Imatge de Joan Guix, secretari de l'Agència de Salut Pública de Catalunya

Joan Guix, exsecretari de Salut Pública: «Hem pecat de prepotents, d'improvisació i de manca de lideratges»

L'exsecretari de Salut Pública exposa tones d'autocrítica i insta la classe política a «assumir les responsabilitats»

L'exsecretari de Salut Pública Joan Guix s'havia compromès a «donar la meva opinió personal de les lliçons apreses i el recorregut fet» des de l'esclat de la pandèmia de la Covid-19, i no mentia. Guix, en el marc de la lliçó inaugural del curs 2020/21 a la Facultat de Medicina de la Universitat Rovira i Virgili (URV), s'ha quedat a gust a l'hora d'obrir-se en canal amb la transparència que sempre es va exigir —i mai va arribar— a les múltiples compareixences públiques de Salut des del mes de març. «Ho hauríem pogut fer millor», ha etzibat Guix des del micròfon de la universitat on ha impartit classes durant dècades.

📲TENS TELEGRAM? Afegeix-te gratis al nou canal de Tarragona Digital: les millors fotos i vídeos, últimes hores i ara també pots comentar. CLICA AQUÍ i apunta't ara, t'esperem!

L'autèntica lliçó del doctor Guix ha estat la d'una autocrítica que fins ara no s'havia sentit per part de cap alt responsable o exresponsable de la gestió de la pandèmia, com a mínim dels seus inicis. «Nosaltres estàvem del tot convençuts que estàvem preparats», ha confessat sense dubtar. «I després es va demostrar que el nostre sistema sanitari patia una feblesa estructural que no el permetia ser el millor, com crèiem». Ras i curt. A l'exsecretari no li ha tremolat el pols a l'hora de desfer-se d'una motxilla de pedres que semblava dur a sobre des de la primavera. En abaixar el micro, semblava alleugerit.

De la 'grip forta' a la realitat tossuda: Guix carrega contra «les presses i la tertúlia»

Guix va ser responsable de Salut Pública durant cinc anys, fins que a principis de juny va fer un pas al costat per motius de salut. Es va haver d'empassar, doncs, de ple una primera onada de la pandèmia que va «canviar-ho tot en un cap de setmana», tal com recorda. «Em vaig haver de menjar amb patates allò de la 'grip forta' que ens deia l'OMS», reconeix, si bé posa en context que, amb la informació disponible en aquell moment, era el missatge comú i coherent que corresponia.

Hospital Sant Joan de Reus.
Dues persones caminant a l'Hospital Sant Joan de Reus. | Laia Solanellas

El parlament del doctor ha estat, sens dubte, el discurs dels 'nis'. I aquesta és la notícia. «No hi havia estoc de mascaretes, ni de respiradors, ni de recursos humans», ha recordat. «Ens va mancar lideratge, ens va sobrar tertúlia, ens va sobrar confusió», segueix. «Massa improvisació, massa presses per desescalar, una desfeta absoluta», ha seguit. «I una prepotència important quan el que crèiem que era el millor sistema sanitari va demostrar-se tan feble a nivell estructural», afegeix. No s'ha guardat una bala a la recambra.

L'exsecretari de Salut Pública inaugura el curs de la URV amb una lliçó basada en l'autocrítica

El doctor Joan Guix ha estat igual de dur a l'hora d'assenyalar que alguns dels ímputs del desgavell de la primavera semblen estar-se repetint. «No podem oblidar que la segona onada és una conseqüència de la primera desescalada accelerada», explica, «ni que aquí hem vist errades estructurals molt greus i hem d'assumir totes les responsabilitats» de la gestió. El doctor ha carregat amb força contra «la forta centralització de l'Estat», els militars de les rodes de premsa i ha semblat tou a l'hora de compadir «el pobre Fernando» Simón (sic) com a homòleg des de Madrid.

Guix no sembla trobar a faltar el càrrec. Dels seus darrers mesos, però, només en recorda coses boniques. «Tensió, confusió, impotència, improvisació i molt esgotament». Només coses boniques. El doctor Guix es consola pensant que «totes les ineficiències de Salut Pública han sortit a la llum», constatant que els recursos ara sí estan arribant i pensant en «les coses bones» que s'han hagut de fer també. Preveu que «haurem d'acabar convivint amb un virus que no desapareixerà».

Guix ataca «la dantesca situació de les residències» i reconeix la crisi de comunicació de Salut

Sense cap voluntat de fer de Nostradamus, és de lloar l'exercici de transparència de l'exsecretari de Salut Pública. Amb les poques pinzellades d'humor que l'avinentesa permetia i un 'powerpoint' —disculpes acceptades, doctor— a mig gas, el doctor s'ha conformat amb sincerar-se en públic i compartir la sensació del coll de camisa que estreny fins fregar l'ofec. S'ha desfet en elogis als professionals de la Salut, no ha maquillat «la dantesca situació de les residències» i ha confirmat l'existència de dipòsits i morgues d'urgència que, afortunadament, mai van haver de fer-se servir.

Pla detall d'unes de les mostres per a PCR
L'aparició de les mostres PCR ha marcat un abans i un després en la gestió de la pandèmia | Cedida

Guix ha estat especialment clar a l'hora de donar per enterrat «un model de residències que va caure pel seu propi pes» i del qual espera que la pandèmia marqui «un abans i un després», sense pal·liatius. Ha reconegut el desastre de les comunicacions contradictòries, els protocols de sí-però-no i la incongruència d'uns teatres buits i uns metros plens que «no es pot explicar» a la ciutadania sense acabar amb un clatellot a sobre. El doctor Guix tenia ganes d'explicar-se, d'admetre errades —pròpies i alienes— i de sentir-se de nou professor. M'atreveixo a escriure que pot tornar a casa satisfet.

La URV, amb aquesta lliçó inaugural, pot donar per començat formalment un curs que fa dos mesos que roda des de les pantalles i el món virtual. L'altre curs, el d'una pandèmia que encara ens interpel·la a tots, segueix avançant amb la sensació que més de tres i de tres-cents volen presentar-se a l'examen sense revisar els apunts. El doctor Guix, que d'això en sap, aconsella «assessorar-se més i assessorar-se millor», no sigui cas que alguna assignatura suspesa es torni a encallar. Lliçó interessant, la d'aquest dijous al vespre sota el logotip vermellet de la URV.


Comentaris