Els menors migrants demanen més facilitats «per poder estudiar i treballar» a Tarragona

La DGAIA confia que minvi l'arribada d'aquests joves «per poder oferir recursos més individualitzats»
Els menors migrants han reivindicat la manca de facilitats «per treballar i estudiar» als quals s'enfronten | ACN

Joves migrats sense referents familiars que viuen en espais tutelats de la Generalitat han demanat aquest matí poder tenir més facilitats per tenir el permís de treball i per estudiar. Ho han fet dins el marc d'una conferència organitzada per la Universitat Rovira i Virgili (URV) que ha reunit a diversos responsables de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA), a professionals de l'àmbit de l'educació social i a dos d'aquests menors migrants que han arribat a Tarragona.

 

  • NOVETAT: Sigues el primer en saber les notícies de la teva població i de tot Tarragona, gratis al teu mòbil. Fes clic aquí!

 

La trobada ha servit per debatre sobre la integració d'aquests adolescents que arriben al territori sense l'acompanyament de cap referent familiar. Des de la DGAIA han apuntat que esperen que la disminució del nombre d'arribades dels coneguts com a MENA —Menors Estrangers No Acompanyats— permeti oferir-los una atenció més individualitzada que encaixi al màxim amb les seves necessitats personals. Segons dades de l'organisme, més del 75% d'aquests joves que arriben sols a Catalunya són d'origen marroquí.

 

Els treballadors socials es mouen per evitar que els joves es quedin al carrer «en una situació de vulnerabilitat total»

Jordina Mora, directora d'un Centre Residencial d'Acció Educativa (CRAE) de Tarragona, ha explicat que els menors que viuen en pisos tutelats, en principi han de marxar quan fan els divuit anys. De tota manera intenten «trobar alternatives amb educadors de carrer o vinculant-los a algun servei» per tal que no es quedin al carrer «en una situació de vulnerabilitat total». En els casos dels joves que han assolit la majoria d'edat però que encara no tenen passaport, també se'ls hi intenta donar una plaça en un dels centres.

 

Segons han assegurat els participants en la conferència, poder tenir un passaport amb més rapidesa ajudaria aquests joves. Més del 75% dels més de 3.000 que atén la DGAIA són d'origen marroquí i per això reclamen més agilitat a les autoritats del país. De fet, han comentat que encara que es tramiti la documentació des dels consolats que hi ha a Catalunya, tota la burocràcia s'acaba fent des del Marroc. Obtenir el passaport pot costar al voltant d'uns vuit mesos. «En els casos dels països subsaharians encara tarden més», han concretat des de la DGAIA.

 

De menor no acompanyat a fuster amb aspiracions: la història de superació del Baba

En Baba és un dels joves que viu en pisos tutelats per la Generalitat. Va arribar a Catalunya fa dos anys. Va viure primer uns mesos a Barcelona i després va ser traslladat al Centre d'Acollida la Mercè de Tarragona, on s'hi va estar fins que fa uns mesos va fer els divuit anys. Després va poder anar a un pis a Reus, on viu actualment. Segons ha comentat, ha tingut sort perquè té passaport, fet que li ha permès poder començar a estudiar. Ja ha fet un curs de fusteria i ara es planteja poder tenir el títol d'ESO, però abans haurà de completar uns cursos de normalització lingüística i fer una prova de nivell per poder-hi accedir. Amb tot, té clar que tard o d'hora acabarà fent un cicle formatiu de grau mitjà.

 

Tenir feina, però, pot ser més complicat. Cal el permís de residència, que s'aconsegueix amb el passaport, i que especifica que sense un contracte d'un any no es pot treballar. «Volem canviar això i que amb el permís de residència ja puguem tenir un permís de treball», ha indicat en Baba.

 

2019, un any de menys arribades de menors no acompanyats

Enguany han arribat menys MENA a Catalunya. Es tracta d'un fenomen que fa més de 20 anys que es produeix, però que s'ha accentuat des del 2017. L'any passat es va registrar el rècord de joves atesos per la DGAIA, amb 3.659. Per aquest 2019 es preveia l'arribada d'uns 5.500, però fins ara han estat poc més de 3.200. «Tenen unes expectatives que no són reals. Pensen que trobaran inserció laboral i que podran estudiar, però amb setze o disset anys no és fàcil», ha comentat Chus Subirats, tècnica d'equips de joves migrats de la DGAIA a Tarragona.

 

La feina d'inserció que fan els professionals es basa en quatre potes: fer una bona acollida, millorar la situació administrativa dels joves perquè tinguin la ciutadania de ple dret, millorar la coordinació entre institucions i administracions, i millorar el sistema d'atenció social. «Hem de fer prevaldre la condició de menors per sobre la de migrats», ha indicat Mercè Jové, responsable de suport tècnic i centres de la DGAIA de Tarragona, que ha defensat que cal que la societat vegi aquests joves com «una oportunitat de país».

 

També et pot interessar