'oblidar el conjunt de les empreses de perfil baix de productivitat» i el seu paper «important» en el sosteniment de bona part del mercat laboral, de manera que privar-les d'aquests recursos podria suposar deixar desemparat un alt percentatge del pastís i, per tant, una gran borsa de llocs de treball que marxarien per l'aigüera. «Ara mateix no és adequat resoldre les ineficiències sistèmiques que el nostre teixit productiu arrossega», reflexiona.

Segons el criteri de la catedràtica en Innovació Empresarial, ara «s'ha de prioritzar salvar l'estructura productiva al màxim» per amortir un atur en ascens i un impacte social a màxims. L'experta de la Rovira i Virgili proposa eines de rescat econòmic que mirin a aquelles empreses menys solvents o ajuts retornables en funció dels beneficis empresarials per tal de tornar a fer girar la roda sense haver de resignar-se a una escabetxina històrica. La síntesi és tossuda: la mala salut financera d'alguns sectors econòmics de Tarragona venia de llarg, els avisos sobre la manca de solvència també i les ferides que el coronavirus ha exposat només són la punta de l'iceberg.

"Els més brillants: la nota que han tret 4 estudiants tarragonins a la Selectivitat" "Urgent: Últimes dades sobre el coronavirus a les regions de Tarragona i l'Ebre"