Alumnes i professors de Tarragona s'adapten a l'entorn virtual per preparar la selectivitat

Asseguren que les eines digitals no són tan efectives com les classes presencials
Els estudiants es preparen per accedir a la universitat. | Cedida
 

Els alumnes i professors de segon de batxillerat s'estan adaptant a la nova realitat generada per la crisi del coronavirus per preparar els exàmens de selectivitat, que s'han endarrerit fins a principis de juliol. Asseguren que les eines digitals són una bona alternativa durant el confinament, però que no són tan efectives com les classes presencials. Els dubtes sobre com ha de finalitzar el curs genera angoixa a docents i estudiants, alguns dels quals es troben en situació d'inferioritat perquè no tenen ordinador o connexió. Zoom, Skype, Moodle o WhatsApp són algunes de les aplicacions que utilitzen per fer classes virtuals i enllestir el temari del curs.

 INVITACIÓ: Ja us podeu unir al grup oficial de Facebook del TarragonaDigital on comentem entre tots les notícies de Tarragona! El grup us encantarà: us informareu i també us entretindreu. FEU CLIC AQUÍ, US ENCANTARÀ!

La crisi del coronavirus ha trastocat els plans dels professors de segon de batxillerat a l'hora de preparar la selectivitat, l'examen final de l'etapa i que marca el camí que l'alumnat agafa a la universitat. En el moment culminant del curs han vist com els instituts han tancat i han hagut de buscar ràpidament fórmules alternatives, i a vegades imaginatives, per suplir les classes presencials. L'any passat s'hi van presentar 34.500 alumnes a tot Catalunya.

Roberto Fernández, professor de física i química al Col·legi Teresianes de Tarragona, es mostra «gratament sorprès» amb la facilitat que els alumnes s'han adaptat a la nova realitat. En aquest centre van prendre decisions molt ràpidament i la primera setmana de confinament ja van fer sessions virtuals i van planificar les tasques que havien de fer els alumnes. «Estic relativament tranquil perquè el ritme de classes que portem és similar al que dúiem. Acabarem el temari i segurament tindrem més temps per repassar» a causa de l'endarreriment de la selectivitat, assenyala. En el seu cas, connecta una tauleta a l'ordinador i així pot projectar les presentacions perquè cada estudiant les vegi des de casa.

Els joves assimilen continguts de manera similar

Per Fernández el grau d'adequació ha estat molt satisfactori i creu que els joves assimilen els continguts d'una manera semblant a com ho feien a l'aula. Una de les seves alumnes, Helena Pineda, hi està d'acord: «Per com ens ho expliquen, no noto molta diferència entre el sistema online i presencial». Pineda està cursant el batxillerat científic de la salut i valora que ho tenen «tot molt organitzat». «Els professors ens envien un document amb tot el que hem de fer aquella setmana. Fem diferents sessions online i després els deures. Si tenim dubtes, els podem resoldre a les classes virtuals o per correu electrònic«, explica.

Per Marina Virgili, alumna de l'institut Pons d'Icart, també de Tarragona, els nervis han anat decreixent els darrers dies, a mesura que ha vist que bona part del temari ja el tenien pràcticament enllestit, especialment el de llengües. Virgili estudia el batxillerat científic, i les matèries específiques la tenen més capficada. «El tercer trimestre és el més important, perquè hi ha coses noves, i em fa por no poder arribar a fer tot el temari», comenta. La jove reconeix l'esforç del professorat, que els fa arribar vídeos, àudios i correus electrònics per resoldre dubtes, però admet que «acabar el curs via online és complicat». En el seu cas, es juga part de la nota d'accés a veterinària a la selectivitat.

Més comunicació

La comunicació entre docents i estudiants ha canviat. Per Fernández fins i tot «és més fluïda ara que abans». «Fem una mica de professors les 24 hores perquè responem dubtes per mail», especifica. La visió la comparteix en certa manera Joan Farré, tutor d'una classe de segon de batxillerat de l'Escola Joan XXIII, al barri tarragoní de Bonavista. «La primera setmana teníem missatges d'inquietud, també per part dels pares. Però vam establir un primer contacte amb ells per veure com estaven, més enllà de la part acadèmica, i ens va anar molt bé a tots», recorda. Al seu centre els mestres han optat per diferents fórmules per transmetre el temari. Classes virtuals, gravar videotutorials, enregistrar àudios i difondre'ls per WhatsApp o fins i tot trobades per Zoom per respondre dubtes de manera conjunta entre tota la classe.

Alumnes examinant-se de la Selectivitat. | Cedida
 

Farré no és tan positiu com Fernández a l'hora de valorar l'assimilació dels continguts. «Virtualitzar les classes no és fàcil i el que no podem fer és traslladar el que fèiem a l'aula a un entorn virtual. És quasi impossible i no seria efectiu», exposa, i afegeix que ni professors ni alumnes estaven preparats per una situació com aquesta. L'opinió la comparteix Jordi Satorra, director de l'institut Martí i Franquès. «Si 10 és com s'assimila el temari en una classe normal, amb el sistema online estaríem en un 7», puntua. Malgrat això, creu que «el fet de veure un professor, encara que sigui per ordinador, tranquil·litza i ajuda a entendre les coses». Però assevera: «Les classes bones són les presencials; la resta és intentar cobrir l'expedient».

En aquesta línia, un dels alumnes de l'Escola Joan XXIII, Jordi Martínez, troba que les diferències entre els dos sistemes són evidents. «Estàvem acostumats a que a classe podíem preguntar dubtes i ens els responien al moment. Ara és més complicat, i si és per correu la resposta no és immediata. El contacte directe ajuda molt», considera.

Educació ha de fixar les dates de final de curs

En els últims dies abans de Setmana Santa en aquest centre van optar per repassar continguts i amb la represa del curs ja estan acabant el temari que tenien previst. Tot i això, tots els centres demanen al Departament d'Educació que defineixi com s'ha d'acabar el curs ordinari.

D'una banda, les dates. Si bé la selectivitat es farà entre el 7 i el 9 de juliol, el curs de segon de batxillerat està previst que s'acabi el 6 de maig. Després ve el període d'avaluacions i recuperacions, i el 18 de maig els centres han d'entregar la llista dels alumnes que han superat el curs i que decideixen presentar-se a la selectivitat. Segons expliquen les dates poden variar i és Educació qui, en principi aquesta setmana, ha de fixar els terminis. Els docents apunten que amb la situació actual és més difícil fer classes i que es pot donar la paradoxa que, un cop acabat el curs, els alumnes tinguin tres setmanes més de les habituals per repassar i preparar la selectivitat, a causa de l'endarreriment. «Saber aquestes dates ens traurà angoixa a tots perquè podrem ajustar els temps de la resta del curs», indica Satorra.

L'altra qüestió que el Departament ha de concretar és com seran les avaluacions. D'una banda, les de batxillerat, ja que els exàmens tradicionals amb els alumnes a les aules no seran possibles. «Ens hem plantejat fer proves orals per videoconferència, qüestionaris online, diferents exercicis... és complicat però hem de veure què ens diuen», afirma Farré. I de l'altra, la selectivitat. Pel que comenten els docents, la Prova d'Accés a la Universitat (PAU) d'enguany tindrà variacions, però encara no s'han concretat. El rumors corren amb rapidesa entre l'alumnat i això multiplica els nervis. «Queda un mes de classes i estem impacients i nerviosos perquè no sabem què passarà. Si allarguen l'estat d'alarma potser han de tornar a canviar les dates de la selectivitat una altra vegada», reflexiona l'estudiant Jordi Martínez.

La Selectivitat està prevista per al mes de juliol. | TV3
 

Alumnes amb bretxa digital

Els que encara tenen més dificultats per preparar les PAU són els joves que o bé no tenen ordinador a casa o no disposen de connexió a internet. Si habitualment això ja és un problema a l'hora de fer treballs i estudiar, en temps de confinament poder seguir el ritme del curs és una epopeia. Aquí els centres també demanen respostes a Educació, encara que la predisposició per ajudar-los és total.

Al Martí i Franquès, de 300 alumnes de segon de batxillerat, cinc no poden fer classes virtuals, i dotze més tan sols tenen un telèfon mòbil. «Hem d'urgir que, quan ens permetin accedir al centre, els puguem deixar un portàtil», apunta Satorra. «Són uns alumnes que estan en fals i l'administració haurà de buscar una solució» perquè no perdin el curs, afegeix. Educació ha informat aquest dimarts que facilitarà 22.000 dispositius amb connectivitat a tota Catalunya, més de 2.000 a Tarragona tal com avançava TarragonaDigital, que arribarien a partir de la setmana vinent. Segons el Departament, serà un préstec que hauran de retornar quan acabi el confinament.

Els que tenen únicament un telèfon mòbil sí que poden accedir als continguts que dona el professorat però «és complicat que puguin seguir una classe». Tampoc ho tenen fàcil els joves que només tenen un ordinador a casa i l'han de compartir amb els pares o amb altres germans. «Estan en inferioritat respecte els altres companys», sentencia Farré.

Tot plegat ha obligat a professors i alumnes a fer un sobreesforç per acabar el curs. La digitalització que s'anunciava des de feia anys ha arribat sobtadament i malgrat les dificultats tothom assegura que està sent un bon aprenentatge. De fet, alguna de les solucions que s'han adaptat a corre-cuita es mantindran en el temps. «Segur que alguna cosa quedarà. Hem d'estar preparats perquè probablement una situació com aquesta es pugui repetir en el futur, i llavors ens agafarà amb una preparació que ara no teníem», valora Farré, que finalitza: «És un procés que ens ha de servir per aprendre i saber-ho afrontar millor en el futur».

"🔴EN DIRECTE: Tota la informació sobre el coronavirus a Tarragona d'aquest dimecres" "🔴ÚLTIMA HORA: Les xifres de nous contagis i morts per coronavirus d'avui dimarts a TGN"