Investigadors de la URV descobreixen efectes neurotòxics en un dels plaguicides més utilitzats al món

Té efectes nocius relacionats amb la hiperactivitat, autisme i addiccions
El cloropirifós (CPF) és un dels plaguicides més utilitzats al món, i també un dels més qüestionats pels seus efectes nocius per a la salut | cedida

Investigadors de la URV han participat en un estudi que determina que un dels plaguicides més utilitzats al món, el cloropirifós (CPF), seria perjudicial per a la salut a dosis molt baixes. El plaguicida ja havia sigut qüestionat per tenir efectes nocius per a la salut, i tot i que en alguns països com Tailàndia està prohibit, a Europa i als Estats Units està permès per a usos agrícoles.

Ara, un estudi fet per investigadores del Centre de Recerca en Neurocomportament i Salut (NEUROLAB), del Centre de Recerca en Desenvolupament i Mesura de la Conducta (CRAMC) de la URV i també un grup investigador del Centre de Recerca en Salut (CEINSA), de la Universitat d’Almeria, conclou que l’exposició al CPF podria tenir efectes neurotòxics relacionats amb hiperactivitat, autisme i addiccions, a més de provocar efectes sobre l’aprenentatge i la memòria. Es tracta d’un treball pioner en l’anàlisi dels efectes conductuals i moleculars a curt, mitjà i llarg termini de l’exposició a aquest plaguicida.

La investigació ha consistit en administrar dosis baixes de CPF en cries de rates i ratolins acabats de néixer, ja que es troben en una etapa de la vida que presenta un estat de desenvolupament del sistema nerviós central semblant al dels humans en les últimes setmanes de gestació i primeres després de néixer.

Els investigadors van descobrir que l’exposició al compost produïa comportaments anòmals, que normalment s’observen en patologies psiquiàtriques i neurològiques. Van observar un augment de l’activitat motora en l’adolescència (associat al trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat), un augment de les respostes impulsives (associades a patologies tan diferents com l’autisme o les addiccions), o una disminució progressiva de la motricitat amb l’edat (associat a patologies neurodegeneratives com la malaltia de Parkinson). A més, a través d'estudis neuropsicofarmacològics van veure com l'exposició al compost modificava un dels principals sistemes de neurotransmissió del sistema nerviós central, la progressiva degradació del qual està relacionada amb l'Alzheimer. 

D’altra banda, els autors de l’estudi també van analitzar diferents marcadors moleculars, i van observar que aquesta exposició va afectar els nivells d’expressió de diferents gens en àrees concretes del cervell; va alterar la composició de la microbiota intestinal en diferents edats i va induir alteracions selectives en els nivells de diferents metabòlits en sang, essencials per al correcte funcionament de l’organisme i sent específic en femelles.

Maria Teresa Colomina, del grup de recerca NEUROLAB de la URV, ha explicat que al laboratori treballen amb un mode de ratolins transgènics que porten un gen humà, que presenta vulnerabilitat davant diferents malalties. «Hem comprovat que tant el genotip com el sexe afecten de forma diferent a la sensibilitat als components tòxics del plaguicida, i també hi té a veure el moment en què es produeix aquesta exposició, si és en l’etapa prenatal, en la postnatal o en l’edat adulta», ha explicat la investigadora.

En aquesta investigació ha participat un equip multidisciplinari que ha englobat tant a experts en conducta i neuropsicofarmacologia, com a especialistes en biologia molecular i ciències químiques. De la URV, a més de Maria Teresa Colomina, hi han format part, Maria Cabré, Laia Guàrdia, Judit Biosca i Jordi Blanco, que juntament amb l’equip de la Universitat d’Almeria lideren aquest projecte finançat pel Ministeri d’Economia i Competitivitat del Govern d’Espanya i pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional.