Tarragona Digital

Telegram : +34 639 048 422

E-Mail: info@tarragonadigital.com

Josep Poblet: «Hem adquirit consciència regional: quan avancem junts, avancem millor»

Entrevistem el president de la Diputació de Tarragona des de 2007 i alcalde de Vila-seca des de 1993
Josep Poblet presideix la Diputació de Tarragona des de 2007. | Gerard Martí

 

Josep Poblet (Vila-seca, 1956) és un tot terreny de la política tarragonina. Alcalde de la seva vila natal des de 1993, ha encadenat majories absolutes en totes les eleccions municipals següents que li han permès governar amb comoditat i exercir com a diputat al Parlament en dues etapes i, ara i des de 2007, com a president de la Diputació de Tarragona.

 

Ens rep al despatx presidencial del palau de la Diputació, el que dècades enrere havia estat de la mare superiora de les germanes de Sant Vicenç de Paüls quan l'edifici era un convent. Fem balanç dels més de deu anys de mandat amb un dels polítics de trajectòria més llarga a l'àrea metropolitana de Tarragona.

 

—Al juliol farà 11 anys que presideix la Diputació de Tarragona. Està satisfet del seu mandat?

—Hem estat a tot arreu on ens han calgut, en l'àmbit de les nostres competències. De forma homogènia, hem tractat tot el municipalisme i l'hem cuidat més que mai. Venim de deu anys molt difícils. En els objectius singulars, en aquells que de forma excepcional tenen alguns pobles, viles i ciutats, també hem estat on s'esperava: el Museu Casteller de Valls, els Jocs Mediterranis Tarragona 2018, el Reus de Prim o Eduard Toda, l'impuls a Tortosa i Amposta, la Trobada Mundial de les Garnatxes Blanques a Gandesa, la recuperació de l'orgue del Vendrell... hem estat a tots els objectius on s'aconsegueix un territori més pròsper i més dinàmic: enalteixen la regió des d'una perspectiva diferent.

Els Jocs Mediterranis

—Parlem dels Jocs Mediterranis, un projecte farcit d'obstacles. Té la sensació que la Diputació és l'administració que més hi ha cregut?

—No ha estat un camí gens planer, certament. De vegades els hem concebut com una iniciativa de la ciutat de Tarragona, i de vegades ha semblat que era una iniciativa del conjunt de la regió. En aquesta ambivalència, no m'entretindré a desfer la concepció que hagi pogut quedar a la ciutadania. La iniciativa és de la ciutat de Tarragona, que en un moment determinat decideix compartir-ho amb la resta de seus. La Diputació aspira a ser útil, no pas a un protagonisme que ni tenim ni volem tenir, i que correspon a cadascun dels municipis.

 

—Creu, però, que s'ho han cregut més que la pròpia organització?

Tant en la fase d'aspirants a organitzadors com quan s'ha acomplert aquest objectiu, la Diputació ha actuat sempre lleial amb l'objectiu de les ciutats i pobles implicats en el projecte. Sempre hem donat suport a la candidatura i quan ha calgut desenvolupar el projecte, ens l'hem cregut, com a mínim, tant com els organitzadors. I no hem fallat a l'objectiu de ser aquella institució propera, amable i puntual que ha fet que les coses estiguessin garantides quan toqués.

 

Josep Poblet en un moment de l'entrevista a delCamp.cat | Gerard Martí

 

—En els Jocs, què depenia de la Diputació, pel que fa a infraestructura?

—La Tàrraco Arena Plaça n'és el vaixell insígnia. És el recinte cobert amb més capacitat de la regió i el mantenim adequadament perquè qualsevol actuació festiva, cultural, musical que s'hi fa es desenvolupi amb la màxima seguretat i confort. Tenir garantit això ha suposat una inversió de 27 milions d'euros. Quan hem tingut visites d'alt rang per veure les obres, només van poder visitar la TAP perquè és l'únic que estava enllestit.

 

  

També ens van comprometre que totes les seus tinguessin les seves infraestructures enllestides, pel que fa a obres de millora o noves construccions. Tot això suma uns 12 milions d'euros més. Amb la inversió de la TAP, són un total de 40 milions que la Diputació ha mogut per desenvolupar els Jocs.

 

 

—Però la TAP no s'ha fet exclusivament pels Jocs...

—Ni de bon tros! Però l'objectiu era que estés a punt. Per tant, econòmicament, sí que s'ha hagut de preveure en el temps adequat.

 

—El llegat que deixaran els Jocs Mediterranis, però, és tan elevat com podria haver estat? S'ha expremut al màxim, l'oportunitat, o no?

—El llegat hauria d'haver estat només a Tarragona, no ho perdem de vista. Quan la ciutat veu com vénen els temps de difícils, és quan decideix desconcentrar la realització en la resta de municipis. Per tant, d'entrada no es preveia que la resta de municipis se sumessin a aquest esdeveniment. El sol fet de compartir-ho ja ha mobilitzat unes energies que no estaven previstes: per tant, el llegat ja hi és. Si a més, s'han millorat infraestructures o n'han construït de noves, hi han guanyat doblement. És innegable que el guany és claríssim, ja ara.

Josep Poblet, al despatx de presidència de la Diputació de Tarragona. | Gerard Martí

 

La regió de Tarragona

—Al territori ens manquen projectes comuns. D'aquells que, a banda del propi objectiu, cohesionen la regió?

—En el futur, molts dels projectes que desenvoluparem seran comuns. Cada cop més, hem anat adquirint consciència regional: quan avancem junts, avancem millor. Però de projectes comuns ja en tenim: des de PortAventura a la gestió dels residus, el Consorci d'Aigües de Tarragona, la URV —de desplegament regional però vocació nacional—, els mateixos Jocs...

 

—Ens fem farts de sentir i de dir que a les comarques de Tarragona hi manca lideratge. És un mantra?

—Efectivament.

 

—Creu que aquest lideratge l'està exercint la Diputació?

—Defenso lideratges compartits i no exclusius. Els projectes adquireixen dimensió quan es poden mirar des de diverses perspectives i concepcions. La Diputació fa la funció de preservar l'equilibri intern de la regió, per fer que als llocs petits s'hi pugui viure amb equitat, amb una qualitat de vida similar a la dels llocs més grans. 

 

—I això, amb quins objectius?

—Des de l'inici del meu mandat he buscat l'objectiu de fer de la Diputació un «agent efectiu de transformació» per fer de la regió un espai de noves oportunitats. I a partir d'aquí articulem quatre estratègies, que hem mantingut en el temps: aliança amb el món local; un enfocament a favor de les persones, la seva formació i la cultura; el foment de l'excel·lència i la transparència; i l'aliança amb la gestió de la regió, des de la sostenibilitat fins a les infraestructures.

 

—En el marc de les aliances, la que mantenen amb la URV és fonamental...

—Mal podrem construir una societat si no la fonamentem en el coneixement. Una societat talentosa ja és una societat de més valor que una que no ho és. Amb la universalització de la formació hem aconseguit que la societat prosperi col·lectivament. I en 25 anys, la URV hi ha fet molt, per aquesta causa. El creixement del nostre talent regional avui ja és un valor, i ens ajuda en l'objectiu de revertir el nostre model social i econòmic.

 

Els efectes de la crisi

—Com s'assoleixen objectius en un context de crisi tan crua, que a més es nota de valent als municipis?

—La reducció del deute ha estat clau. Hem fet front a les inversions amb els recursos propis que hem tingut, que han estat, més o menys, estables. Amb la font d'ingressos estancada i una demanda social més elevada, cal prendre decisions. Nosaltres vam fer una gran reducció de costos estructurals: hem abaratit l'organització sense fer fora ningú, però, per exemple, hem reposat menys places de les que es jubilaven. Hem optat per la formació interna: guany en capacitat, reducció en costos. 

 

Hem unificat diversos espais —setze— en l'edifici Síntesi del carrer de Pere Martell: és un estalvi molt gran; hem cancel·lat crèdits i no n'hem contret cap. I hem prioritzat les inversions de caràcter local i municipal per sobre d'altres no prioritàries. Ha estat un camí complicat però efectiu.

 

—La feina de la Diputació no és gaire visible en comparació amb la d'altres administracions. Ha de ser així?

—Constatem sempre que som poc visibles. Però el que hem de ser és útils. Si a més de ser-ho, ho podem anar explicant de tant en tant, ja em dono per satisfet. I crec que ho aconseguim. Quan li preguntes a un electe local què en pensa de la Diputació, et responen: «sort d'ells!». I amb això ho diuen tot.

 

—En canvi, hi ha partits que han proposat eliminar les diputacions.

—Però ara ja no ho diuen. I no ho diuen perquè ara ja han entrat a la Diputació. Ho deien més quan no hi eren. Han conegut la institució, han analitzat la seva feina, i no han tornat a fer aquesta proposta. Tot s'ha de repensar a la vida! Jo sóc el primer que he fet una revisió a fons de la Diputació, l'he capgirat. Li hem donat un tomb, la crisi ens ha ajudat a reinventar-nos per ser més àgils i més operatius per la gent.

 

Josep Poblet, al pati del palau de la Diputació de Tarragona. | Gerard Martí

 

El «procés»

—Com afecta el 155 i la manca de govern al dia a dia de la Diputació?

—Ni ens va bé ni ens agrada gens. L'articulació política de Catalunya l'encapçalen el Govern i el Parlament i, si falla el pom de dalt, falla tot. L'arquitectura institucional del país està feta miques i en aquest entorn s'hi viu fatal. Quan no prenem decisions, perdem terreny, retrocedim. 

 

Però dir que les coses no van té un punt d'injustícia: el segon nivell del govern de Catalunya, l'inferior als consellers, està funcionant amb un gran esforç humà per desencallar temes i per tirar endavant, però no tenen notorietat. Ara bé, això pot funcionar un temps, però no ens podem quedar així. Ha d'arribar un govern, cessar el 155 i recuperar la normalitat institucional per resoldre problemes quotidians.

 

—Al president Poblet se l'ha titllat de tebi amb el procés. Què en pensa?

—La paraula 'tebi', no la subscric. En aquesta casa s'han adoptat decisions de gran calat que amb tebiesa no se sustentarien. Ara bé, 'prudent', sí. Sóc una persona a qui no li agraden les estridències, ni d'un signe ni del contrari. M'agrada conjugar la política des d'un espai de gran centralitat on hi càpiga molta gent. I com a president de la Diputació sóc conscient que tinc una regió amb accents diversos. 

 

—Què vol dir?

—La societat camptarragonina i ebrenca té una personalitat que jo no he de descobrir. Quan avancem junts, ho fem bé i som la segona regió econòmicament del país. No som qualsevol cosa. Per poder jugar en aquesta lliga cal una alta dosi de cohesió. Des de la tibantor dels extrems, no s'aconsegueix enfortir això.

 

—Per això va dir 'no' a penjar la pancarta de «Llibertat presos polítics» al palau de la Diputació?

—Els que es volen tranquil·litzar la consciència penjant una pancarta a la façana d'una institució que ens representa a tots —i que en aquest cas té una marcada referència a un sector de la societat que jo comparteixo—, no és fer l'acció política valenta que cal. Hem de fer tot el possible perquè les persones que estan injustament privades de llibertat siguin alliberades i fer tota l'acció política necessària perquè recuperin la normalitat, més enllà de pancartes. No és un 'no' a una pancarta, és un 'sí' majúscul a fer l'acció política des de les institucions per recuperar la normalitat. Cadascú calibra la tebiesa —o l'audàcia— en la seva escala de valors.

 

—Ha parlat amb Carles Puigdemont des que va marxar a finals d'octubre?

—Hem creuat una carta en què li explicava el testimoni d'una persona que m'havia contactat, i en què jo afegia les meves pròpies consideracions. La va rebre de mans d'un amic meu, sent ja a Brussel·les. Al cap d'uns dies, vaig rebre la contesta, tant jo com la persona en nom de qui parlava.

 

—Què es van dir?

—Ens vam expressar mútuament un sentiment d'afecte i de patiment molt gran per les circumstàncies que està travessant la seva vida. I altres comentaris que vaig considerar oportuns en aquell moment. No hi ha hagut més contactes perquè les circumstàncies són les que són.

 

—Tenien bona relació el president de la Diputació i el president de la Generalitat?

—Ens havíem trobat en múltiples ocasions. La primera, la recordaré sempre: ens van avisar que el president venia a la Cambra de Comerç de Tortosa. Com que era la primera visita oficial a les comarques de Tarragona, vaig capgirar la meva agenda per anar a Tortosa a rebre'l. Vam dinar plegats, vam tenir un canvi d'impressions importants sobre PortAventura o Hard Rock. Des de llavors ens hem vist en actes, en signatures d'acords a Palau, i per tant la relació ha estat fluïda i correcta. Se'ns notava a tots dos que ell havia estat alcalde de Girona i que jo en sóc de Vila-seca.

 

—Al peu del que diu: Hard Rock està aturat també a l'espera de govern. Com veu el projecte?

—Jo estic satisfet de la marxa de les coses en aquest projecte. No era partidari de BCN World: estic d'acord amb projectes que s'assemblin al que ja tenim, PortAventura. Hem estat prudents, hem digerit bé, en 25 anys, aquest projecte, l'estem aprofitant i ens hem projectat com una gran destinació turística europea. Hard Rock i el projecte vinculat a la marca i al desplegament urbanístic, parla el mateix llenguatge que Port Aventura, la suma serà positiva. 

 

És important que això passi al sud del país, i és que les dinàmiques nord-sud acaben sent més desfavorables per al sud. En aquest cas, estem sent punters. Defensem Hard Rock davant dels detractors i espero que el temps acabi donant la raó, com així ha estat amb el projecte de Port Aventura.

 

La CUP i la imputació

—Parlant de detractors: la CUP ha estat dura amb vostè a la Diputació però també com a alcalde, en el cas, com ara comentàvem, de Hard Rock. Com és la seva relació amb els anticapitalistes?

—En el cas de Hard Rock, per exemple, constatem la discrepància però no hi ha hagut cap enfrontament directe. Pel que fa a la Diputació, tant l'anterior diputat David Vidal com l'actual, Edgar Fernández, reben un tracte cordial per part meva. Amb el diputat Vidal vam tenir, dins la distància política, un tracte personal molt correcte i satisfactori. No tinc tant contacte amb l'actual diputat, però no crec que pugui dir de mi que no hagi rebut el tracte del qual, com a diputat, és mereixedor.

 

—És el mateix partit que l'ha dut al tribunal per la construcció del CAP de Vila-seca i per la qual vostè està sent investigat.

—És cert que la CUP ha anat en contra de decisions que, sobre l'eix reusenc, els han portat a actuar en terme de Vila-seca. Tenim un centre de salut impecablement construït per delegació del govern, que no el podia fer i que després ens va rescabalar dels diners invertits. El CAP es va construir per menys diners dels pressupostats, una situació insòlita. Em sobta que vegin que hi pugui haver alguna causa. 

 

Espero que el temps i la justícia ens donin la raó, aquesta és una prova que en política també cal passar. Crec que era innecessari, tenim visions diametralment oposades i hi ha un punt d'incomprensió, per part meva, que hagin volgut dur les coses fins a aquest extrem. A més, ja s'ha separat el cas d'Innova, se'ns va reduir la finança a una xifra simbòlica, cinc dels regidors afectats van ser «desimputats», i per tant el cas ha adquirit un to de minoració que espero que acabi al més aviat possible.

 

El futur

—És alcalde de Vila-seca des de 1993. Voldrà repetir el 2019?

—De ganes de fer feina per la meva ciutat i per la meva regió, en tindré sempre. Però aquesta decisió sempre la prenc entre Nadal i Sant Antoni, no abans. Em prenc uns dies de reflexió serena. Em pregunto què he fet, que em queda per fer, què hi diu la família, què hi diu l'equip, generacionalment com estan les coses... al final, tot acompanya i la decisió surt sola. Fins ara, sempre he decidit seguir, potser aquesta vegada també, o potser no. Però no em neguiteja ni a mi ni als meus companys: la decisió que prengui serà la millor.

Comentaris