L'accident químic s'ha produït a primera hora dle matí al Polígon Nord de Tarragona

L'informe sobre la qualitat de l'aire de TGN conclou que «no hi ha cap component tòxic per sobre dels límits»

El barri de Torreforta és on es concentren més partícules contaminants de tota l'àrea metropolitana

«No hi ha cap component orgànic volàtil (COV) que es respiri a l'aire de Tarragona i voltants en una concentració superior als límits legals o recomanats amb les dades del 2019 a la mà». És la principal conclusió que anuncia un nou estudi sobre la qualitat de l'aire a l'àrea metropolitana de Tarragona, que s'ha realitzat durant tot el 2019 en diversos punts del territori —amb especial èmfasi en les proximitats dels polígons petroquímics— i que ha sortit a la llum aquest dimecres al matí.

L'Institut Cerdà de Barcelona presenta aquest dimecres, 20 de maig, el segon Informe-Observatori sobre la Qualitat de l'Aire del Camp de Tarragona que li encarrega la multinacional Repsol, després d'haver realitzat un estudi similar l'any anterior i del qual es van extreure lectures molt similars a la d'aquest 2019 que acaben d'analitzar. La recerca inclou més mostrejos i més prolongats en el temps que l'estudi pioner de l'any 2018.

L'aire que acumula més compostos contaminants del territori és el de Torreforta

«L'anàlisi de totes les mostres ha detectat la presència prop de 50 components diferents a l'aire de Tarragona, del total de 62 que ens hem disposat a analitzar detingudament», ha exposat el coordinador de l'estudi, Lluís Inglada. Amb els gràfics a la mà, apareix una dada clara: el barri tarragoní de Torreforta és el punt de la demarcació que acumula, amb diferència, una concentració de compostos a l'aire més elevada.

a27
El Polígon Nord, vist des de l'autovia A-27 | Angel Ullate
 

«D'entre aquests compostos, ens hem fixat en especial en les concentracions de benzè i butadiè», les dues emissions tòxiques que centren la majoria de les mirades crítiques i que s'associen a les produccions industrials de diverses plantes químiques. En els dos casos, les dades que ofereix l'estudi es troben per sota del límit normatiu —en el cas del benzè— i del límit recomanat —en el cas del butadiè, on no existeix regulació— pels experts. Aquestes dades reflecteixen la mitjana de les concentracions que es poden trobar a l'aire de forma habitual.

Les mitjanes periòdiques no resolen la incògnita dels pics puntuals d'emissió

«De cara a l'estudi de l'any vinent, tenim el repte de monitorar també els pics concrets d'emissió» que complementin les dades periòdiques, ha anunciat Inglada. Les concentracions més altes de benzè durant el 2019 es troben a Constantí i als barris tarragonins de Ponent, mentre que els volums més alts de butadiè corresponen al cinturó del Polígon Nord (el Morell, Constantí, la Pobla de Mafumet), a la Canonja i a la zona de l'antiga Laboral.

«Cal matisar, però, que en cap dels punts de mostreig que hem repartit per les comarques de Tarragona es registra una concentració d'emissions contaminants a l'aire comparable a la de la ciutat de Barcelona», explica Inglada. Els controls d'enguany han mesurat 26 punts diferents en fins a 11 municipis tarragonins i durant els 12 mesos de l'any (en l'àrea del Polígon Nord) i entre 8 i 10 mesos en el Polígon Sud.

L'estudi, en xifres: 11 municipis, 26 punts de control i més de 50 substàncies detectades

«Recollim mostres de l'aire urbà en períodes de 14 dies consecutius per tal d'esbrinar com és l'aire que respirem de forma habitual, el que no mesurem són els focus d'emissió de les empreses que, per normativa, ja estan obligats a seguir internament aquests controls», han detallat des de l'Institut Cerdà. Les conclusions d'aquest segon observatori es troben ja a disposició dels tècnics i experts de la Taula per la Qualitat de l'Aire del Camp de Tarragona, un òrgan que no es reuneix des del passat mes d'octubre.

Polígon Nard Repsol
El Polígon Nord de Repsol, un dels grans focus de la química de Tarragona | Repsol
 

Inglada ha insistit que «aquest estudi vol contribuir a respondre la inquietud» sobre la qualitat mediambiental real de l'aire tarragoní, «i la voluntat és que sigui una eina estable, any rere any, que es mantingui al llarg del temps». Estudi encapçalat i encarregat per Repsol, fa poques setmanes va transcendir l'adhesió formal de l'AEQT a l'observatori de cara a la pròxima edició, de manera que el suport del sector petroquímic de Tarragona a aquest estudi és ja un fet explícit.

L'estudi capta l'aire que respiren les comarques de Tarragona i vol repetir-se cada any

En paral·lel a les conclusions de l'estudi, el responsable de Relacions Externes de Repsol, Pep Bertran, ha detallat tímidament que «en les darreres setmanes hem notat una millora general de les dades de qualitat de l'aire» com a conseqüència directa de l'aturada del coronavirus, «si bé cal recordar que aquest descens s'ha produït amb gran part de la indústria química en funcionament».

Les dades concretes, però, encara resten pendents de contrastar amb la resta de controls que l'Institut Cerdà realitzarà durant l'any 2020. El centre de recerca també s'ha compromès a «seguir fent pedagogia», a «impulsar debats amb experts» i a «mantenir-nos oberts a incorporar nous components a estudiar» de cara a pròximes actualitzacions de l'estudi.


Comentaris
Josep
Pobra L. Estrada
Francis Lari
Estudio patrocinado por REPSOL
Josep
Esto es como el servicio de reclamaciones de una empresa, quién recibe las quejas, ¿se pondrá en contra de quién le paga la nómina?. Esto debería ser una empresa imparcial, de hecho la tenemos, el SINDIC DE GREUGES, y ya sabemos al final de parte de quién está, son las grandes empresas quién mantienen estas sillas, para su conveniencia, igual que los sindicatos, ¿quién es el burro que cree que el sindicato está para proteger al trabajador?. Estamos en España y España está al norte de Marruecos.