Xemeneies de Gaudí: pura bellesa o efectivitat extractora? Un estudi de la URV en té la resposta

A través de models a escala i del túnel de vent de la universitat tarragonina, s'han posat a prova les vint fumeres de l'emblemàtic Palau Güell
Les fumeres del Palau Güell: més ornamentals que efectives? | Wikipedia

 

 

Albert Samper i Blas Herrera, investigadors de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura, i Jordi Pallarès i Jordi Iglesias, del grup de recerca d’Experimentació, Computació i Modelització en Mecànica de Fluids i Turbulència de la Universitat Rovira i Virgili (URV) han posat per primera vegada l’ull i la lupa sobre les belles xemeneies del gaudinià Palau Güell de Barcelona. Només ornament, ostentació o també efectiva extracció dels fums?

 

L’arquitecte Antoni Gaudí, és ben sabut, es va endur amb ell secrets sense revelar, idees no escrites enlloc i un segell artístic que encara embadaleix el món. Precisament, des de la universitat tarragonina s’ha volgut indagar, a fons, sobre l’emblemàtic palau barceloní, el primer important encàrrec que va rebre el mestre —declarat d’interès nacional i patrimoni mundial per la UNESCO— i els seus particulars conductes, que miren el cel.

 

 

Ornament versus extraccció 

Quines idees tenia Gaudí? Va tenir en compte l’efecte de la funció principal de les xemeneies? Mitjançant tècniques d’anàlisi geomètrica i fluidomecànica de l’obra del Palau Güell —vint xemeneies convertides en escultures, amb bases troncs i coronaments de formes insòlites— el quartet d’investigadors ha pogut fer diverses i pioneres mesures al túnel de vent de la URV per tal de determinar, de manera concreta, en quins dissenys Antoni Gaudí va combinar a la perfecció la funció ornamental amb l’evacuació de fums i en quins, en canvi, no tant.

 

La recerca ‘in situ’, als conductes reals del palau, era impossible, per no posar en risc l’estructura de l’edifici, i la impressió 3D ha estat, finalment, la solució. Escanejant totes les fumeres amb tècniques de fotogrametria, Samper, Herrera, Pallarès i Iglesias han imprès reduïts models de les xemeneies, que s’han situat al túnel de vent per analitzar-ne els paràmetres aerodinàmics a diferents velocitats de vent i tiratge.

 

Els quatre investigadors que han dut a terme la recerca, amb les reproduccions a escala 1/5 que han posat a prova al túnel del vent | URV

 

Els resultats, a la prestigiosa 'Heritage Science'

Els resultats, precisament, han estat publicats a la revista científica ‘Heritage Science’, la gran referència en conservació de patrimoni, en unes conclusions que s’han mostrat diverses. Vint fumeres i tres grups, classificats de més a menys capacitat extractora, en un rendiment que depèn sobretot «del nombre de suports de l’ornament cònic que remata la xemeneia», explica l’estudi, i que és independent «de la forma, del nombre i de la geometria de les obertures del coronament».

 

Així, set de les vint xemeneies tenen quatre suports i presenten un bon rendiment «només si el vent incideix directament en l’espai que hi ha entre dos suports consecutius», apunten les conclusions però, en cas que el vent passi de forma paral·lela a un dels suports, «es produeix un mal tiratge». Les dotze estructures amb sis suports i una amb vuit suports mostren «un bon rendiment independentment de l’orientació del vent» i, d’aquestes, les sis de coronament de forma cilíndrica cònica i la de vuit suports tenen millor rendiment, independentment de la direcció del vent.

 

L’estudi, pioner, interessant i del tot curiós, posa ara sobre la taula quins són els dissenys més eficients creats per Antoni Gaudí, més enllà de la innegable bellesa de la seva obra, alhora que podria ser útil per elaborar nous coronaments d’ús de fumeres de tipus ornamental o, també, de xemeneies en general. Una mica més de llum sobre la gran obra, sempre enigmàtica, interrogant, del geni de Reus... o de Riudoms? Això, certament, ja és un altre debat.

 

Més notícies de la categoria Àrea Metropolitana