L'informe de conjuntura econòmica de la URV preveu una situació «conflictiva» i incerta a mitjà termini

L'estudi apunta que si no hi ha un control sobre la Covid-19 aviat la crisi es pot allargar fins el 2024

L'informe sobre conjuntura econòmica del segon trimestre del 2020 a la demarcació de Tarragona elaborat per la Càtedra per al Foment de la Innovació Empresarial de la Universitat Rovira i Virgili (URV) preveu un escenari incert i una situació «conflictiva» de l'economia tarragonina a mitjà termini. Segons els autors de l'estudi, si no hi ha un control del coronavirus en els propers mesos i al 2021 s'allarga la tendència a la baixa del 2020, la recuperació econòmica pot endarrerir-se fins el 2024. L'increment més pronunciat de l'atur a les comarques tarragonines respecte la resta de Catalunya, causada per una estructura del mercat laboral menys consolidada, farà que la recuperació sigui més complicada.

L'informe l'ha presentat Joaquim Margalef, economista de la càtedra i autor de l'estudi, que ha afirmat que «la situació no és bona». «Mai s'havia vist una caiguda del PIB d'aquestes característiques en dos o tres mesos», ha assenyalat, en referència a la davallada d'un 15,6% intertrimestral a Catalunya. I ha alertat: «Si hi ha un rebrot fort el 2021, la caiguda s'allargarà fins el 2024».

Pel que fa a la capacitat productiva, «un concepte que no és el PIB, però s'hi assembla», el descens a la demarcació ha estat d'un 23,89% el segon trimestre. Per àrees, cau més el Camp de Tarragona (-24,31%) que les Terres de l'Ebre (-21,91%). Tot i això, per comarques, el Tarragonès ha aguantat millor per la gran indústria, que ha mantingut l'activitat. Però en altres àrees amb una indústria menys potent, com a l'Alt Camp (-28,82%) o la Conca de Barberà (-33,02%), el descens ha estat més marcat. També ha patit especialment el Baix Penedès (-34,30%), per reducció en els serveis. A l'Ebre, el Baix Ebre és la comarca més castigada (-22,38%), mentre que a la Terra Alta i a la Ribera d'Ebre l'activitat primària i les centrals elèctriques han permès parar millor el cop, amb una reducció d'un 14%.
 

Forta caiguda de l'ocupació

L'economista ha exposat que en el segon trimestre d'enguany, l'atur registrat a la demarcació ha crescut un 42,15% respecte el mateix període del 2019. En concret, al Camp de Tarragona ha estat un 44,96%, mentre que a les Terres de l'Ebre ha estat un 31,48%. En la seva opinió, la diferència s'explica per l'impacte que té el sector primari a les comarques ebrenques, que ha donat una certa estabilitat laboral, mentre que a la Costa Daurada el cop que s'ha endut el turisme ha fet que molta gent hagi entrat a l'atur.

La crisi al sector turístic també ha fet que moltes persones no hagin tingut dret a un ERTO, ja que en ser fixos discontinus no van ser contractats a l'inici de la temporada, fet que ha repercutit en una taxa d'atur superior. A Catalunya, el creixement de l'atur entre març i juny va ser del 35,76%.

Davallada de la contractació

La crisi econòmica derivada de la covid-19 també ha repercutit en la contractació laboral, que en el primer semestre ha caigut un 37,59% a la demarcació respecte el mateix període de l'any passat. Les comarques més afectades han estat el Tarragonès, el Baix Camp i la Conca de Barberà. Paral·lelament, prop de 55.000 persones s'han vist afectades per un ERTO. Amb tot, Margalef ha avisat que «al juny els ERO s'han disparat», ja que en moltes empreses els ERTO del mes de març han acabat desembocant en ERO uns mesos després.

En relació als preus, l'IPC va baixar un 1,2% al juny pel descens del preu del petroli. Tot i això, hi ha sectors amb increments, com l'alimentació, begudes alcohòliques, vestit, calçat, comunicacions, ensenyament o restauració. Amb tot, els dipòsits bancaris s'han incrementat: «Hi ha hagut més estalvi per una certa por, però no hi ha expectatives d'inversió», ha assenyalat Margalef. En canvi, el crèdit hipotecari ha caigut «d'una manera impactant». «Des del febrer quasi que no s'han fet hipoteques. I les que s'han fet tenen una participació creditícia inferior a la mitjana catalana», ha concretat l'economista.

Finalment, el comerç exterior tampoc s'ha escapat de la tendència general. Les exportacions i les importacions han caigut de l'ordre del 25% interanual. I també en aquesta variable, la demarcació ha patit més que la resta de Catalunya. Al maig les exportacions a la zona van caure un 24,93%, en relació interanual, mentre que les importacions van disminuir un 25,34%. Segons Margalef, el descens més rellevant a la zona ha estat en l'activitat exportadora dels productes industrials, tant energètics com químics.

"Última hora: Pugen contagis a TGN i l'Ebre i augmenta el risc de rebrot i els ingressos" "Molt mala notícia: L'Aeroport de Reus perd més rutes de Ryanair"