L'informe encarregat per IQOXE assegura que l'explosió química del gener «era impossible de predir»

L'IQS descarta l'ombra presumptes negligències | La investigació paral·lela dels Mossos segueix sota secret de sumari
L'explosió d'IQOXE és el fenomen més greu dels darrers 30 anys a les comarques de Tarragona | Àngel Ullate

«Una reacció química sobtada, inesperada i imprevisible, fruit d'un seguit de circumstàncies impossibles de detectar». Aquesta seria la principal causa per explicar la tragèdia del passat 14 de gener a IQOXE —on van morir tres persones i altres set en van resultar ferides després d'una violenta explosió al Polígon químic Sud de Tarragona— segons un informe realitzat pel prestigiós Institut Químic de Sarrià (IQS) i encarregat per la pròpia IQOXE, amb el propòsit de respondre els grans interrogants de l'accident més greu dels darrers 30 anys al territori.

Les conclusions de l'informe s'han fet públiques el matí aquest dimarts, sis mesos després de l'explosió, i apunten en la direcció que «no podem establir cap causa única de l'accident» sinó d'una «coincidència de fets que, d'haver-se produït de forma aïllada, cap d'ells hagués pogut produir una situació de risc per al reactor com la que es va produir», segons ha explicat el catedràtic de l'IQS i portaveu de l'institut Julià Sempere. En paral·lel a les conclusions de l'IQS, els Mossos d'Esquadra també estan realitzant la investigació judicial pertinent, si bé aquesta segona investigació encara es troba sota secret de sumari.

L'IQS apunta a «una reacció química sobtada» com a principal causa de l'explosió a IQOXE

L'informe presentat a Tarragona, l'accés directe al qual s'ha denegat als periodistes presents a l'acte, desmuntaria les presumptes responsabilitats penals de l'empresa química accidentada i relacionaria l'explosió de forma directa amb «la descomposició explosiva del producte que s'estava fabricant: una possibilitat que fins ara tothom desconeixia que pugués passar i que, per tant, comportava una perillositat impossible de predir», asseguren els experts que han elaborat l'anàlisi.

«Cap anàlisi de seguretat hagués pogut predir un escenari com aquest perquè era senzillament imprevisible», han insistit els doctors Sempere i Eduard Serra, els portaveus de l'IQS, qui en tot moment han parlat acompanyats de l'advocat Javier Fontcuberta, qui ha exercit el paper de portaveu de la química IQOXE. «Cap dels estudis previs de la planta plantejaven que es pogués produir un escenari així: no es podia preveure mai ni enlloc», han insistit. Els portaveus han fet servir aquest argument per allunyar la hipòtesi de possibles «errades en els nivells de seguretat» en l'empresa que a l'hivern va explotar en qüestió de segons.

La destrucció dels registres informàtics fa impossible garantir les causes exactes de l'accident

Per explicar les claus, però, cal un matís previ. El reactor que va explotar tenia la funció de fabricar MPEG 500, un producte químic de múltiples aplicacions (cosmètica o medicaments, entre moltes altres possibilitats) a través de l'òxid d'etilè, la matèria primera què es processava. En aquesta operació —del tot habitual—, el reactor ple podria arribar a pesar entre 40 i 50 tones, segons els químics de l'IQS. Tot apunta que no es trobava ple en el moment de l'explosió.

L'explosió a IQOXE va deixar tres víctimes mortals i set persones ferides | ACN

Les conclusions de l'IQS es basen en una reconstrucció acurada dels fets, però la destrucció immediata de tots els registres informàtics de la sala de control i del reactor fan impossible poder recuperar aquesta informació. «Hi haurà coses que no les arribarem a saber mai, segur», ha insistit el doctor Sempere degut a aquesta anomalia, «però jo estic molt convençut que les causes del sinistre són aquestes».

'MPEG 500': «Ningú sabia que aquest producte era altament explosiu»

A mitja tarda del 14 de gener, el reactor 31-31 hauria començat a oscil·lar, una situació habitual «i que mai havia comportat problemes» mentre estava en funcionament amb una temperatura alta i una pressió baixa. Vora les sis de la tarda, la tendència es comença a invertir quan el producte més perillós, l'òxid d'etilè, es comença a acumular al reactor i provoca que la temperatura baixés. Quan això passa, de forma automàtica, s'activen mecanismes de seguretat per compensar aquesta baixada i escalfar des de fora la temperatura del reactor.

Aquest procés necessita d'un cert equilibri per refrigerar la temperatura i evitar que es dispari, cosa que tot apunta que no hauria passat. Es va mantenir el reactor a una temperatura alta en la fase final de la producció del MPEG que estava a punt d'enllestir-se. «No sabíem, però, que aquest MPEG és capaç de descompondre's i d'explotar a temperatures superiors als 300 graus Celsius», asseguren els químics de l'IQS. «Ho vam descobrir al laboratori, quan intentàvem entendre què havia pogut passar», han detallat. I, quan aquest producte passa a la fase de descomposició explosiva, «la pressió es dispara, s'allibera una gran quantitat de gasos i en pocs segons es produeix una reacció del tot incontrolable». Explota amb violència.

L'IQS considera que l'explosió a la Canonja no respon a una causa única

L'informe confirma que les restes del reactor d'IQOXE, la més gran de les quals va segar la vida d'una persona a més de dos quilòmetres de distància, «mostren senyals evidents d'altíssima temperatura» compatible amb aquesta descomposició explosiva del MPEG que fins ara no se sabia que podia passar. «Inicialment, pensàvem que hauria explotat l'òxid d'etilè, però per que això passi calen 500 graus», matisen. Un extrem que no s'hauria arribat a produir.

«Hem pogut confirmar, però, que aquest MPEG explota molt ràpid a una temperatura més baixa, de 300 graus, i allibera una quantitat de gasos extraordinària» quan ho fa. Els químics apunten que, sense l'encavalcat de petites circumstàncies, el producte no podria haver explotat en cap cas. I, sense l'explosió d'aquest producte, no es podria haver produït un accident com el que es va produir al gener. «La tecnologia amb què funcionava aquest reactor és la més nova, la més eficient i, fins ara, creiem que també la més segura», es lamenten des de l'IQS.

L'informe també esborraria la hipòtesi d'una possible errada humana

IQOXE ha volgut insistir en diverses ocasions que «la planta era nova, la tecnologia era de primer nivell, totes les autoritzacions estaven en regla i no es podia haver evitat» la tragèdia. També han descartat de ple la hipòtesi d'una errada humana dels operaris de la planta, uns professionals «amb molta experiència» al sector que, en cas d'haver notat irregularitats perceptibles poc abans de l'explosió, «de ben segur que les haurien atès» abans que la desgràcia esdevingués inevitable. La teoria que desprèn l'informe és que va ser inevitable per immediat. Res hauria esdevingut detectable fins que va ser massa tard.

CCOO i UGT han exigit més seguretat a la indústria davant l'entrada d'IQOXE | Àngel Ullate

L'empresa, però, no ha volgut respondre preguntes sobre una presumpta mala praxi per part de l'empresa, tot i que el Departament de Treball va fer públic al gener l'existència de sancions recents a l'empresa per incomplir la normativa de seguretat i la de condicions laborals. Fontcuberta s'ha escudat en el secret de sumari judicial per evitar referir-se, així com per aclarir quins testimonis s'han tingut en compte i quins no per tal de sustentar les afirmacions principals de l'informe encarregat per l'empresa.

IQOXE no tornarà a fabricar el mateix producte després de descobrir que era explosiu

El doctor Sempere, però, ha aclarit que «la producció de MPEG és absolutament habitual arreu del món», si bé a Tarragona únicament anava a càrrec d'IQOXE. «Després d'aquest descobriment, volem alertar al sector de la indústria química i als fabricants de reactors com aquests per tal d'adoptar les mesures preventives i de seguretat necessàries» de cara al futur, han valorat des de l'IQS, conscients que «els canvis no podran ser immediats». L'advocat d'IQOXE, però, ha confirmat que ni l'empresa reconstruirà la planta afectada, ni tornarà a fabricar aquest producte en el futur.

La síntesi, doncs, és que l'explosió és resultat de la descomposició d'un producte químic que fins ara no se sabia que era altament explosiu i que IQOXE s'espolsa tota ombra de possibles i presumptes negligències en assegurar que, «inesperada i imprevisible», no podia haver fet res per evitar l'accident. Aquesta és la teoria a la qual s'aferra IQOXE abans d'iniciar el seu recorregut judicial, si bé la investigació independent dels Mossos d'Esquadra encara esdevé en silenci, i serà aquesta qui realment marqui els ritmes dels pròxims mesos. El requeriment de secret de sumari, de moment, s'ha prorrogat fins al pròxim 10 d'agost.

L'empresa només ha indemnitzat els afectats «que hagin demostrat una relació de causa-efecte clara»

Un altre interrogant que sobrevolava la sala era esclarir què passaria amb les indemnitzacions i compensacions a les persones afectades, una pàgina que l'advocat d'IQOXE ha definit com a «prioritària». Fontcuberta ha assegurat que, malgrat la manca encara d'una resolució judicial, «l'empresa ha anticipat aquestes compensacions econòmiques a persones afectades» a les persones que han acreditat danys causats indubtablement per l'explosió.

En anunciar aquest detall, però, Fontcuberta no ha inclòs a les famílies afectades, veïns de la zona, que encara no han rebut cap compensació i que l'empresa ha considerat que «no procedeix» indemnitzar «si no es demostra una relació de causa-efecte clara» que vinculi les reclamacions amb l'explosió.

"Preocupants dades sobre violència masclista a les comarques de TGN" "La milionària inversió en 118 municipis del Camp de Tarragona"