Tarragona Digital

Telegram : +34 639 048 422

E-Mail: info@tarragonadigital.com

OPINIÓ | Francesc Xavier Grau: «La URV i el seu compromís amb el 'Catalunya Sud' i el coneixement»

L'exrector de la URV dirigeix la Càtedra Universitat i Regió del Coneixement
Francesc Xavier Grau va ser el rector de la URV fins l'any 2014. | delCamp.cat

 

La política regional i les regions europees

Europa i el món han estat testimonis de la crisi que ha assolat l’economia del darrer decenni. Si abans que s’iniciés el període d’inestabilitat els indicadors de progrés social i econòmic ja mostraven desequilibris importants entre les regions de la Unió Europea, l’anàlisi dels indicadors recents mostra que les disparitats són cada vegada més àmplies.

 

Amb l’objectiu de minimitzar les diferències, la Comissió Europea va impulsar l’estratègia 2020 com a eina de foment de les estratègies d’especialització intel·ligent per generar una evolució intel·ligent, sostenible i inclusiva de les regions europees i els seus ciutadans, fixant objectius clars de suport a la creació d’ocupació, foment de la competitivitat empresarial, del creixement econòmic, del desenvolupament sostenible i de la millora de la qualitat de vida dels ciutadans.

 

Per entendre l’abast de la política regional primer s’ha d’atendre als principis de l’organització regional europea harmonitzada d’acord a la classificació de les unitats territorials (NUTS pel seu acrònim en francès). Aquesta taxonomia pren forma arran de l’organització territorial dels estats membres i els subdivideix en diferents regions d’acord amb tres nivells: NUTS1, NUTS2 i NUTS3, d’àrees més grans a més petites.

 

En aquest context, la unitat territorial bàsica per definir les polítiques i prioritats regionals és la NUTS2, que també és responsable, en el septenni 2014-2020, de desenvolupar l’Estratègia d’Especialització intel·ligent basada en la recerca i la innovació. Dins la Unió Europea hi ha 276 regions NUTS2, entre les quals Catalunya ocupa els llocs 4t i 5è per dimensió demogràfica i econòmica, respectivament.

 

Molt lluny així, de la mitjana regional europea i assimilant-se més a les dimensions dels estats. Quant a regions homòlogues a la de Tarragona, a la UE hi ha 1.342 regions NUTS3, dins de les quals Tarragona se situa dins del 10% més gran, tant en població com en PIB. Més gran, doncs, també que la majoria de regions homòlogues, raó per la qual Tarragona té les dimensions adequades dins de la distribució de regions NUTS2.

 

És precisament arran d’aquesta configuració que es demostra que les dimensions més grans del normal de Catalunya i Tarragona, limiten, per comparació amb altres països, l’aplicació del principi de subsidiarietat i fan que la política regional europea en l’àmbit català pugui ser més inefectiva o ineficient.

 

El buit ostensible es deu, doncs, a la manca d’un sistema de presa de decisions que propicia el desaprofitament de les oportunitats sobre allò que afecta els ciutadans més enllà de les competències municipals, però que la decisió centralitzada quant al govern català no cobreix satisfactòriament. Aquesta situació no només es dona a les nostres comarques, sinó a totes les comunitats grans, de dimensions semblants als països mitjans de la UE.

Quin és el paper de la URV en el desenvolupament regional?

La Universitat Rovira i Virgili, com a universitat investigadora pública, és una institució amb caràcter global, tant pel que fa a la formació al més alt nivell com a la recerca, però també desenvolupa un paper social i de clar compromís amb el territori i la societat que va decidir crear-la i que essencialment la suporta amb recursos públics.

 

Aquesta responsabilitat dual de la Universitat és el que es defineix com Pla Estratègic de la Tercera Missió, el qual impulsa el desenvolupament regional de les comarques meridionals de Catalunya mitjançant la transmissió del coneixement i la seva transformació en valor en valor econòmic, en productivitat i en competitivitat, facilitant la creació d’ocupació i de riquesa, però, per fer-ho, al mateix temps, s’ha de contribuir a establir les bases d’una societat equilibrada, avançada i més justa, és a dir sostenible.

 

I és precisament, en aquest compromís del que s’ha definit en literatura com universitat glocal (Grau, 2015), que la Universitat Rovira i Virgili ha acompanyat el territori i ha explotat les seves fortaleses per millorar la qualitat de vida dels ciutadans i de l’entorn. Un bon exemple és el CEICS (Campus d’Excel·lència Internacional Catalunya Sud).

 

En un moment en què l’Estratègia Europa 2020 situa a l’epicentre del programa d’especialització intel·ligent a les universitats, la Universitat Rovira i Virgili crea la Càtedra Universitat i Regió del Coneixement amb l’objectiu de facilitar i contribuir a la configuració d’un sistema de presa de decisions regionals estratègiques amb una visió global i en benefici propi, de Catalunya Sud i del desenvolupament harmònic i cohesionat que persegueix Europa.

 

Francesc Xavier Grau va ser rector de la URV i actualment és el director de la Càtedra Universitat i Regió del Coneixement de la universitat.

 

 

Enllaços relacionats

«Catalunya Sud: regió del coneixement», el futur de la regió de Tarragona 

Ferré (URV): «Hem de plantejar com ajudar les empreses d'aquí per transformar el coneixement en valor»

Tampere, un exemple de Regió del Coneixement a la Unió Europea

Josep Poblet: «Hem de creure amb els nostres propis recursos»

La regió del coneixement de la Catalunya Sud ja té dos projectes en marxa

 

Altres articles d'opinió

Josep Fèlix Ballesteros, alcalde de Tarragona: «Futur i coneixement»

Carles Pellicer, alcalde de Reus: «Una gran aposta de futur»

Comentaris